Lluís Marimon, de 97 anys, l'atleta més veterà de Catalunya
Amb 97 anys, Lluís Marimon és l'atleta català federat més veterà de Catalunya. És el segon del món en salt de longitud i llançament de pes en la categoria entre 95 i 100 anys. Moltes vegades al podi està sol
El dia a dia de Lluís Marimon no és apte per a sedentaris. Amb 97 anys agafa cada dia l'autobús i es planta a la impremta que va crear l'any 1958. Allà passeja per la nau industrial i quan ha saludat tots els treballadors se'n va al despatx on hi ha l'ordinador. Consulta totes les marques atlètiques que li passen pel cap. També les seves. Aquest any té la segona millor del món en salt de longitud i llançament de pes. Però no en una categoria qualsevol, en la d'atletes entre 95 i 100 anys.
Quan acaba la jornada matinal se'n va cap a casa, on viu sol amb 97 anys. Va triar-la perquè està a només 500 metres de l'estadi atlètic i quan el sol pica una mica menys hi fa cap. Cada dia des de fa dècades seu en un banc i mira com entrenen els esportistes del Club Atlètic Igualada. A vegades algú li demana: Lluís, que no corres?
A la meva edat un no s'entrena. Em llevo, camino una mica, faig quatre exercicis i ja està. De fet competeixo només 4 cops l'any, al campionat de Catalunya, d'Espanya, d'Europa i del món... si cauen a prop.
El reportatge complet a Esports360:
Sol al podi
Cada any la mateixa imatge. Cada vegada més sovint. Sol al podi d'un campionat a la categoria 95-100. No té rival, literalment. Fer la mínima de la competició s'assegura l'or. En Lluís es queixa que a vegades el fan córrer amb els de la categoria de 80 a 85 i no ho creu just, amb molts s'hi porta 17 anys!
Tres medalles als campionats del món, vuit en europeus i un centenar entre estatals i campionats de Catalunya. Marques increïbles per l'edat que té: 4 metres 12 centímetres en llançament de pes i 1 metre 22 centímetres en salt de longitud. Fundador del CA Igualada, impulsor de la creació de l'estadi d'atletisme del poble, ha fet tots els papers de l'auca al club i disfruta tant d'aquest esport que només el jubilarà la mort.
Jo a aquestes alçades ja no vull plegar, em continua agradant, és el meu món. Ja plegaré el dia que em mori. Apa, prou d'entrevista i anem a córrer.





