Girona

La Canya, més que la mascota del Girona

Des de fa 4 anys, el Girona té una gossa com a mascota, una labrador retriever que no només s'ha posat a la butxaca jugadors, afició i rivals sinó que també és nexe d'unió amb escoles i persones amb diversitat funcional

Cristina Busquets RoviraActualitzat

La Canya ja és una més del Girona. Des de fa 4 anys, ha anat agafant més protagonisme i ja és habitual veure-la a Montilivi abans d'un partit interaccionant amb aficionats i jugadors tant del conjunt gironí com rivals. Fins i tot, alguns d'ells demanen per la Canya, que ja té 8 anys, quan arriben a l'estadi.

L'Atlètic de Madrid fins i tot va dur-li un regal en l'última visita i van aprofitar per convidar-la al Metropolitano en l'últim partit d'aquesta temporada. 

@atleticodemadrid In love with Canya ❤️懶 #atleticodemadrid #GironaAtleti #LALIGA #LALIGAHighlights #dog @GironaFC ♬ Jingle Bell Rock REMIX - Max + Johann

Una mascota diferencial

El Girona és l'únic equip del món que té una mascota canina integrada en la dinàmica de l'equip. Tant se la pot veure participant en algun entrenament com abans i després d'un partit a l'accés cap al túnel de vestidors per saludar els jugadors. A més, també és present a la foto grupal de l'equip. Sempre l'acompanya el seu tècnic, Albert Marquès, que remarca l'efecte positiu de tenir-la de mascota:

"La Canya és un efecte positiu cap al Girona. És una cosa que els fa diferencials. Té un vincle setmanal amb els jugadors i també té un vincle -que crec que és la part més bonica del projecte- igual amb Stuani o Míchel que amb un nen amb diversitat funcional d'un col·legi d'educació especial de les comarques gironines. Penso que la Canya ajuda a donar força a l'orgull gironí."

La Canya i el seu tècnic, Albert Marquès

Però la funció de la Canya va més enllà de ser una simple mascota. És un projecte amb dues vessants:

"L'altra part, que per mi és igual d'important, és tota la part social, ja que el món del futbol és molt mediàtic i jo penso que el granet de sorra que portem és el de visibilitzar que hi ha persones que tenen altres capacitats, però que poden gaudir del futbol. I cada partit de la temporada, un nen o una nena amb discapacitat surt al mig del camp i jo penso que això és el resum d'orgull gironí", explica l'Albert. Un dels casos és, per exemple, el de la Queralt:

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Canya (@canya_gironafc)

 

A banda del mateix dia de partit, l'Albert intervé amb la Canya a centres de les comarques gironines amb nens i nenes amb diversitat funcional, com és el cas del CEE Palau. El seu director, Miquel Barris, destaca la importància d'aquest tipus d'accions en els seus alumnes: "Els canvis que tenen els nostres alumnes a vegades són molt subtils i si els coneixes molt bé saps que estan gaudint d'aquesta activitat. Encara que a vegades, per a una persona externa a l'escola, aquest tipus de resposta dels nostres alumnes no s'acabi de notar". 

"Volem mostrar les capacitats d'un nen amb paràlisi cerebral, que potser només en veiem la discapacitat, però si el veus somrient amb la Canya, veus que té moltes capacitats i penso que això és l'altra meitat del projecte", afegeix l'Albert Marquès.  

Des del dia de la presentació dels jugadors ja hi ha la Canya. Això permet que el jugador la vinculi des del primer moment i, per tant, l'integren. En aquests quatre anys hi ha moltes anècdotes al voltant de la Canya. El seu posat tranquil i afable ha provocat que hagi entrat en la rutina dels jugadors per la "bona sort".  L'exemple més gran és Miguel, que sempre feia un petó al cap a la Canya abans de començar cada partit. 

Fenomen mediàtic

Un vídeo del jugador del Madrid Álvaro Carreras preguntant si es portava bé amb els rivals va provocar que les reproduccions de la Canya saltessin pels aires. Va generar un boom que ha traspassat fronteres. "Aquest any està sent una passada", explica Albert Marquès, que afegeix: "Se n'han fet molt de ressò a Sud-amèrica, com la gossa de suport emocional del Girona". Tot plegat ha fet que un club de l'estranger s'hagi interessat perquè els expliquin el projecte: "Sobretot el que els expliquem a la gent que s'interessa per això és que partim sempre des del concepte de benestar animal."

La popularitat del seu compte d'Instagram va en augment: "Cada dia abans del partit potser s'arriba a fer 100 fotos amb aficionats". I també amb els jugadors dels conjunts rivals. Aquí un exemple: 

Jugadors del Celta amb la Canya a la banqueta de Montilivi

 

Jugadors del Barça amb la Canya a Montilivi
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut