Vuitena Copa de la Reina, i la de més ressó
De Copes de la Reina, el Barça en té 8 al seu palmarès, més que cap altre club. L'any 94, però, l'èxit blaugrana en la competició no va tenir gaire ressò. De fet, cap televisió en va enregistrar imatges. Luis de la Pena i África Ocaña, dos dels protagonistes, reviuen aquella fita en una visita al Museu del Barça
Al Museu del Barça, hi ha un espai dedicat als èxits de l'equip femení de futbol. Amb el ritme actual, ben aviat quedarà petit. Els responsables, de fet, ja n'han dissenyat una ampliació per exhibir les últimes adquisicions: la Lliga de la temporada 20-21, la Champions de Göteborg i, si diumenge es compleixen els pronòstics contra el Llevant, la Copa de la Reina. Seria la vuitena en la història del club.
La primera Copa, en realitat, ha estat molts anys gairebé sola. El Barça la va aconseguir el 1994, quan l'equip encara no era secció oficial del club. Des de l'altra banda del vidre, Luis de la Pena es mira el trofeu amb un punt de malenconia. Ell va ser l'entrenador d'un Barça que va iniciar el camí.
"Amb el poc que vam fer, vam posar la primera pedra perquè el Barça sigui on és ara. Potser, si no haguéssim aconseguit aquell títol, el Barça s'hauria oblidat del femení. Vam aportar el granet de sorra perquè el Barça comencés a creure-hi."
La seva dona, África Ocaña, era una de les jugadores de l'equip. Fins i tot va marcar en la final contra l'Oroquieta Villaverde. En aquella època, el club madrileny era el gran dominador del futbol espanyol. Així ho recorda l'exjugadora blaugrana:
"Teníem molta por. Al vestidor estaven dient que perdríem. Teníem moltíssima por."
El Barça va haver de suar de valent i sobreposar-se a diferents contratemps, com l'expulsió d'una jugadora o un penal en contra a les acaballes aturat per Roser Serra, per conquerir aquella Copa. Podria haver suposat un punt d'inflexió dins del club, però les coses no van canviar gaire.
"Jo em pensava que el Barça, amb aquell títol, potser ens reconeixeria com a equip del club, però va trigar uns quants anys més."
Eren altres temps. "Després d'allò, tot va seguir igual", recorda l'Àfrica. De fet, d'aquella final, no n'hi ha cap imatge en vídeo. Cap televisió la va cobrir. Només en queda constància en les cròniques dels diaris i en l'àlbum de fotos familiar del Luis i l'Àfrica. Per ells i la resta de protagonistes d'aquella fita, la Copa del 94 és un record inesborrable.
