L'increïble 2025 de Marcel Granollers
Ha guanyat dos Grand Slams i està signant la temporada de la seva vida, però el tenista català vol rematar un any apoteòsic amb les finals ATP i la Copa Davis
Als 39 anys, Marcel Granollers està signant la millor temporada de la seva carrera. Al costat d'Horacio Zeballos ha guanyat dos Grand Slams: Roland Garros i l'Open dels EUA. Ara, afronta el final d'any amb màxima il·lusió i dos reptes majúsculs: les finals ATP a Torí i la fase final de la Copa Davis a Bolonya. Sobre la primera diu:
"És un torneig atípic. Et fa sentir especial. La pista és sensacional, hi ha molta gent a la grada i tothom vol acabar bé l'any".
Sobre la Davis, amb qui podria jugar els dobles al costat de Carlos Alcaraz, afegeix: "Seria espectacular acabar així la temporada. Però primer tindrem la República Txeca al davant i serà molt difícil."
Impossible creure que guanyaria l'Open dels EUA
Marcel Granollers està vivint una segona joventut i ha aconseguit allò que molts somien, però pocs aconsegueixen: guanyar dos tornejos del Grand Slam en una mateixa temporada. Fins ara havia perdut cinc finals, dues amb Marc López i tres amb Horacio Zeballos. Amb l'argentí, però, enguany ha aixecat la copa a París i a Nova York. Curiosament, ha estat l'any que Granollers s'ha lesionat més en tota la seva carrera. Fins i tot, durant l'Open dels Estats Units va jugar amb fasciïtis i un problema al turmell.
"Ha estat increïble... No m'ho crec perquè ha estat l'any que més m'he lesionat. No vaig poder jugar al gener ni al febrer. A l'Open USA, l'últim que em passava pel cap, era guanyar-lo. S'havien escapat finals quan estava molt preparat. Aquesta era la que menys m'ho esperava".
I afegeix:
"Em vaig lesionar a Wimbledon. Tenia la fàscia parcialment trencada. No vaig competir ni a Toronto ni a Cincinnati. Volia arribar recuperat a Nova York. Però uns dies abans, em vaig torçar el turmell i em va reaparèixer el dolor. Cada dia feia recuperació. Vam anar construint el pla de partit conscients del que podia fer i del que no. Es va alinear tot! Ha estat atípic."
Un any de rècord
Amb Marc López van brillar diversos anys en el circuit de dobles. Però, a partir de l'agost del 2019, amb l'argentí Horacio Zeballos, s'ha instal·lat en l'elit mundial. Ha arribat a estar 18 setmanes número 1 del món (durant el 2024) i, després de gairebé dues dècades, Granollers continua ampliant un palmarès impressionant.
Ja suma 32 títols en dobles. Dels grans, només se li resisteixen Austràlia i Wimbledon. A més, té tres Davis i quatre títols de la seva època en individuals.
"Em sento superrealitzat. He aconseguit els meus objectius i he guanyat molts tornejos. A més, em vaig treure un gran pes de sobre amb el primer Grand Slam (Roland Garros 2025). Feia anys que sabia que tenia el nivell per aconseguir-ho, però no arribava. Si no ho hagués aconseguit, m'hauria quedat una espina clavada."
El seu germà, l'extenista Gerard Granollers, li fa d'entrenador. La preparació física va a càrrec de Sergi Valldaura, un home de la seva confiança. Però, fins quan el veurem al màxim nivell? Ell mateix assegura que la seva carrera va per llarg:
"Tinc 39 anys, no em queden 10 anys de professional... però vull jugar mentre em motivi entrenar, viatjar i competir. No vull que la decisió de retirar-me sigui només pels resultats. A més, si et cuides, pots estirar la teva carrera, especialment en els dobles, que és menys exigent a nivell físic".
Horacio Zeballos, la seva mitja taronja
Fa poc han guanyat l'Obert de Basilea. A banda dels dos Grand Slams, també van aixecar els trofeus del Masters de Madrid a la Caja Mágica. Amb Zeballos (40 anys), representen les qualitats dels millors doblistes: consistència, química de parella, connexió tàctica, experiència i es mantenen molt bé físicament. Ho vam poder comprovar en una sessió de treball a les instal·lacions del RCT Barcelona. De l'argentí en destaca:
"És molt tranquil i entén tota mena de situacions. En èpoques dolentes, tenim una visió semblant. Ens respectem al 100% i això fa que tot flueixi".
El català i l'argentí saben gestionar bé les característiques de totes les superfícies (terra, herba i pista dura). És per això que els èxits d'aquests veterans podrien continuar els pròxims anys. I després?: "M'agradaria continuar vinculat al tenis", assegura un jugador madur que gaudeix del present.
