Els tres fitxatges més cars del mercat Premier els ha fet tots el Liverpool
Futbol

La Premier League segueix gastant a fons mentre viu ofegada pel deute

La Premier League ha gastat més que les altres 4 grans Lligues juntes, amb 18 dels 20 equips en situació de deute

Ignacio Hoyos

L'estiu ha deixat, un cop més, xifres rècord a la Premier League. Segons dades recollides per The Athletic, els clubs anglesos han superat els 3.000 milions de lliures en fitxatges, més que les altres quatre grans Lligues europees juntes. Però darrere d'aquest desplegament de diners hi ha una realitat incòmoda: el PSR i, sobretot, l'espectacular creixement dels costos dels clubs.

El PSR (Profit and Sustainability Rules) és la normativa financera que regula els clubs de la Premier League per garantir que no gastin molt per sobre del que ingressen. Estableix un límit de pèrdues —actualment fins a 105 milions de lliures acumulades en tres temporades— i obliga els clubs a demostrar que poden sostenir les seves despeses sense dependre únicament dels propietaris.

El PSR no s'ha endurit des que es va implantar el 2013, però les despeses sí que ho han fet. En deu anys, els salaris han pujat un 115%, les despeses no vinculades a personal un 143% i l'amortització dels jugadors —és a dir, el cost anual dels traspassos— s'ha disparat un 217%, passant de 549 milions a 1.700 milions de lliures la temporada 2023-24. El resultat és evident: si bé els ingressos s'han doblat en una dècada, els costos han crescut encara més i 18 dels 20 clubs van tancar l'últim curs amb pèrdues operatives.

Per esquivar els límits del PSR, cada cop més entitats es refugien en la venda de jugadors. Aquest estiu, les sortides han generat prop de 1.800 milions de lliures, la xifra més alta de la història. Clubs com el Chelsea, amb gairebé 300 milions en vendes, o el Bournemouth, que va superar els 200, han utilitzat aquesta estratègia per equilibrar balanços. Però és un mecanisme fràgil: vendre jugadors saneja els comptes a curt termini, però si aquests ingressos serveixen només per finançar noves compres, el cercle es repeteix.

Els Big Six —Arsenal, Chelsea, Liverpool, Manchester City, Manchester United i Tottenham— continuen marcant la pauta. Aquest estiu van signar prop de la meitat de tota la despesa bruta i gairebé el 70% de la despesa neta. A més, gairebé un 40% d'aquesta inversió va anar destinada a jugadors d'altres equips de la mateixa Premier, consolidant encara més la bretxa entre els grans i la resta.

La situació és especialment delicada per a clubs amb ambicions creixents, com l'Aston Villa, que ja tenen un acord de control amb la UEFA per complir amb el seu "squad cost rule" (SCR), que limita directament la despesa en salaris i traspassos. Malgrat disposar d'uns propietaris amb un forat a la mà, els "villans" han necessitat més de 360 milions de lliures en aportacions externes en només tres temporades per tapar pèrdues que freguen els 145 milions anuals.

L'objectiu del PSR és evitar situacions de risc econòmic greu, però a la pràctica molts clubs consideren que el sistema frena el seu creixement i, sobretot, consolida l'avantatge dels equips amb més ingressos comercials i televisius. Com recorda The Athletic, la distància entre els gegants i la resta és cada cop més àmplia: si el 2013 la diferència mitjana d'ingressos entre els Big Six i la resta era de 205 milions, avui ja supera els 400 milions. Les regles, tal com estan plantejades, poden haver evitat situacions extremes, però també consoliden un statu quo on els més poderosos continuen expandint el seu domini.

El debat està servit: caldria endurir els límits i desvincular-los dels ingressos per afavorir una competició més equilibrada? O bé acceptar que la Premier és un ecosistema on els rics sempre tindran més múscul i la resta hauran de sobreviure amb enginy i vendes? El que és clar és que, amb un altre estiu de despeses desorbitades, tornar enrere sembla cada cop més difícil.

compartir a Whatsapp
Següent
Anar al contingut