El món de l'esport s'ha adaptat a la pandèmia

El confinament estricte va obligar els esportistes a entrenar-se a casa i a aprofitar al màxim tots els elements domèstics. Era qüestió de posar-hi tota la imaginació: els jardins, els garatges, les escales, les piscines improvisades... tot era susceptible de ser aprofitat per mirar de mantenir la forma.

Els entrenaments telemàtics també van començar a proliferar en modalitats com ara la natació sincronitzada. Quan les mesures més estrictes per a la pràctica esportiva es van relaxar, sobretot en l'esport professional, els protocols sanitaris van estendre's. La clau: mascareta... distància... i rentar-se les mans.

Molts esportistes es van afegir a les campanyes de conscienciació. Les conferències de premsa es van començar a fer telemàticament i les que es fan presencialment mantenen estrictament les distàncies.

Ja és el més normal veure esportistes amb mascareta en tot moment, excepte quan estan competint. Quan arriben a la pista... quan guanyen un trofeu, no se'ls dona. Se l'agafen ells. Quan marxen del camp, immediatament se'ls dona una mascareta...
 

Els calendaris esportius s'han vist molt alterats per la pandèmia. Els Jocs Olímpics de Tòquio, finalment, es van rendir a l'evidència i van ser ajornats un any, igual que l'Eurocopa de futbol. La majoria de les lligues domèstiques es van anar acabant esquivant el virus amb tots els recursos possibles. La imatge dels estadis buits, però, és una constant des de fa temps, tot i els intents de posar-hi espectadors de cartró o afegir-ne de virtuals a les transmissions televisives. La UEFA va concentrar les últimes eliminatòries de la Lliga de Campions masculina i femenina a Lisboa i al País Basc, respectivament, en el que va ser l'inici de les anomenades bombolles. Ho va aplicar l'NBA, que va concentrar tots els equips a Orlando per evitar al màxim els contagis. El tenis també va alterar ostensiblement els seus calendaris, però va poder celebrar l'Open dels Estats Units i el Roland Garros.

Amb graderies buides o amb poquíssims espectadors. Wimbledon es va cancel·lar perquè tenien una assegurança antipandèmia milionària. En ciclisme s'han pogut celebrar el Giro, el Tour i la Vuelta, però sense poder veure al podi l'alegria dels vencedors, ja que estaven tapats amb mascaretes. Altres esports, com la Fórmula 1 o el motociclisme, han fet l'impossible per acabar les seves temporades encara que havent de renunciar a un nombre significatiu de curses... i d'ingressos. La Lliga de Campions d'handbol es va traslladar a finals d'any i es van saltar algunes eliminatòries per poder assegurar la disputa de la Final a 4.
La majoria de les grans maratons, com ara la de Barcelona, Nova York, París o Boston, es van cancel·lar. Les que es van disputar, com Londres o València, ho van fer només amb els corredors d'elit. La imatge de la sortida a València amb 250 corredors, on l'any anterior n'hi havia 30.000, parla per si sola. Les maratons multitudinàries trigaran a tornar-se a veure.

      La gran assignatura pendent del món de l'esport és com fer-ho per mantenir les distàncies en les celebracions populars de les grans victòries.