Street Soccer BCN: la pilota com a coixí per als que no tenen llar
A Barcelona hi ha mil persones que dormen al carrer. L'ONG Street Soccer Barcelona organitza dos partits de futbol setmanals perquè puguin desconnectar del seu dia a dia i relacionar-se socialment. En Yacuba recorda com va ajudar-lo la pilota a superar aquell temps tan difícil.
En Yacuba s'apropa a l'antic Palau d'Esports de Barcelona emocionat, però amb la sensació de trepitjar el terreny d'una batalla guanyada. Només té 23 anys però ha hagut de lluitar-ne moltes. Marxar de casa d'adolescent, creuar un continent, saltar una valla, arribar al destí somiat i trobar-se que res era com s'imaginava. Per començar ni feina ni sostre on dormir.
Ho va provar a bancs i al mercat de la Boqueria, però no aconseguia relaxar-se. Fins que va trobar aquest antic recinte esportiu reconvertit en teatre l'any 2000.
Vaig veure que era un lloc tranquil, que no et mullaves si plovia perquè té un petit sostre i que hi dormia més gent.
Va provar de dormir amb un matalàs, però, quan va tornar a la nit després de recollir ferralla, ja no hi era. Va optar pel mètode estàndard, uns cartrons i unes mantes que amagava cada dia darrera d'una tanca publicitària. Un dia al centre de dia del Poble-sec, on es dutxava, va sentir que en algun lloc de Montjuïc s'organitzaven uns partits de futbol.
No demanaven papers ni et feien pagar. Feia anys que no jugava i sempre m'havia agradat, així que era una oportunitat que no podia desaprofitar.
4 anys d'Street Soccer BCN
Gespa artificial amb vistes privilegiades de la ciutat. Allà va conèixer el Frederic Vidal, Fredi pels amics, fundador i ànima de Street Soccer Barcelona. Se li il·lumina la cara quan recordo el primer partidet ara fa ja quatre anys.
Definia l'espai com un espai de descompressió, nosaltres a vegades també en diem un espai de respir, però evidentment també és moltes altres coses perquè són gent que s'estan trobant, molts d'ells s'han conegut aquí.
D'Àfrica, Sud-amèrica, Àsia o de casa nostra com el David. Es posa les botes content perquè ha trobat feina. La seva recepta per superar les adversitats és l'actitud.
Aquí no s'ha de venir amargat ni menjant-te el cap. S'ha de lluitar. Quan ets a baix de tot és quan les coses tiren cap amunt.
La pilota per oblidar
En Yacuba està a punt de rebre els papers, la pedra filosofal de tots els nouvinguts. Viu en un centre per a persones vulnerables i ja s'imagina amb una feina estable i un pis. El futbol l'ajuda des de fa 2 anys per oblidar els moments foscos. Les màfies, els sis intents de saltar la tanca, la lluita entre la vida i la mort i el carrer, la vergonya de sentir-se observat quan et lleves cada matí. La pilota roda i la vida és mou. Cap endavant.
