Equips d'empresa, penyes de bar i indrets recòndits: els equips UEFA més exòtics
La primera ronda de la Champions i de la Conference comptarà amb un equip que juga prop del Cercle Polar Àrtic, un equip de "pub" de Gibraltar o la secció esportiva d'una empresa de transports lituana
Una norantena llarga d'equips de les federacions amb pitjor rànquing UEFA del continent s'estrenen, aquesta setmana, en les competicions europees. El fet que molts d'aquests equips pertanyin a països petits o amb resultats discrets en les últimes edicions dels tornejos continentals fa que, entre els participants en aquesta primera ronda, hi hagi conjunts amb històries singulars; des d'equips d'empresa, o de bar, a clubs que competeixen en països que no són els seus. Aquests són els casos més curiosos:
The New Saints (Gal·les)
El campió gal·lès és un club transfronterer, perquè representa tant la població de Llansantffraid com el veí comtat de Shropshire, ja pertanyent a Anglaterra. El club es va fundar el 1959 com a Llansantffraid FC, però el 1996, una empresa d'informàtica d'Oswestry, la capital de la comarca contigua, es va convertir en patrocinador de l'equip.
El nom de l'empresa era Total Network Solutions, i aquest va ser el nou nom del club, el primer de tot el Regne Unit a tenir, com a denominació oficial, una marca comercial. El 2006, però, TNS va ser absorbida per British Telecom i els socis del club van proposar The New Saints: permetia mantenir-ne les sigles i Saints era el sobrenom que havia rebut el Llansantffraid original des dels seus inicis.
Larne FC (Irlanda del Nord)
Representant d'una ciutat portuària de 19.000 habitants, el Larne, fundat el 1889, s'havia mogut sempre per categories modestes fins que el 2018 el va comprar Kenny Bruce, el propietari d'una empresa immobiliària que opera a tot el Regne Unit.
El títol de Lliga que va alçar la temporada passada suposa que cap altre club al planeta ha hagut d'esperar tant des que es va fundar fins que va guanyar el seu primer títol nacional de lliga: 134 anys. El seu estadi no reuneix les condicions mínimes i hauran de jugar al camp del Cliftonville, a Belfast.
Raków Czestochowa (Polònia)
A part d'una estada de quatre temporades a la Primera Divisió des dels anys noranta i d'una final de Copa als setanta, el Raków era popular a Polònia per poc més que haver format Jakub Blaszczykowski. Però també era el club del qual és aficionat Michal Swierzcewski.
Ara és un dels empresaris de més èxit a Polònia, propietari d'una cadena de botigues d'electrònica (X-Kom) amb més de vint locals i de l'equip del seu cor. Però a principis de segle, Swierzcewski era un "nerd" de la informàtica que havia llogat un petit local en unes galeries de la ciutat per muntar-hi un negoci de venda i reparació d'ordinadors, apostant, paradoxalment, per la proximitat, davant de la fredor de les grans superfícies.
El 2015 va comprar el Raków i el va propulsar a l'elit, més amb una gestió intel·ligent que amb una injecció de diners. Abans de guanyar la primera Lliga polonesa de la seva història, ja havia alçat dues Copes. Ha comptat a les seves files amb l'exblaugrana Ben Lederman i l'ex del Llevant Iván López, Ivi.
Lincoln Red Imps (Gibraltar)
La modesta lliga del penyal compta amb un grapat de clubs que tenen vincles amb aficionats de clubs anglesos, gairebé com "penyes". En aquest cas, el 1976, un grup de jugadors desperdigats d'altres conjunts de Gibraltar van formar un nou club sota el lideratge de Charles Polson. Polson era amic de Reg Brealey, fill de Lincoln (a l'est d'Anglaterra), aficionat i també directiu del club local.
Brealey va patrocinar el nou club i, en contraprestació, va demanar que portés el nom de la seva ciutat i el del seu símbol, el "red imp" (follet vermell), que, segons la llegenda, va ser petrificat per un àngel sobre la façana de la catedral local quan estava sembrant el pànic a la ciutat. Els Imps han guanyat vuit de les últimes deu lligues de Gibraltar.
Bruno's Magpies FC (Gibraltar)
El Girona FC no ha pogut jugar la Conference... però un equip de bar, sí. El 2013, un grup de parroquians del Bruno's Bar & Restaurant, un establiment situat a la marina gibraltarenya, van formar un club que es va inscriure a la Segona Divisió local.
El punt d'inflexió va arribar el 2016, quan l'entrada d'un patrocinador, una agència immobiliària local, va permetre al club passar de ser una colla de panxuts a una entitat amb una certa estructura i semiprofessional. Vestits de blanc i negre com el Newcastle United, debutaran a la Conference amb un ex del Nàstic (el central sevillà Carlos García Quesada) i un ex de l'Hospitalet (el lleonès José Galán, que ha jugat també al Canadà, al Qatar, a l'Aràbia Saudita, a Andorra, a Romania, a Finlàndia, a Hong Kong o a Indonèsia, entre altres països) a les seves files.
FK Hegelmann (Lituània)
Encara que a Lituània, com en altres països del centre i l'est d'Europa, existeix des de fa segles una minoria ètnica alemanya, el fet històric no té res a veure amb aquest club, que debutarà a la Conference i que és un equip d'empresa pur i dur. Una companyia logística amb capital alemany, però seu a Lituània, Hegelmann Transporte, va formar l'equip el 2009 per a l'esbarjo dels seus treballadors.
En ascendir a la Segona Divisió del país, el 2015, van subscriure acords de col·laboració amb altres clubs per la cessió de jugadors, fet que va millorar dràsticament la qualitat i el rendiment de l'equip. Es dona el cas que Hegelmann Transporte és, a més, el patrocinador de la Copa lituana.
FC Vaduz (Liechtenstein)
L'equip de la capital de Liechtenstein no competeix al seu país... excepte quan ha de jugar la Copa de Liechtenstein, l'única competició oficial que existeix en el sisè estat més petit del planeta. I haver-la guanyat 49 vegades (rècord mundial) és el seu salconduit per estar sempre present a les competicions europees.
Això sí, l'any passat va donar una sorpresa monumental en eliminar el Rapid de Viena i classificar-se per la fase de grups de la Conference, fet inèdit per a un equip del principat. Actualment, el FC Vaduz competeix a la segona divisió suïssa, però en cas que algun dia se li acudís guanyar el campionat helvètic, no podria jugar la Champions, ja que la federació suïssa li permet jugar la lliga però no representar Suïssa en competicions internacionals.
Derry City (Irlanda)
Conegut pels seguidors del Barça arran de l'amistós que els va enfrontar el 2003, el Derry és el club representatiu d'una ciutat d'Irlanda del Nord profundament marcada pels troubles, que també han condicionat la història del club. Quan es va fundar, el 1928, el club va decidir no utilitzar el nom de la ciutat imposat pels britànics (Londonderry); era natural en una ciutat catòlica i nacionalista irlandesa, però va esdevenir una ofensa per a les institucions esportives de Belfast.
El Derry City, tot i haver guanyat una lliga i tres copes nord-irlandeses, argumenta haver estat víctima de decisions arbitràries de clar origen sectari al llarg de la seva història, i especialment en els moments més crus dels Troubles, quan no se li va permetre jugar al seu estadi, Brandywell, situat al centre de la "Derry lliure", per considerar-lo "poc segur".
El 1985, el Derry City va sol·licitar el seu ingrés a la lliga de la República d'Irlanda; les tres federacions implicades (República d'Irlanda, Irlanda del Nord i FIFA) van acceptar el canvi i la UEFA, fins i tot, va acceptar que la seguretat dels partits com a local anés a càrrec del club i no de la policia de l'Ulster. El club original va desaparèixer el 2009 per problemes econòmics, però es va refundar l'any següent.
KA Akureyrar (Islàndia)
Segurament, el viatge més temut per tots els competidors de la Conference: Akureyri, la capital del nord d'Islàndia, tot i que curiosament és una de les ciutats menys fredes del país. Si l'Osasuna (o l'Athletic Club) s'hi haguessin d'enfrontar, un viatge d'una desena d'hores cap al límit del cercle polar àrtic, entre aire i carretera, no els el treu ningú. El KA va ser campió de la lliga islandesa el 1989.
