La jugadora del FC Barcelona Aitana Bonmatí s'ha convertit en la revelació del futbol femení el 2019

Aitana Bonmatí s'ha convertit en la gran revelació del futbol femení de l'any 2019. La jugadora de Sant Pere de Ribes, tot i la seva joventut, amb només 21 anys, ha demostrat el seu potencial al Futbol Club Barcelona. No ha estat un camí fàcil el que ha hagut de recórrer fins a consolidar-se al Barça. La gran competitivitat que hi ha a l'equip que dirigeix Lluís Cortés l'ha fet créixer de pressa. De fet, una de les seves grans virtuts és que és una guanyadora nata i la derrota està desterrada del seu vocabulari. Si a això hi afegim la seva qualitat amb la pilota als peus, la seva visió de joc i la seva arribada -en l'actual temporada s'ha destapat com una jugadora amb força gol- Aitana Bonmatí té tot el que ha de tenir per poder convertir-se en una de les jugadores de referència a curt termini.

La final de la Champions es va convertir en el millor moment de la temporada, però la desfeta contra l'Olympique de Lió no li va deixar bon regust, tot i que ella s'ho va prendre com una experiència de futur.

Reconeix que van fallar en el principal objectiu de la temporada: La Lliga. La competició de la regularitat s'ha convertit en el gran objectiu de la temporada, ja que fa quatre anys que no la guanyen:

"Vam fallar en els partits en els que no ho havíem de fer. Vam superar en els dos partits l'Atlètic de Madrid, però el partit contra l'Sporting de Huelva, que ens va superar al Ministadi 2-3, ens va deixar sense opcions".

De fet, aquella mateixa setmana el Barça va perdre l'altre títol domèstic: La Copa. El seu botxí, ara sí, va ser l'Atlètic de Madrid a la semifinal, que cauria a la final contra la Reial Societat.

Un dels altres grans moments el va viure al Mundial de França, el seu primer mundial i que es va saldar amb un pas històric de les espanyoles als vuitens de final, superant la fase de grups per primer cop. L'encreuament contra els Estats Units, que posteriorment es van proclamar campiones, va ser un examen que van estar ben a prop de superar-lo:

"Vam competir, i la sensació que em va quedar és que podíem haver fet més. De fet, els Estats Units només ens va poder superar només des del punt de penal. Qui sap el que hauria passat... és la manera de seguir creixent".

Després del Mundial i del creixement que havia viscut la Lliga Iberdrola, tot era optimisme en l'àmbit del futbol femení. No hi havia marxa enrere. Però la manca d'entesa dels organismes: Federació, AFE i Associació de Clubs de Futbol Femení va frenar en sec totes les il·lusions. Més d'un any de trobades no havien fet possible arribar a cap entesa i la signatura del primer conveni col·lectiu del futbol femení:

"Només demanem que se'ns respectin els nostres drets. Que les jugadores es puguin dedicar a la seva professió de manera íntegra, jugar al futbol. Ara, moltes de les nostres companyes han de fer 300 feines per poder arribar a final de mes i poder subsistir".

Aquesta manca d'entesa va portar el futbol femení a protagonitzar la primera vaga de la seva història.

L'Aitana, però, va tancar l'any de la millor manera possible, recollint el premi de la millor jugadora catalana de l'any:

"Em va fer molta il·lusió aquesta distinció. Però toca de peus en terra. Si amb aquest guardó considerés que ja ho he aconseguit tot, ja em podria quedar a casa i deixar de jugar a futbol. Sempre és bonic que et reconeguin la teva feina. I més si, qui ho fa, és la federació en què t'has format i has crescut. Però soc molt ambiciosa i em queden molts objectius per assolir"