Les preguntes a l'aire en la carta de comiat de Laura Antoja a l'afició de l'Uni

Laura Antoja s'ha acomiadat de l'afició de l'Uni Girona amb una carta, gairebé un mes després de la seva destitució com a entrenadora de l'equip. Va ser el passat 18 de desembre, després de perdre a casa contra l'Estudiantes, amb un balanç de 8 victòries i 4 derrotes a la lliga. Sis dies després, el club anunciava el fitxatge de Roberto Íñiguez. 

Antoja ha lamentat la falta de temps per desenvolupar el seu projecte, alhora que assegura estar trista i sorpresa per la seva destitució. L'exentrenadora, que abans havia estat jugadora, fisioterapeuta i segona entrenadora del club, deixa entreveure falta de paciència de l'entitat assegurant "que les presses són males companyies". I també destil·la sentir-se poc acompanyada quan tanca la carta assegurant, amb majúscules: "...sempre heu estat la meva APOSTA."

"Després d'un període necessari d'anàlisi i reflexió, vull dirigir-me a totes vosaltres agraint el suport, la fidelitat i l'entusiasme rebut durant els 6 anys que he format part d'aquest gran Club, en les diferents facetes.

Moltes hores de feina, passió i implicació, i un alt grau d'autoresponsabilitat hi ha darrera de tot aquest temps. L'esforç que forma part d'aquesta evolució també exigeix una fermesa i convicció que creixia a cada passa, proporcional a l'estima cap al Club.

Quan accepto el repte de ser l'entrenadora de l'Uni Girona sabia el que buscava... aconseguir una versió del joc que fos valenta, atrevida, ambiciosa, ràpida i divertida de veure, a l'alçada del que es mereix l'afició de l'Uni. Aquest estil a velocitat alta comporta inicialment precipitacions i requereix de rotacions constants i d'un període d'assentament, però també aporta altes anotacions, moltes possessions i més diversió per a jugadores i públic.

Malauradament sento no haver tingut prou temps per poder consolidar el que estàvem construint. Moltes circumstàncies feien difícil l'inici amb incorporacions a compta gotes, readaptacions constants, absències de jugadores clau… condicionant el repte d'anar transformant un bon grup de jugadores en un bon equip. Les presses són males companyies quan cal reorganitzar de dins cap a fora i construir bases sòlides que perdurin en el temps.

Tot i estar trista i sorpresa pels esdeveniments, em permeto mirar molt orgullosa i tranquil·la l'equip i l'staff que deixo darrera meu, convençuda que la feina feta dins i fora la pista servirà d'ara en endavant pel futur de l'equip i del Club.

Desitjo tots els èxits a l'equip i jo personalment sempre tindré la satisfacció d'haver compartit amb totes vosaltres la grandesa d'aquest Club!

Moltes gràcies de cor, sempre heu estat la meva APOSTA."