"És una bogeria": Thierno Diallo dispara a Manresa l'afició per la gimnàstica

Qui li hauria dit a aquell nen de 8 anys que va provar casualment la gimnàstica que arribaria als Jocs de Tòquio i que guanyaria la seva primera medalla als Europeus de Turquia. Thierno Diallo, manresà de 22 anys, va fer un exercici de paral·leles gairebé perfecte, que li va donar al bronze.

"Era la meva primera final, i no tenia cap pressió. Vaig disfrutar-la molt i em va sortir molt millor del que m'esperava. Quan vaig acabar, vaig pensar: "L'he clavat". Realment em va sortir un exercici gairebé perfecte."

 Quan tenia 5 anys va venir de Guinea fins a Manresa, on viu amb la seva família. I tot i que ara s'entrena a Madrid, les instal·lacions del Club Egiba són la seva segona casa. On va descobrir la gimnàstica gràcies a un programa de l'Ajuntament de Manresa que permet que tots els escolars de la ciutat provin diferents disciplines esportives. 

Xavi Casimiro, director tècnic del club, recorda el dia que el Thierno va venir amb l'escola.

"Vaig veure el Thierno i li vaig dir: "Aquesta tarda, a les 5, aquí". I a partir d'aquell dia, va venir cada tarda a entrenar-se. I fins avui, que ja és tot una realitat."

Potser aquest gimnàs li ha donat sort. Porta el nom d'Andreu Vivó, el manresà que va guanyar el bronze en paral·leles fa 25 anys. Avui per aquí hi passen un centenar d'alumnes per provar.  Van començar l'any 2000 amb una trentena. Ara hi ha llista d'espera per entrar-hi.  

"És molt important que els nens de Manresa coneguin esports no mediàtics. I per nosaltres, el fet que Thierno anés als Jocs de Tòquio va ser un cop d'efecte,  ara és una bogeria."

Ara l'objectiu del Thierno és el Mundial a l'octubre i buscar la classificació olímpica a París.

"M'agradaria molt poder disputar la final de paral·leles als Jocs de París. Però sé que encara he de millorar molt l'execució. Però és un somni, i si no somnies, no arribes enlloc. "