L'efímer pas de Balotelli per la Masia: "Amb Thiago i Bojan guanyàvem 15-0"

Fa uns dies transcendia a la premsa el somni de Mario Balotelli: jugar pel Reial Madrid. Això va declarar el davanter italià, que fa 35 anys, a La Gazzetta dello Sport, en una entrevista on també recordava el seu pas pel planter blaugrana, un episodi desconegut per la majoria de seguidors del futbol.

🇮🇹 Happy Birthday, Mario #Balotelli 🎂🎊🎉🎁

🔙 in EURO2012: @FinallyMario vs. 🇩🇪 💥💪@Azzurri | @Azzurri_En | @Azzurri_AR pic.twitter.com/jR6tPvJ9og

— UEFA Nations League DE (@EURO2024DE) August 12, 2025

Balotelli va jugar només tres partits amb el Cadet B del Barça, on va anotar vuit gols. Els entrenadors van donar el vistiplau per al seu fitxatge, però les condicions econòmiques que oferia el Barça no quadraven amb les exigències d'un Super Mario de només 16 anys, i finalment va marxar a l'Inter de Milà.

Balotelli recorda amb alegria el seu breu pas per la Masia.

"Jugava amb els germans Dos Santos, amb Thiago Alcántara i Bojan. "Es jugava amb llibertat. Només ens ensenyaven la tècnica: control i passada a primer toc, res de tàctica. Era una alegria sortir al camp. Aquell equip no era legal, guanyàvem 15-0."

El davanter italià declara estar enamorat d'aquest estil creatiu que sempre s'ha associat amb el club blaugrana. Un estil que, segons ell mateix, s'està perdent.

"Estic enamorat del futbol, però estan canviant massa coses. Al camp veig molts atletes d'1,90 metres, però ningú ja no dribla. També perquè ara, tan bon punt un noi fa un túnel, el castiguen."

Balotelli, que sempre ha estat un jugador conegut tant pels seus gols com per les seves excentricitats --com aquell famós "Why Always Me?" o la seva peculiar relació amb els dos grans rivals de Milà--, podria haver estat una figura central del clàssic espanyol en lloc del derbi milanès, si el seu pas pel Barça s'hagués convertit en alguna cosa més que un capítol fugaç o si el seu somni blanc s'hagués complert.

Ara, malgrat que ell expressa el desig de jugar tres anys més abans de retirar-se a jugar amb el seu germà Enock, el seu pas pels grans clubs europeus sembla un capítol ja tancat.