2.1.1.4.1. Objectivitat, imparcialitat i equilibri informatius
Presentem els continguts informatius amb imparcialitat, sense prendre partit per cap opció i sense deixar-nos influir per les fonts que ens faciliten les notícies.
En temes en què hi ha punts de vista diferents o fins i tot confrontats, busquem opinions contrastades entre les veus més representatives. Si no hem pogut obtenir la versió d’una de les parts perquè ens l’ha denegada o per qualsevol altra circumstància, ho fem saber a l’audiència, especialment si això provoca un desequilibri informatiu.
Expliquem els fets des d’un punt de vista neutre i equidistant, i no convertim les opinions en fets.
| Els treballadors protesten per l’incompliment del conveni. | Els treballadors protesten perquè consideren que l’empresa no compleix el conveni. |
Evitem convertir en una opinió personal els elements interpretatius que necessiten algunes peces informatives per contextualitzar-les i fer-les més entenedores.
La imparcialitat es basa en l’equilibri informatiu, que no és una successió acrítica d’opinions, sinó que consisteix a ponderar les valoracions sobre un mateix fet, situar-les en el seu context, explicar els motius que les originen i presentar-les en funció de la representativitat social, el prestigi o l’autoritat de qui les expressa.
Evitem mostrar simpaties cap a una de les parts.
La rapidesa amb què treballem en els mitjans audiovisuals fa que no sempre es puguin incloure totes les opinions o els punts de vista en una mateixa peça o un mateix espai. Es pot arribar a l’equilibri informatiu en tot el seguiment de la notícia.
En els mitjans d’informació continuada, l’efecte multiplicador provocat per la repetició de continguts pot comprometre l’equilibri i sobredimensionar una notícia, una de les versions que se’n facin o bé alguna de les opinions que s’hi recullen. La dinàmica d’aquests mitjans ens obliga a equilibrar contínuament els continguts.