Jugar amb una pilota feta amb mitjons: quan el futbol pot més que les guerres
Uns nens refugiats del Sudan se les empesquen per emular els seus ídols fent ús de la imaginació
A Tine, un camp de trànsit per a refugiats al Txad oriental, la pilota és massa valuosa per existir. No hi ha futbol de veritat, però això no vol dir que els nens hagin renunciat al joc. Allà, enmig de la sorra i les tendes improvisades, la creativitat pesa més que la misèria: una mitja vella, farcida i lligada, es converteix en una pilota.
El-Hady Adam Ahmed té 13 anys i ve d'Al-Fashir, al Sudan. Fuig d'un país partit en dos per la violència entre les Forces de Suport Ràpid i l'exèrcit sudanès. Aquí, en aquest espai de pas que no se sap quant durarà, juga amb la mateixa intensitat amb què enyora casa seva. El seu ídol és Lamine Yamal i du amb orgull el seu nom estampat a l'esquena.
Durant uns minuts la guerra queda fora del camp i la pilota feta de mitjons és suficient per recordar-los que encara hi ha espai per imaginar.
