El doctor Ricard Valdés s'acomiada de Miki Roqué amb una carta molt emotiva: "Somni complert"
El doctor Ricard Valdés Arribas, germà del porter del Barça, s'ha acomiadat de Miki Roqué, que va tractar durant la llarga malaltia, amb una carta molt emotiva publicada al web del Betis: "Somni complert".
El doctor Ricard Valdés Arribas, germà del porter del Barça, s'ha acomiadat de Miki Roqué, que va tractar durant la llarga malaltia, amb una emotiva carta publicada al web del Betis.
"Somni complert"
Són les vuit del matí i a l'Institut Universitari Dexeus comença un nou dia. Encara que no és un dia més. Ahir vam tenir la pitjor guàrdia de la meva curta vida professional com a metge. Ahir ens va deixar per sempre un pacient modèlic, una persona amb grans valors, un lluitador nat, un gran esportista i sobretot un amic. Ahir ens va deixar per sempre Miki Roqué. Són molts els moments que he tingut el privilegi de compartir al costat teu durant aquests últims mesos de la teva vida i la veritat és que sempre els recordaré amb molt d'afecte. Ara sé que ha valgut la pena estudiar Medicina només per conèixer gent com tu. Trobaré molt a faltar pujar a la teva habitació a les guàrdies i xerrar amb tu de futbol i de tantes altres coses… Trobaré a faltar les teves bromes… I no només jo, ja que des del primer dia que vas entrar per la porta et vas guanyar tots els treballadors de la clínica, sempre amb un somriure a la boca, sense un mal gest cap a ningú i amb una educació exquisida. Tots et trobarem molt a faltar… Recorda aquell dia en què em vas dir que no creies en casualitats i que estaves segur que tot això havia de passar, que el destí és capritxós i t'havia ofert viure aquesta experiència per poder coneixe'ns. Em vas dir també que havies après moltes coses amb aquesta experiència i que ara li donaves importància a detalls que abans ni valoraves… que valoraves la salut, que valoraves molt més la teva família… El que jo mai et vaig dir és que no et pots arribar a imaginar les coses que nosaltres hem après de tu i de la teva família… Quina lliçó de vida ens heu donat!
Diuen que "de tal palo tal astilla" i mai millor dit… Tens dos pares i una germana que han deixat una petjada inesborrable en tots nosaltres. Han demostrat fins a l'últim moment una enteresa digna d'elogi. El teu nebot, el petit Biel que naixerà al setembre, estic segur que portarà a aquesta família moltíssima alegria i tot el teu esperit. Aquí estarem nosaltres per rebre'l i explicar-li qui va ser el seu oncle. De totes les meves converses amb tu em quedo amb una que mai oblidaré. Em vas dir que sempre tindries la pena de no haver complert el teu somni: haver debutat oficialment a Primera Divisió amb el Betis. Mai et vaig contestar perquè sé que no hauries pogut contenir les meves llàgrimes, però ara, amic meu, allà on siguis, vull que escoltis les meves paraules. Has estat no només un gran futbolista que hauria aconseguit segur tot el que t'haguessis proposat, sinó que, i el més important, has demostrat ser un HOME de PRIMERA i un exemple per a tots nosaltres fins al mateix moment de la teva mort. Per a mi aquest és el veritable somni complert i tu ho has aconseguit. Has jugat el partit més important de la teva vida i ho has guanyat, creu-me que ho has guanyat, perquè has demostrat tenir tots els valors que un gran esportista i una gran persona ha de tenir, com són el coratge, la valentia, la superació personal, la humilitat, la humanitat i el respecte. Allà on Déu et tingui, amic, espera'm perquè algun dia jugarem junts aquest partit de futbol que mai vam poder jugar. Descansa en pau, Miki. Mai t'oblidaré. No vull oblidar-me d'enviar des d'aquí el meu més sentit condol als familiars de Miki i a tota la família bètica i de l'esport espanyol en general."
"Somni complert"
Són les vuit del matí i a l'Institut Universitari Dexeus comença un nou dia. Encara que no és un dia més. Ahir vam tenir la pitjor guàrdia de la meva curta vida professional com a metge. Ahir ens va deixar per sempre un pacient modèlic, una persona amb grans valors, un lluitador nat, un gran esportista i sobretot un amic. Ahir ens va deixar per sempre Miki Roqué. Són molts els moments que he tingut el privilegi de compartir al costat teu durant aquests últims mesos de la teva vida i la veritat és que sempre els recordaré amb molt d'afecte. Ara sé que ha valgut la pena estudiar Medicina només per conèixer gent com tu. Trobaré molt a faltar pujar a la teva habitació a les guàrdies i xerrar amb tu de futbol i de tantes altres coses… Trobaré a faltar les teves bromes… I no només jo, ja que des del primer dia que vas entrar per la porta et vas guanyar tots els treballadors de la clínica, sempre amb un somriure a la boca, sense un mal gest cap a ningú i amb una educació exquisida. Tots et trobarem molt a faltar… Recorda aquell dia en què em vas dir que no creies en casualitats i que estaves segur que tot això havia de passar, que el destí és capritxós i t'havia ofert viure aquesta experiència per poder coneixe'ns. Em vas dir també que havies après moltes coses amb aquesta experiència i que ara li donaves importància a detalls que abans ni valoraves… que valoraves la salut, que valoraves molt més la teva família… El que jo mai et vaig dir és que no et pots arribar a imaginar les coses que nosaltres hem après de tu i de la teva família… Quina lliçó de vida ens heu donat!
Diuen que "de tal palo tal astilla" i mai millor dit… Tens dos pares i una germana que han deixat una petjada inesborrable en tots nosaltres. Han demostrat fins a l'últim moment una enteresa digna d'elogi. El teu nebot, el petit Biel que naixerà al setembre, estic segur que portarà a aquesta família moltíssima alegria i tot el teu esperit. Aquí estarem nosaltres per rebre'l i explicar-li qui va ser el seu oncle. De totes les meves converses amb tu em quedo amb una que mai oblidaré. Em vas dir que sempre tindries la pena de no haver complert el teu somni: haver debutat oficialment a Primera Divisió amb el Betis. Mai et vaig contestar perquè sé que no hauries pogut contenir les meves llàgrimes, però ara, amic meu, allà on siguis, vull que escoltis les meves paraules. Has estat no només un gran futbolista que hauria aconseguit segur tot el que t'haguessis proposat, sinó que, i el més important, has demostrat ser un HOME de PRIMERA i un exemple per a tots nosaltres fins al mateix moment de la teva mort. Per a mi aquest és el veritable somni complert i tu ho has aconseguit. Has jugat el partit més important de la teva vida i ho has guanyat, creu-me que ho has guanyat, perquè has demostrat tenir tots els valors que un gran esportista i una gran persona ha de tenir, com són el coratge, la valentia, la superació personal, la humilitat, la humanitat i el respecte. Allà on Déu et tingui, amic, espera'm perquè algun dia jugarem junts aquest partit de futbol que mai vam poder jugar. Descansa en pau, Miki. Mai t'oblidaré. No vull oblidar-me d'enviar des d'aquí el meu més sentit condol als familiars de Miki i a tota la família bètica i de l'esport espanyol en general."
