Podrien desaparèixer els cops de cap en el futbol base? L'FCF impulsa un estudi pioner
La Federació Catalana de Futbol impulsa un estudi per reduir els cops de cap en menors de 12 anys i prevenir danys cerebrals a llarg termini
El futbol continua en evolució constant. Amb el pas dels anys, aquest esport ha anat posant el focus no només en el rendiment, sinó també en la salut i el benestar dels jugadors i jugadores.
En l'àmbit del futbol formatiu, la seguretat dels infants s'ha convertit en una prioritat, especialment davant l'augment d'estudis que relacionen els cops repetits al cap amb possibles malalties al cervell a llarg termini.
La Federació Catalana de Futbol busca reduir els cops de cap en edats formatives
La Federació Catalana de Futbol (FCF) ha començat a fer un estudi per descobrir quines són les conseqüències dels cops al cap en el futbol i quines mesures es podrien adoptar per al futur més pròxim.
Segons explica l'FCF, aquesta investigació s'ha començat a fer en les categories del futbol formatiu de jugadors entre 8 i 12 anys. L'objectiu és esbrinar què poden provocar els impactes repetits en el cap.
Tot i que l'estudi que està duent a terme l'organisme català es troba encara en fase d'exploració, l'FCF té clar que si les conclusions que se'n deriven resulten prou concloents es podria arribar a limitar o fins i tot prohibir el joc de cap en el futbol base.
"Un cop finalitzat l'estudi, si es considera limitar o prohibir el joc de cap en etapes formatives, la proposta es consensuarà internament i s'elevarà a l'Assemblea General Ordinària per a la seva aprovació."
D'altra banda, la Federació Catalana de Futbol ha informat que, independentment del resultat de la investigació, la decisió final recaurà en els clubs.
Per què els nens són més vulnerables als cops de cap en el futbol?
Les commocions cerebrals en el futbol poden derivar en problemes greus a llarg termini. Però l'impacte és especialment preocupant en les edats formatives. Per què els nens són més vulnerables als cops al cap?
Els nens i nenes d'entre 8 i 12 anys passen per una etapa clau en el desenvolupament del cervell, i per això els cops al cap poden tenir efectes que es manifestin amb el temps. Per aquest motiu, la Federació Catalana de Futbol destaca la importància d'aquest estudi, que pot ajudar a impulsar protocols de prevenció per protegir millor els més petits.
Aquesta mesura de l'FCF està estretament vinculada a un estudi elaborat per l'Institut Clínic-IDIBAPS, que apunta que els futbolistes professionals tenen una major predisposició a desenvolupar trastorns del son i demència. Per això, es considera fonamental augmentar la conscienciació sobre la protecció davant els cops de cap i les commocions cerebrals.
⚽️ Un estudi del #CLÍNIC - @idibaps confirma que ser futbolista professional predisposa al desenvolupament de trastorns del son i demència
Hospital Clínic (@hospitalclinic) March 28, 2023
🧠 Els cops al cap poden provocar l'aparició de proteïnes responsables de malalties neurodegeneratives
➕Info 👉 https://t.co/uNiTdV24ii pic.twitter.com/FWvPiJQ6NK
El doctor Gil Rodas, un dels participants de l'estudi, va explicar la importància d'actuar ràpidament en el terreny de joc quan hi ha un xoc de cap entre dos jugadors:
"El més important és actuar correctament quan els nostres jugadors pateixen una commoció cerebral en el camp. Ara, quan hi ha un xoc de cap entre dos jugadors, l'àrbitre para el partit, determina que el metge té tres minuts per poder avaluar aquesta lesió, i si el facultatiu considera que no està bé, el que ha de fer és retirar el jugador."
Com s'avançaria cap a un futbol base sense cops de cap?
Depenent dels resultats de l'estudi sobre els cops de cap de la Federació Catalana de Futbol, podria haver-hi un abans i un després en la història d'aquest esport. Les rematades de cap són una tècnica molt arrelada a la cultura futbolística i és complicat imaginar com seria un futbol sense jugadors que saltin cap a la pilota.
L'FCF explica que aquest procés cap al futbol sense cops de cap seria progressiu i hi hauria diversos agents implicats per implementar aquesta mesura:
- Adaptació dels entrenaments: la direcció tècnica de l'FCF preveu publicar guies pràctiques amb exercicis adaptats, alternatives tècniques, treball de coordinació i propiocepció i l'ús de material tou per reduir l'impacte.
- Participació de les famílies: es prepararà material informatiu i sessions divulgatives per explicar l'evidència científica, la finalitat protectora de la mesura i les noves eines d'entrenament, així com canals per resoldre dubtes.
- Mecanismes de compliment: s'establirien circulars i programes de formació per a clubs i entrenadors, a més de mecanismes de verificació en competició per part d'àrbitres i delegats. Si calgués, també es podrien aplicar protocols de seguiment i mesures disciplinàries.
El futbol anglès, pioner en campanyes contra els cops de cap
L'evidència científica també ha demostrat que els repetits cops de cap durant la carrera d'un futbolista poden provocar diverses malalties neurocognitives al llarg de la vida com la demència, l'Alzheimer i el Parkinson.
Per combatre aquests greus problemes, ja hi ha un precedent del que vol fer l'FCF. L'any 2020, les federacions de futbol d'Anglaterra, Escòcia i Irlanda del Nord van recomanar prohibir les rematades de cap en futbolistes menors de 12 anys.
Aquesta mesura es va incorporar al futbol britànic després de comprovar, a través d'un estudi de la Universitat de Glasgow, que els cops de cap al futbol provoquen més morts relacionades amb problemes cerebrals i malalties com el Parkinson.
A més, el país anglès ha estat un dels pioners del futbol mundial a impulsar un fons per ajudar exfutbolistes que pateixen demència. La Lliga i el sindicat anglès de futbolistes professionals (PFA) van acordar crear un fons d'1,17 milions d'euros per atendre jugadors amb malalties neurocognitives.
La història de Jeff Astle i la demència de futbolistes de la Premier League
Precisament a Anglaterra es va viure un cas significatiu amb Jeff Astle, mític golejador del West Bromwich Albion durant les dècades dels seixanta i setanta i autor de més de 170 gols al llarg de la seva carrera.
L'any 2002, amb només 59 anys, Astle va morir a causa de greus danys cerebrals, molt semblants als que solen patir els exboxejadors. La seva filla, Dawn, va explicar que el seu pare "semblava tenir 159 anys", ja que havia arribat a un punt en què no reconeixia la família i gairebé no podia parlar.
Remembering Jeff Astle 1942-2002 pic.twitter.com/iVPDrhSMYB
PFA (@PFA) January 19, 2022
La història de Jeff Astle és una de les moltes que hi ha al futbol anglès. Segons una campanya sobre la demència promoguda pel diari Daily Mail, cinc dels jugadors que van guanyar el Mundial de futbol de 1966 amb la selecció anglesa van tenir demència molts anys després. Un d'ells va ser Bobby Charlton, que va morir l'any 2023 amb 86 anys.
El debat sobre els cops de cap al futbol formatiu obre una nova etapa en la manera d'entendre aquest esport. La recerca impulsada per la Federació Catalana de Futbol no només vol prevenir possibles danys cerebrals, sinó també fomentar una major consciència col·lectiva sobre la salut dels jugadors més joves.
