L'esquí de muntanya, pendent dels vaivens olímpics
L'elecció de la ciutat organitzadora dels Jocs Olímpics d'Hivern 2030 és clau per al futur d'aquest esport
Amb 12 hores de diferència, Queralt Castellet es penjava al coll la plata olímpica en els Jocs de Pequín i Oriol Cardona, la d'or en els Europeus de skimo, modalitat esprint, disputats a Boí Taüll. Victòria sobrada, exhibició en majúscules, amb un premi infinitament menor.
L'equí de muntanya serà olímpic d'aquí a quatre 4 anys a Milà-Cortina. Si hagués estat disciplina olímpic a Pequín, Oriol Cardona es veia ja amb la medalla penjada al coll.
Oriol Cardona, esquiador de muntanya: "Si haguessin sigut ara, sí. Estic en un bon moment de la temporada i si just hagués coincidit ara, sí. Però això és fer hipòtesis, i de ficcions no se'n viu."
Jordi Canals, secretari general ISMF: "L'esquí de muntanya estarà ara a Milà-Cortina com a esport olímpic de ple dret. La gran incògnita és si estarem al 2030 o no; això no ho sap ni el president del COI. També depèn molt de la ciutat on es faci."
Sapporo o Salt Lake City. El Japó o els Estats Units. Zero o molt poc interès en l'esquí de muntanya. Barcelona-Pirineus, en canvi, sí que ho demanaria com a disciplina olímpica en cas de presentar candidatura perquè hi ha tradició, hi ha planter, i, per tant, possibilitats reals de resultats que caldria treballar bé.
