Per què alguns futbolistes porten màniga llarga fins i tot amb calor?
Griezmann, Piqué o Pogba són alguns dels futbolistes que han convertit la màniga llarga en una marca personal. És superstició, rutina o simplement comoditat?
Partits sota temperatures de més de 30 graus. El sol a plom. Els jugadors suen, s'arremanguen... però sempre n'hi ha un (o més d'un) amb samarreta de màniga llarga. Sembla contradictori, però darrere d'aquest gest hi ha més motius dels que podríem imaginar.
Hi ha jugadors que ho fan deliberadament, potser per superstició, potser per rutina, potser per simple comoditat. Jugadors de renom com Gerard Piqué o Antoine Griezmann sempre han utilitzat samarretes de màniga llarga independentment de la calor que faci. Però, per què ho fan?
Superstició i rutines prepartit: quan el cervell també juga el partit
Molts futbolistes tenen manies o rituals que formen part de la seva preparació mental. Portar sempre la mateixa indumentària, posar-se primer una bota concreta o escollir màniga llarga són gestos que poden donar-los una sensació de control i seguretat. En un entorn tan exigent com l'elit esportiva, aquestes rutines es converteixen sovint en supersticions, reforçades pels bons resultats que poden haver obtingut en el passat vestint així. Per a alguns, la màniga llarga no és només roba: és part del ritual.
Comoditat i sensació tèrmica segons cada jugador
La percepció de la temperatura és molt subjectiva. Alguns jugadors poden sentir-se més còmodes amb els braços coberts, fins i tot en jornades caloroses, especialment si el teixit és transpirable i lleuger. Altres simplement se senten més lliures amb la màniga curta. Aquesta elecció personal pot estar relacionada amb el confort, amb el tipus de pell o amb com es regula la temperatura corporal en cada cos. En definitiva, és una decisió molt individual i sovint basada en la sensació més que no pas en la lògica.
Prevenir rampes i lesions musculars: la funció invisible de la màniga
Una altra raó habitual per portar màniga llarga és la prevenció. Alguns jugadors utilitzen aquest tipus de samarreta o maniguets compressius per mantenir la temperatura als braços i evitar rampes, lesions musculars o refredaments sobtats durant el partit o en períodes d'inactivitat (com les pauses). Especialment en jugadors amb historial de lesions o molèsties recurrents, aquesta és una mesura protectora més que estètica.
Protecció solar i cobertura de lesions
Tot i que no és el motiu principal en la majoria de casos, alguns futbolistes utilitzen màniga llarga per protegir la pell del sol, especialment en partits jugats en hores de màxima exposició solar o en climes molt càlids. També pot servir per cobrir petites lesions, irritacions o embenats discrets que no volen mostrar. Així, més enllà de l'estètica, la màniga llarga pot tenir una funció pràctica i protectora en determinades situacions.
Imatge personal i màrqueting
Per a alguns jugadors, l'elecció de la màniga llarga és part de la seva imatge de marca. Futbolistes com Beckham o Griezmann han convertit aquest detall en part de la seva estètica reconeixible. A més, en alguns casos, les mànigues poden ajudar a uniformitzar el cos per mostrar millor tatuatges, patrocinis o simplement per projectar una figura més neta i simètrica a les càmeres. També cal tenir en compte que algunes marques prefereixen estandarditzar els dissenys per qüestions comercials, i actualment les mànigues llargues han anat desapareixent per motius de cost i baixa demanda.
Jugadors coneguts que juguen (o jugaven) amb màniga llarga
Beckham: rarament hem vist l'exestrella anglesa amb màniga curta. L'actual propietari de l'Inter Miami va portar màniga llarga durant bona part de la seva carrera, fins i tot en partits amb temperatures elevades. En el seu cas, la decisió tenia un component molt personal: volia cobrir els seus tatuatges en consideració a persones que, per motius culturals o religosos, poguessin sentir-se incòmodes. Un gest de respecte que es va convertir en un senyal d'identitat.
Piqué: l'excentral del Barça també és un dels que va fer de la màniga llarga una rutina habitual. En el seu cas, la raó era ben simple: se sentia més còmode i protegit amb els braços coberts. Una mera superstició que el feia sentir més segur al camp.
Griezmann: el davanter francès no ha amagat mai la seva admiració per David Beckham. Tant és així que, a banda de portar el dorsal 7 en honor a l'anglès, també va adoptar el costum de jugar amb màniga llarga. En el seu cas, es tracta d'una imitació del seu ídol i un gest que forma part de la seva estètica futbolística.
Pogba: el jugador francès, que segueix sense equip per la seva sanció per dopatge, ha jugat gran part de la seva carrera amb mànigua llarga. Tot i que hi ha hagut partits on Pogba jugava amb màniga curta, el migcampista ha utilitzat molt sovint una màniga llarga en un dels braços. La raó és funcional: té molèsties al colze i utilitza la màniga com a suport per prevenir el dolor. És un exemple clar de com l'ús parcial de la màniga pot tenir un objectiu terapèutic més que estètic o supersticiós.
En definitiva, la imatge d'un futbolista amb màniga llarga sota un calor sufocant pot semblar estranya, però al darrere hi ha tota una combinació de factors: des de la superstició fins a les rutines prepartit, passant per la protecció física, les molèsties musculars o, simplement, l'estètica personal i el respecte cap als altres.
No hi ha una única explicació vàlida, i això és precisament el que fa interessant aquest gest aparentment menor. La manera com un jugador es vesteix pot dir molt de com s'enfronta al partit, del seu caràcter, de les seves manies o dels seus referents. En un esport tan mil·limetrat com el futbol d'elit, aquests detalls també formen part del joc.
