Pogacar en la línia d'arribada de la Strade Bianche
Pogacar en la línia d'arribada de la Strade Bianche (@StradeBianche)
Ciclisme

Nova exhibició de Pogacar: arribar i moldre a la Strade Bianche

El ciclista eslovè comença la temporada tal com la va acabar: guanyant una de les clàssiques italianes

Redacció Esport3Actualitzat

L'artista Miquel Àngel és el més reconegut de la Toscana des del segle XV. Des d'aleshores ningú ha gosat posar en dubte el seu mestratge ni la seva obra. Però en els darrers temps li ha sortit un competidor. Un ciclista eslovè de 27 anys s'ha entestat a signar una obra d'art rere l'altra per les boniques carreteres de terra blanca, el famós sterrato, d'aquesta part d'Itàlia. Tadej Pogacar ha guanyat la Strade Bianche, una de les curses més emblemàtiques del panorama ciclista.

Pogacar no competia oficialment des de l'11 d'octubre passat, també en sòl italià, quan va guanyar el Giro de la Llombardia. 147 dies després, el ciclista de l'UAE Emirates, per tant, ha començat la temporada tal com la va acabar. I, novament, amb una sensació de superioritat insultant envers els seus rivals. I els tifosis, lògicament, han tornat a rendir-se, un cop més, als seus peus. Milers de persones han corejat el seu nom a la mítica Piazza del Campo de Siena quan l'han vist aparèixer després de coronar el mur de la via Santa Caterina, amb rampes de fins al 16% de desnivell. 


Rememorant l'edició del 2024 

Pogacar ha basat el seu triomf en un altre atac a molts quilòmetres de la línia d'arribada. Si en l'edició del 2024 ho va fer a 81 quilòmetres de la meta, avui, com un metrònom, ho ha fet just 2 quilòmetres després. Molt a prop del Monte Sante Marie. El ciclista eslovè, completament de blanc lluint el mallot de campió del món, ha deixat els seus rivals amb un pam de nas. Només l'ha pogut seguir inicialment el jove ciclista francès Paul Seixas, de només 19 anys.

Tanmateix, la força i potència del millor ciclista del món han fet que el francès finalment es despengés. Seixas ha format el grup perseguidor amb el mexicà Isaac del Toro, company d'equip de Pogacar; Tom Pidcock, que havia tingut problemes mecànics en la part decisiva de la cursa, i també els rodadors Matteo Jorgenson i Romain Grégore.

A 66 quilòmetres de la meta, l'avantatge de l'eslovè ja era superior al minut. Una situació de cursa que ha permès quadrar l'estratègia de l'equip UAE: Pogacar rodant en solitari al capdavant de la cursa i Isaac del Toro en el grup perseguidor per controlar qualsevol atac dels principals rivals de l'eslovè. I, tot plegat, sense oferir cap relleu, cosa que ha desgastat encara més Seixas, Pidcock, Jorgenson i Grégore.

Això ha permès a Pogacar gestionar una diferència superior als dos minuts en tot moment. Amb la primera plaça decidida, en el segon encadenat de la zona Pinzuto-Tolfe, Paul Seixas ha atacat i només l'ha pogut seguir el mexicà Del Toro. Pidcock, que buscava la seva plaça al podi, s'ha quedat amb la mel a la boca.

Sense patir cap contratemps mecànic i amb un mallot i culot blancs que cada cop es tenyien més de color ocre per la sorra blanca, Pogacar ha pogut assaborir el triomf després de completar els 203 quilòmetres. Una sorra que no ha destenyit, això sí, el somriure victoriós de l'eslovè. El líder de l'UAE ha guanyat amb un marge d'1 minut sobre el sorprenent francès Seixas, que apunta a ser un dels possibles successors de Pogaçar quan aquest es cansi, si és que ho fa algun dia, de guanyar. El ciclista de l'equip Decathlon, per la seva banda, ha fet que Del Toro es despengés en el tram final, en les dures rampes de la via Santa Caterina. El mexicà ha estat tercer a 1 minut i 9 segons de Pogacar.


Pogacar, rei indiscutible de Siena

Amb el triomf d'avui, Tadej Pogacar es converteix en l'únic ciclista que ha estat capaç de guanyar 4 vegades la Strade Bianche. Fins aquest dissabte igualava les tres victòries del suís Fabian Cancellara (2008, 2012 i 2016). Però l'actual dominador del panorama ciclista mundial continua deixant clar que, per ara, l'únic límit és ell mateix. 4 victòries en les 5 últimes edicions d'una prova que aquest dissabte ha commemorat els 20 anys de vida.

Només Tom Pidcock, en l'edició del 2023, ha pogut posar en dubte el domini de Pogacar en aquesta prova. El paisatge, l'afició i els diferents trams de sterrato, 14 en aquesta edició del 2026, ja han convertit aquesta cursa amb arribada i sortida de Siena en una cita ineludible del calendari del ciclisme mundial. 

A tocar de la primavera, Tadej Pogacar competirà les properes setmanes per Itàlia, Bèlgica i França. Des de Siena, Pogacar viatjarà cap a Pavia. L'objectiu és participar, d'aquí dues setmanes, en la 117a edició d'un dels monuments que encara no té en el seu ampli palmarès: la Milà-Sanremo, en què es podria enfrontar cara a cara amb un dels grans absents aquest dissabte a Siena, el neerlandès Mathieu van der Poel.


"Aprenent" a guanyar 

Després de la Milà-Sanremo, serà el torn de De Ronde. És a dir, un Tour de Flandes en què ja ha alçat els braços fins a dues vegades. L'Infern del Nord, la mítica París-Roubaix, serà un altre dels objectius de la temporada de l'eslovè. I més tenint en compte que recentment ha deixat ben clares les seves intencions: "Entre el Tour i la París-Roubaix escolliria aquesta darrera, ja que el Tour ja l'he guanyat 4 vegades. I hi ha més diferència entre 0 i 5 que entre 1 i 4 o 5."

Queda clar que, si segueix a aquest ritme imparable, Tadej Pogacar potser perdrà el compte de tots els seus triomfs com a professional en una Capella Sixtina amb escenes icòniques dins del món del ciclisme. O potser no, perquè és un autèntic superdotat damunt de les dues rodes en la seva lluita particular per establir la seva pròpia història per ser el millor ciclista de tots els temps, superant, fins i tot, el mític Eddy Merckx. Un Pogacar que, un dia més, ha fet cèlebre la frase de Miquel Àngel: "Ancora imparo." Encara estic aprenent. A guanyar. Una vegada i una altra. 

compartir a Whatsapp
Següent
Anar al contingut