Eusebio: ''No podia parlar. No em sortien les paraules''
Al ''Vaques sagrades'', l'entrevista sencera a l'exjugador del Barça
L'entrenador i futbolista Eusebio Sacristán reapareix públicament, dos anys després de l'accident domèstic que li va trasbalsar la vida el penúltim dia del 2020. El de Valladolid va tenir una caiguda que li va causar un traumatisme cranioencefàlic per culpa del qual va estar tres setmanes en coma induït. El jugador del dream team ha parlat amb Lluís Canut al ''Vaques sagrades'', que s'emet per TV3.
''Sabia que feia temps que volíeu que fos aquí. Però no m'hi veia preparat. Tenia por. Em preguntava: 'Què els diré?' És agradable poder parlar amb vosaltres i compartir.'"
Eusebio ha explicat el moment més impactant i dur del procés que ha passat en els últims 29 mesos.
''No sabia què fer en aquesta vida si no podia tenir una conversa amb els altres. Estava sol, en el meu món, sense poder parlar amb ningú. Em vaig adonar que jo havia tingut una vida d'èxit. Havia complert tot el que volia. Vaig pensar en el perquè de l'accident i en vaig trobar el motiu. La causa de tot el procés era per dir-li a la gent tot el que m'havia passat a la vida. Mai li havia dit a ningú el que volia aconseguir, el que vaig aconseguir finalment. Ara puc explicar que la meva vida ha estat un èxit."
Ara, l'objectiu de l'extècnic del Girona és ''continuar lluitant per tenir una vida normal i poder tenir una conversa normal''. L'ocasió també ha servit per recordar la seva trajectòria, en què destaca el seu paper en el mític gol de Koeman a la final de Wembley, entre moltes altres anècdotes.
''Va sorgir una circumstància especial. Vaig provocar la falta, i Koeman era aquell jugador que marcava els gols importants. Tots van anar a fer pinya amb Koeman. Jo vaig anar a una cantonada i em vaig acostar a Zubizarreta. Ens vam fer una abraçada molt especial."
La lluita d'Eusebio continua. Segueix amb tractaments amb optometristes, terapeutes i logopedes. Però la passió que ha guiat la seva vida continua intacta.
''Des de petit l'únic que tenia al cap era ser futbolista. Ha sigut el més important de la meva vida. Sense tenir la capacitat de parlar amb els altres i allunyat de la gespa, he continuat fent el que més m'agrada: veure futbol."
