Els galàctics del ciclisme posen un plat més a taula: sabia què es feia
Jorgenson conquista la primera gran prova de la seva carrera amb 24 anys i pocs mesos després de canviar el Movistar pel Visma
Vingegaard, propietari des d'aquest diumenge del trident de Neptú que l'acredita com el guanyador de la Tirrè-Adriàtic. Pogacar, cap de cartell de la Volta que arrenca el dia 18 a Sant Feliu de Guíxols. Roglic, el savi que més anys porta brillant a l'elit. Evenepoel, a l'assalt del seu primer Tour amb la bandera belga al pit. I, ara també, Matteo Jorgenson. El californià de 24 anys que acaba de conquistar la primera gran prova de la seva carrera pocs mesos després de canviar el Movistar pel Visma.
Des d'aquest diumenge, a la llista de galàctics de la bicicleta, ampliable amb el campió del món Van der Poel, l'omnipresent Van Aert o el gregari "premium" Kuss, s'hi ha d'afegir el nom del ciclista pèl-roig. Jorgenson s'ha endut contra pronòstic la París-Niça per davant d'Evenepoel i una sèrie de galls que s'han vist sorpresos per l'espigat nord-americà. Un ciclista que a finals de la temporada passada va tenir molt clar quin seria el seu següent pas.
Els tres anys de Jorgenson a les ordres d'Eusebio Unzué van cridar l'atenció dels millors equips del circuit. Malgrat els pocs fruits recollits, només un Tour d'Oman i una etapa antològica del Tour que se li va escapar a pocs metres de coronar el Puy-de-Dôme, al pilot hi havia el convenciment general que no havia assolit el seu màxim rendiment. De les diverses ofertes, sempre ha confessat que la de l'estructura neerlandesa, campiona de tot el 2023, el va engrescar de bon començament.
"Volia anar on pogués aconseguir el meu millor nivell", ha destacat. Un missatge que més d'un interpreta com una indirecta dirigida al seu exequip, un Movistar que fa massa anys que arrossega una inèrcia poc guanyadora.
