L'estadística en què Lamine Yamal supera el millor any de Messi, però no el del seu màxim ídol
L'extrem del Barça ja es troba entre els millors regatejadors de la història després de les xifres que ha obtingut el 2025. Només Neymar el supera en un any natural.
S'acaba l'any natural i és temps de fer balanços. Tot i que en el món del futbol els premis o càstigs s'atorguen a l'estiu, la creixent proliferació de dades estadístiques fan que cada cop apareguin més rànquings seguint el cicle solar.
Lamine Yamal és ja un habitual dels rècords i els llistats de destacats. Sobretot per precocitat, pel fet d'haver debutat a l'elit amb només 16 anys i per tenir la incidència ofensiva que té. Però també per les seves característiques. Amb dues temporades i poc més a l'elit, l'extrem mataroní s'ha destapat ja com un dels millors regatejadors del futbol mundial, si no el millor.
El millor des del 2024
La passada temporada va liderar els rànquings de dríblings tant a la Lliga (289) com a la Champions (96), amb el madridista Vinícius secundant-lo en els dos casos (177 i 77). I aquesta temporada, la tendència es manté: és el màxim driblador de la Lliga 25-26 (142) seguit de lluny pel madridista (102), i també lidera el rànquing a la Champions (41), a poca distància en aquest cas de Doku (38), del Manchester City.
Amb aquests guarismes, i traslladant el camp de mesura a l'any natural, és força evident que Lamine Yamal és el màxim regatejador del 2025. El que no és tan habitual és que la seva xifra sigui una de les més altes de la història.
La segona xifra històrica
En l'any que es convertia en major d'edat, Lamine Yamal ha firmat la segona xifra més alta de la història de dríblings aconseguits, amb 307. Segons dades que recull Sofascore, ha superat la millor xifra de Leo Messi en aquest apartat i només el supera el seu gran ídol, Neymar, que l'any 2017, quan jugava al PSG, va completar amb encert 335 intents.
Caldrà veure si a final de temporada ha revertit la situació amb el brasiler. Però, sobretot, caldrà veure si en pròximes temporades manté o incrementa aquesta capacitat de desequilibri perquè ens trobaríem davant un fenomen mai vist.
