Els orígens d'Ansu Fati a Sevilla relatats pels que el van veure créixer
Ansu Fati va créixer a Herrera, a la Sierra Sur de Sevilla. El seu pare, Bori, va passar-hi anys durs abans de trobar una feina estable i instal·lar-hi la família. El va ajudar l'alcalde comunista de Marinaleda. Ansu va venir amb una pilota als peus... i la resta és història
Ansu Fati és el centre d'atenció dels partits del Barça com Herrera és al centre geogràfic d'Andalusia, al límit entre les províncies de Sevilla i Còrdova. En aquesta població de poc més de sis mil habitants, situada a la comarca de la Sierra Sur i amb molts elements icònics de les viles de l'interior andalús -les cases blanques, els testimonis àrabs, els vastíssims camps d'oliveres- es va instal·lar, pels volts de l'any 2003, Bori Fati. Nadiu de Guinea Bissau, havia passat uns mesos a la metròpoli portuguesa fins que va tenir notícia que a Herrera hi havia feina.
"Ell va venir set o vuit anys abans que Ansu. El pare ni coneixia el fill, perquè el va engendrar al seu país abans de venir cap aquí", explica José Luis Pérez Mena, el director de l'escola de futbol Peloteros Sierra Sur, el primer equip d'Ansu. "L'alcalde d'Herrera llavors, Custodio Moreno, li va donar la seva primera casa aquí, i es va integrar molt bé al poble", afegeix. Amador Saavedra, el primer entrenador d'Ansu, rebla: "El pare va venir a treballar a les obres de l'AVE i va començar a jugar a futbol amb els veterans de l'Herrera. Quan l'empresa que construïa les vies de l'AVE va fer fallida, jo mateix vaig anar a veure un amic meu, regidor d'Esports de l'ajuntament de Marinaleda, per veure si el podia ajudar."
Marinaleda és la població veïna d'Herrera (nou quilòmetres les separen) i és, des del 1979, "una utopia cap a la pau", segons resa el lema present a l'escut de la població. El seu alcalde és el polític comunista i sindicalista Juan Manuel Sánchez Gordillo, nacionalista andalús i abanderat de la lluita pagesa, que va establir per a la població un model econòmic oposat al capitalista. La seva gestió no ha estat exempta de polèmiques, però pot reivindicar un fet: va ajudar a regularitzar la situació de Bori Fati, el pare d'Ansu.
"El pare d'Ansu no tenia res, perquè fins i tot els papers que tenia eren falsos. I un immigrant sense papers és un fracassat, és carn de canó. A Bori Fati li vam arreglar els papers perquè pogués defensar-se." (Juan Manuel Sánchez Gordillo, alcalde de Marinaleda)
S'ha assegurat que, a més, Sánchez Gordillo va donar feina al pare d'Ansu, com a xofer, ja que l'alcalde de Marinaleda no té carnet de conduir. Ell ho nega ("jo el que faig és, al primer que veig pel carrer, o si conec algú de qualsevol casa, li demano si em pot portar i em porta"), però ningú discuteix el contacte que van mantenir Bori Fati i el polític andalús. Finalment, Bori va trobar una feina estable al servei mancomunat de recollida d'escombraries de la comarca, amb seu a Herrera. Ansu i la seva família ja s'havien reunit amb el seu pare, però aquest ignorava que el seu segon fill sorprengués tot el poble amb la pilota als peus.
"Ansu jugava en unes lligues locals de futbol sala amb un equip d'Herrera. I el coordinador de la base del club de futbol local em va avisar que hi havia un nen africà que era un fora de sèrie jugant aquests campionats. Vaig preguntar que de qui era fill i em van dir que de Bori Fati. I, sincerament, vaig quedar sorprès perquè el pare no me n'havia dit res i gairebé ni sabia que el seu fill jugava a futbol." (Amador Saavedra Cañas, primer entrenador d'Ansu Fati a l'EF Peloteros Sierra Sur)
Ansu Fati, en edat benjamí, ja només pensava en futbol. La seva capacitat i progressió el van dur un any al Sevilla, amb qui l'escola Peloteros té un conveni de col·laboració. Al cap d'un any, el Barça, que ja el seguia, en va formalitzar el fitxatge a través d'Albert Puig. Les referències eren immillorables: els seus entrenadors expliquen que, de "costar-nos una mica que deixés anar la pilota", Ansu va passar a "fer-li vergonya de marcar tots els gols ell", fins al punt de "cedir molts gols als companys o baixar a jugar a mig camp quan ja havia marcat tres o quatre gols."
"Li vam comprar les primeres botes de futbol, perquè ell no en tenia. I, quan va començar a jugar, venia a entrenar-se quan li tocava amb l'equip d'Herrera però també venia a jugar al camp de futbol quan no hi havia ningú. I més d'una vegada, el cuidador del camp l'havia hagut de fer fora. El vam haver de fer jugar contra nens dos anys més grans, perquè amb els de la seva edat s'avorria." (José Luis Pérez Mena, director de l'EF Peloteros Sierra Sur)
Ansu ha mantingut un vincle molt sòlid amb la població on va créixer. Anualment, participa en diferents activitats organitzades per l'escola de futbol Peloteros, ha regalat i firmat centenars de pilotes i ha convidat diversos equips de l'entitat al Camp Nou. "El pare ha insistit molt a Ansu que no oblidi els seus orígens i que recordi que han passat gana i que han anat descalços", indica Amador Saavedra. La família Fati manté una casa a Herrera, en un discret habitatge d'un carrer residencial de la població. De fet, no fa tant que Ansu creixia entre oliveres: el nou fenomen del Barça té, només, disset anys. Potser per això, els seus entrenadors encara festegen els seus gols com quan els apilonava amb la samarreta canarinha dels Peloteros.


