Els esportistes que ens han deixat el 2022

GENER

Francisco Gento (futbol) Va néixer a Guarnizo, Cantàbria, el 21 d'octubre del 1933 i va morir a Madrid, el 18 de gener, als 88 anys. Paco Gento, conegut també com la Galerna del Cantábrico, jugava d'extrem esquerre i destacava per la seva velocitat, especialment. Va desenvolupar tota la seva carrera al Reial Madrid, on va jugar 18 temporades, des del 1953 fins al 1971. El club blanc el va fitxar del Racing de Santander. Va guanyar 12 lligues i 6 Copes d'Europa, sent el jugador que més copes d'Europa ha guanyat mai. És una autèntica llegenda del madridisme.

Ketty Pulido (futbol) Enriqueta, Ketty, Pulido, nascuda a Badalona al 1965, va morir el 28 de gener als 57 anys. Era la capitana del FC Barcelona que va guanyar la primera Copa de la Reina per al club blaugrana, al 1994, en derrotar el CD Oroquieta Villaverde, per 2 a 1. Pulido va jugar al Barça del 1984 al 1994, quan el futbol femení no tenia el reconeixement que té avui dia, ni de lluny. Ella va ser-ne una pionera.

MARÇ

Norman Carmichael (bàsquet) Va néixer a Washington el 4 de novembre del 1947 i va morir, també a la capital dels Estats Units, el 6 de març als 74 anys. Va jugar al Barça 9 temporades, del 1968 al 1978. Va ser el primer capità estranger de l'equip, i encara és el jugador forà que ha estat més temporades al club blaugrana. Amb la seva inconfusible melena rossa, es va convertir en el primer ídol de l'afició blaugrana al bàsquet. Jugava de pivot i era especialment hàbil sota el cèrcol. Portava el número 15, que després heretaria Juan Antonio San Epìfanio, Epi.

Raimon Carrasco (directiu) Va néixer a Barcelona el 17 de febrer del 1924 i va morir, també a Barcelona, el 20 de març als 98 anys. Fill del polític catalanista Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat durant la Guerra Civil Espanyola, va ser durant un curt període de temps el president del FC Barcelona. Ho va ser, de manera interina, quan va acabar l'últim mandat d'Agustí Montal, des del 18 de desembre del 1977 fins l'1 de juliol del 1978, quan Josep Lluís Núñez va guanyar les primeres eleccions democràtiques al club després de la dictadura franquista. Durant els 6 mesos que Carrasco va ser el president blaugrana van deixar l'entitat Johan Cruyff i l'entrenador Marinus Michels. El club va guanyar una Copa del Rei amb ell de president.

ABRIL

Javier Imbroda (bàsquet) Va néixer a Melilla el 8 de gener del 1961 i va morir a Màlaga, a conseqüència d'un càncer de pròstata, el 2 d'abril. Durant 17 temporades va ser entrenador a l'ACB, on va dirigir l'Unicaja Màlaga, el San Fernando de Sevilla, el Reial Madrid i el Menorca. Als Jocs de Barcelona 92 va ser ajudant del seleccionador de Lituània. Van aconseguir la medalla de bronze. També va ser seleccionador espanyol entre el 2001 i el 2002. Durant el Mundial d'Indianapolis del 2002, que Espanya va acabar en el 5è lloc, va aconseguir derrotar els Estats Units en partit oficial. El 2018 va ser escollit diputat pel Parlament d'Andalusia per Ciudadanos i va arribar a ser el conseller d'Educació i Esports de la Junta d'Andalusia.

Freddy Rincón (futbol) Va néixer a Buenaventura, Colòmbia, el 14 d'agost del 1966 i va morir a Cali, també a Colòmbia, el 14 d'abril als 55 anys, a conseqüència d'un accident de trànsit. Considerat el millor futbolista de la història de futbol colombià, Rincón va jugar una temporada al Reial Madrid i també una al Nàpols els anys 90. També va jugar al Corinthians brasiler, entre altres equips. Va jugar els Mundials del 1990, 94 i 98 amb la generació de futbolistes colombians on també hi havia Faustino Asprilla, Carlos Valderrama, Leonel Álvarez, Andrés Escobar o el Chonto Herrera, entre d'altres.

Maria Garcia Alonso (atletisme) Va morir el 23 d'abril. Les causes de la mort no es van fer públiques però, segons algunes fonts, va ser a conseqüència d'un accident domèstic. Maria Garcia va ser una destacada atleta de fons. Va ser campiona absoluta de Marató a Catalunya. També va ser subcampiona de Catalunya de mitja marató en la categoria de 35 anys. Va córrer pel Club Atlètic Palafrugell. Era mestra de professió.

Mino Raiola (futbol) Nascut el 4 de novembre del 1967 a Nocera Inferiore, Itàlia. Va morir el 30 d'abril, a Milà, a conseqüència d'una malaltia pulmonar, als 54 anys. Va ser un agent de futbolistes. Entre els jugadors que va representar destaquen Ibrahimovic, Halland, Pogba, Lukaku, Donnaruma, Ballotelli, Verratti o De Ligt.

MAIG

Josep Francesch (tenis taula) Va morir el 3 de maig, als 34 anys, a conseqüència de les ferides ocasionades per un accident de trànsit el 25 d'abril, quan va xocar amb un senglar. Francesch era entrenador dels equips infantils del CTT Borges i era molt apreciat en el món de tenis taula. Pepenko, tal com se'l coneixia, havia fet d'analista de les transmissions de tenis taula d'Esport3. Era també col·leccionista de pilotes i de samarretes de tenis taula.

Joan Amat (hoquei herba) Nascut a Terrassa el 10 de juliol del 1946, va morir, també a Terrassa, l'11 de maig als 75 anys. Membre de la nissaga dels Amat de Terrassa, autèntic referent de l'hoquei herba català i mundial. Els seus germans Pere, Francesc i Jaume, la van conformar, juntament amb els seus nebots, Pol i Santi. Jugador del Club Egara, va participar als 22 anys en els Jocs Olímpics d'Estiu del 1968 a Mèxic, on va acabar sisè en la competició masculina d'hoquei sobre herba i aconseguí, així, un diploma olímpic. També va participar als Jocs de Munic del 1972; Mont-real, el 1976, i els de Moscou, el 1980, on va aconseguir la medalla de plata. Va jugar un total de 144 partits internacionals.

Ademola Okulaja (bàsquet) Nascut a Lagos, la capital de Nigèria, el 10 de juliol del 1975, va morir a Lagos el 16 de maig, als 46 anys, presumiblement, a conseqüència d'un càncer. Jugador de bàsquet alemany, va militar al Barça la temporada 2001-02. Bona part de la seva carrera la va fer a l'ACB, on també va jugar al Casademont Girona en dues etapes, a l'Unicaja Màlaga i al Pamesa València. Era aler-pivot de 2,06 metres.

Francisco Rodríguez, Rodri (futbol) Va néixer a Barcelona el 8 de març del 1934 i va morir, també a Barcelona, el 17 de maig als 88 anys. Defensa, va jugar al Barça en dues etapes, del 1958 al 1963 i, posteriorment, la temporada 1965-66. El 1964 va jugar al Nàstic de Tarragona. Rodri va jugar el Mundial del 1962. Juntament amb Ferran Olivella i Sígfrid Gracia va formar la defensa blaugrana a les ordres d'Helenio Herrera.

JUNY

Julio Jiménez (ciclisme). Va néixer a Àvila el 28 d'octubre del 1934. Va morir, també a Àvila, el 8 de juny als 87 anys, a conseqüència de les ferides provocades per un accident de trànsit. Conegut amb el sobrenom d'el relojero de Ávila, va ser ciclista professional del 1959 al 1969. Va destacar com a gran escalador i va guanyar el Gran Premi de la muntanya del Tour i tres vegades, també, de la Vuelta. Va guanyar 5 etapes de la ronda francesa, 4 del Giro i 3 de la Vuelta.  

Xavier Agustí (futbol) exjugador, entrenador i directiu del Girona va morir als 82 anys, el 8 de juny. Va ser entrenador també del Banyoles, el Figueres, l'Olot, l'Andorra, els Guíxols, el Vilobí o el Sant Andreu. La temporada 1966-67 va ser el màxim golejador del Girona, a la Tercera Divisió.

JULIOL

Pedro Ferrándiz (bàsquet) Va néixer a Alacant el 20 de novembre del 1928. Va morir el 7 de juliol, també a Alacant, als 93 anys. Històric entrenador del Reial Madrid durant les dècades dels 60 i dels 70, va portar l'equip blanc a guanyar 12 lligues, 11 copes i 4 Copes d'Europa. Un dels entrenadors més llorejats del món. Va idear l'estratègia de l'autocistella el 1962. La FIBA va haver de canviar la reglamentació per evitar-la.

Uwe Seeler (futbol) Va néixer a Hamburg el 5 de novembre del 1936 i va morir a Norderstedt, també a Alemanya, el 21 de juliol, als 85 anys. Va ser un destacadíssim davanter amb gran facilitat golejadora del Hamburger --on va fer pràcticament tota la seva carrera-- i la selecció alemanya. Amb el seu club de tota la vida, el Hamburger, va proclamar-se campió d'Europa. Va ser internacional amb Alemanya 72 vegades. Va ser subcampió del món el 1966. Quatre anys després, a Mèxic, Alemanya va ser tercera, també amb Seeler a l'equip. Prèviament havia jugat el mundial de Suècia, el 1958, i el de Xile, el 1962.

AGOST

Juan José Castillo (futbol) Nascut l'1 de desembre del 1960, va morir el 23 d'agost, a Barcelona. Fill del periodista del mateix nom, Juan José Castillo Jr. va ser executiu del FC Barcelona de la mà de Joan Laporta quan aquest va accedir a la presidència per primer cop, el 2003. Va posar en marxa l'oficina d'atenció al jugador i això li va permetre establir forts vincles d'amistat amb molts dels futbolistes del club com, per exemple, Ronaldinho, Deco o Motta, així mateix com el jugador de futbol sala Sergio Lozano.

SETEMBRE

Isidre Sala (futbol) nascut a Vilamalla, al 1940, va morir el 22 de setembre als 81 anys. Sala és el futbolista que més partits ha jugat amb el Girona, 432. Des del 1963 fins al 1976. També va jugar al Banyoles i al Figueres. Va ser olímpic als Jocs de Mèxic del 1968.

OCTUBRE

Jim Redmond (atletisme) Mort als 81 anys el 2 d'octubre. Va passar a la història de l'olimpisme quan el 1992, als Jocs de Barcelona, va ajudar el seu fill Derek a creuar la meta a les semifinals dels 400 metres després que l'atleta britànic es lesionés. Va ser una de les imatges més icòniques dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Claudi Biern Boyd (futbol) Nascut a Palma de Mallorca el 21 de novembre del 1940, va morir el 17 d'octubre als 81 anys. Va ser vicepresident de l'Espanyol el 2004. Va ser-ne directiu en tres etapes: del 1986 al 1989, del 1993 al 1994 i del 2004 al 2006. La seva faceta espanyolista és només una de les dues en què més va destacar. L'altra és la de creador de continguts audiovisuals, especialment per als més petits. Se'l considerava el Walt Disney mallorquí. Va ser el creador de sèries d'animació tan destacades com "David, el Gnomo"; "La volta al món de Willy Fogg" o "D'Artacan i els tres gossos mosqueters".

DESEMBRE

Nick Bollettieri (tenis) Nascut a Pelham, Nova York, el 31 de juliol del 1931, va morir a Bradenton, Florida, EUA, el 4 de desembre, als 91 anys. Entrenador de tenis. Per la seva acadèmia a Bradenton, han passat multitut de jugadors que després van convertir-se en gran estrelles mundials, com Andre Agassi, Jim Courier, Monica Seles, les germanes Venus i Serena Williams, o Maria Xaràpova, per citar-ne només alguns.

Josep Maria Ducamp (periodista) Nascut a Barcelona el 1937, va morir el 15 de desembre als 85 anys. Ducamp, exfutbolista i entrenador de futbol, va ser mestre de periodistes de futbol i especialment de tenis. Va seguir les carreres tenístiques de Manolo Santana o Andreu Gimeno, entre molts d'altres, els anys 60 del segle passat i va ser un referent en l'esport de la raqueta en què va exercir, també, de representant de marques de roba, organitzador de competicions o director de tornejos, com el Comte de Godó, entre moltes altres activitats.

Encarna Hernández, coneguda com "la nena del ganxo" i pionera del bàsquet femení, va morir el 19 de desembre als 105 anys. Hernández va arribar a Barcelona procedent de la seva Lorca natal amb deu anys. Va ser jugadora, entrenadora, àrbitre i defensora de l'esport femení, motiu pel qual va rebre el 2020 la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu per part del Consell Superior d'Esports.

Quimet Cañellas (futbol) Mor el 22 de desembre, als 68 anys. Va ser un peculiar aficionat de l'Espanyol que va fer-se famós per la seva manera de parlar, de demanar explicacions i criticar a la junta del club en les assemblees de socis, durant la primera dècada del segle vint-i-ú, especialment. Va fer popular la salutació "Bones tardes, amics meus tots", entre moltes altres. Es referia al Barça, per no anomenar-lo, com "Los vecinos de la acera de enfrente" o bé, "el equipo del otro lado de la Diagonal."

Txetxu Rojo (futbolista) Nascut a Bilbao, el 28 de gener del 1947, va morir, també a Bilbao, el 23 de desembre, als 75 anys, a conseqüència d'una malaltia neurodegenerativa. Rojo, extrem esquerra, només va jugar a l'Athletic Club en tota la seva carrera, del 1965 al 1982. És el segon jugador amb més partits jugats amb el club basc, 541, només superat per José Ángel Iríbar. Com a entrenador va dirigir, entre d'altres la UE Lleida, la temporada 1996-97

Pelé (futbolista), de nom Edson Arantes do Nascemento, nascut a Três Corações el 23 d'octubre de 1940, va morir el 29 de desembre als 82 anys, víctima d'un càncer de còlon. L'orgull del Brasil, rebatejat com O Rei, va trencar tots els rècords i es va convertir en una llegenda del futbol. Va ser el futbolista més jove en guanyar un Mundial amb només 17 anys i l'únic en emportar-se tres estrelles: Suècia al 1958, Xile al 1962 i Mèxic al 1970. També va guanyar 6 lligues brasileres, una lliga nord-americana, dues copes Intercontinentals i 2 Llibertadores. Pelé es va mantenir fidel a Santos, l'equip de Sao Paulo on va debutar amb 16 anys i on es va mantenir durant gairebé dues dècades. Un cop retirat del futbol, els seus dots davant la càmera al van portar al cinema, i es va convertir en l'estrella del film "Evasió o victòria" de John Huston.