Manolo González i els jugadors celebrant el triomf a Getafe (RCD Espanyol)
ESPANYOL

L'Espanyol de Manolo, entre els millors equips pericos

Només el de Camacho supera els seus números en les últimes 30 temporades

Oriol VidalActualitzat

Dels millors Espanyol de la història. Si més no, des que el triomf a la Lliga val tres punts (temporada 94-95). L'Espanyol de Manolo González no és només la gran revelació de la Lliga després d'encadenar quatre victòries seguides. Els 30 punts aconseguits en setze jornades l'igualen a dos dels grans conjunts periquitos de les tres últimes dècades, només superat pels 34 punts que el club tenia sota les ordres de José Antonio Camacho el curs 95-96.

L'efecte del "manolisme" fa que, en primer lloc, empati amb l'Espanyol de Miguel Ángel Lotina de la temporada 2004-2005. Aquell conjunt, amb noms com Kameni, Lopo, De la Peña, Tamudo o l'argentí Maxi Rodríguez, va arribar a col·locar-se segon avançat el curs. Finalment, va acabar cinquè, a un sol punt de la classificació per a la Lliga de Campions. Els blanc-i-blaus van quedar-se amb la mel a la boca després que Iturralde González anul·lés un gol legal de Toni Velamazán en l'última jornada a El Sadar. El consol de tornar a la Copa de la UEFA no va respondre als mèrits d'aquell equip.

L'altre gran referent amb qui ha igualat puntuació l'Espanyol de Manolo és el del Txingurri Valverde la temporada 2007-2008. Després d'arribar a la final de Glasgow, el club va protagonitzar una primera volta del tot espectacular, amb bon futbol i també flirtejant amb la segona posició. Jugadors com Jarque, Zabaleta, Luis García o Riera van acabar d'aportar fermesa i mossegada en una esquadra on Tamudo i Lo Pelat arribaven al seu moment de plenitud. El somni d'optar a grans fites (fins i tot la Lliga!) es va fondre per complet en una segona volta de desencís, amb el vestidor trencat, lesions massa freqüents i una decebedora 12a posició final. 

És molt d'hora per fer comparacions, però el repte de mantenir aquest pols històric pot estimular l'Espanyol d'avui, amb un vestidor amb bones credencials: porta set porteries a zero (gairebé la meitat de les jornades), treu un enorme rendiment de les accions estratègia (líder, amb vuit gols de cap) i fonamenta la seva força en un bloc amb esperit i una gran lectura tàctica, per sobre de grans noms. Tot un mèrit de Manolo, que té com a reptes immediats la visita a San Mamés per tancar el 2025 i el derbi a l'RCDE Stadium per encetar el 2026. 

Anar al contingut