Street Soccer Barcelona: el club de futbol on jugar partits és el de menys
El club acull refugiats, persones sense papers i fins i tot, "sense sostre"; el club els dona coses tan bàsiques com roba d'esport i una dutxa calenta, però també amistats i un clima de confiança
Street Soccer Barcelona és una entitat sense ànim de lucre que utilitza el futbol com a eina d'integració social. Els seus jugadors són joves immigrants, la majoria de vegades sense papers, i alguns, fins i tot, dormen al carrer. No competeixen a cap Lliga, però els entrenaments els serveixen per fer comunitat i poder tenir coses tan bàsiques com una dutxa calenta.
El Coulibaly va arribar a Barcelona fa nou anys. Treballava a Guinea en seguretat, i una situació de violència policial va posar en perill la seva vida. Com ell, l'Omar també tenia una bona vida amb la seva família a Síria. Tenien un restaurant i viatjaven sovint, però la guerra els va fer marxar, primer cap al Líban i després a Barcelona. El Thaer, palestí, ha viscut el conflicte més recentment. Un cop van disminuir els atacs a Cisjordània va venir a Barcelona per començar a complir el seu somni de ser futbolista:
Fredi Vidal és el fundador i ànima d'aquest equip des del 2018. Ha vist històries de tots els colors, però encara li impressionen:
"Hi estic acostumat però segueixen impactant. És una realitat dura. Com es gestiona? Sabent que som amb ells cada dia, que no fallem mai."
Una gran família
El Fredi i el seu equip han aconseguit fer de Street Soccer una família per als seus usuaris. Així ho asseguren l'Omar, que hi aniria cada dia si pogués, o el Thaer, qui seguirà anant-hi fins i tot si un dia canvia d'equip, només per veure els seus companys.
El David i el Mauricio ja fa un bon grapat d'anys que són a Barcelona. Van arribar a l'equip per jugar-hi i ara en són voluntaris. Ningú com ells es pot posar a la seva pell, com explica el Mauricio, colombià: "Et sents molt a gust amb ells, quan t'aplaudeixen, t'abracen...".
El futur
El futur és sovint incert i aterridor per a ells, però hi ha finals feliços. El "Couly", per exemple, col·labora amb l'Institut Català Internacional per la Pau i hi participa amb debats sobre diversos temes, catalanisme, racisme, immigració, delinqüència...
I en David Sow és un altre exemple d'èxit, estudia a la UOC, s'ha format com a educador i fins i tot ha complert el seu somni de treure un disc, sota el nom artístic de David Show.
