El València guanya la Copa del Rei davant el Getafe (3-1) i Koeman salva el cap en una temporada complicada

Amb l'atracció de veure cara a cara dos exintegrants del Dream Team rivalitzant a les banquetes, la veritat és que Koeman i Laudrup arribaven a la final de la Copa del Rei al Vicente Calderón amb situacions molt diferents. L'holandès s'hi jugava el càrrec i ara podrà respirar, ja que el club xe havia apostat per la competició del KO veient la mala trajectòria a la Lliga regular. Per la seva part, el danès haurà d'encaixar una altra derrota en una final consecutiva, quan encara no fa ni una setmana de la dolorosa eliminació de la UEFA amb el Bayern. Però fent ús de la filosofia de Laudrup, perdre una final no ha de ser mai un fracàs, tal com va assegurar abans del partit. El cert és que al València se li va posar molt de cara la Copa tot just començar. I és que en el minut 10 els valencianistes ja guanyaven per un clar 2-0. Dues arribades i dos gols i pràcticament res més en tota la primera part. La primera diana va pujar al marcador en el minut 4, obra de Mata, que va rematar de cap una centrada de Silva. En el minut 11, Alexis va transformar el segon, també de cap, en la sortida d'un córner. El Getafe va pagar car deixar la iniciativa al València d'entrada. Amb dos gols a favor, els de Koeman, més tranquils, van deixar la pilota als madrilenys, que van començar, tot just després del primer quart d'hora, a situar-se sobre el terreny de joc. En el temps afegit de la primera part, Undiano Mallenco va assenyalar un clar penal de Moretti sobre Contra. Tot i això, el col·legiat ho va haver de consultar amb l'assistent, ja que primer havia considerat que el jugador del Getafe feia teatre. Granero, en un moment clau del partit, no va desaprofitar la pena màxima i va permetre als de Laudrup anar esperançats als vestidors amb un 2-1. En la represa, hi va haver més equilibri de forces i els dos conjunts van sortir molt concentrats. D'ocasions, n'hi van haver per part dels dos equips. Villa, amb un xut a fora i després amb una gran jugada que va obligar Ustari a lluir-se, va tenir les més clares per als xe. I del Getafe, Granero, amb un xut al travesser, i De la Red, amb una rematada que va acabar a les mans de Hildebrand, també van ser els que van aportar més perill. El partit es va animar a mesura que van avançar els minuts, ja que el Getafe va començar a buscar a la desesperada el gol de l'empat. Braulio, de cap en el minut 81, va tenir l'empat als peus, però el porter xe el va enviar a córner. La sentència final del matx va arribar quan faltaven sis minuts pel final. Morientes va signar el 3-1 definitiu després d'aprofitar un refús del porter a un xut de falta. Precisament, l'exjugador del Madrid feia vuit minuts que era al terreny de joc, en el lloc del lesionat Villa. Aquesta és la setena Copa del Rei del València, que no la guanyava des del 1999.