"30 minuts" emet els diumenges 8 i 15 de maig "Llobregat: un riu cansat"
"30 minuts" emet diumenge el primer de dos reportatges dedicats al medi ambient, en concret un viatge per un dels rius que ha estat una de les bases de la riquesa de Catalunya, el Llobregat.
En els dos pròxims diumenges, "30 minuts" proposa un viatge en dos capítols al llarg del riu Llobregat i per la seva conca. Un viatge sorprenent i conflictiu per un riu que ha estat la base de la riquesa de Catalunya, que va estar en estat gairebé terminal i que ara intenta recuperar-se amb molts esforços.
Aquests dies, l'extrema sequera està posant a prova tot el que passa a dins i al voltant del riu. Tots els problemes s'hi aguditzen: la contaminació es concentra, el subministrament a la població es fa més difícil, la fauna ho passa malament, la polèmica sobre les concessions hidràuliques augmenta... Però des que va quedar clar que l'aigua de l'Ebre no vindria a la zona metropolitana de Barcelona, la importància del Llobregat s'ha multiplicat: és el recurs hidrològic més estratègic del país. Aquest riu és un dels més aprofitats i explotats i també maltractat.
L'aigua que es consumeix a Barcelona abans ha estat utilitzada per moltes poblacions i indústries, ha estat depurada moltes vegades, ha mogut desenes de turbines elèctriques i s'hi ha abocat tota mena de productes, com tones i tones de sal.
Al seu costat hi ha múltiples polígons industrials i hi passen tota mena d'infraestructures -carreteres, vies de tren, oleoductes, col·lectors..., sovint envaint i ofegant la llera. També hi ha racons insòlits i poc coneguts, sorprenentment conservats, que mostren les possibilitats d'un riu regenerat.
Aquest "30 minuts" s'estructura com un recorregut seguint el curs de l'aigua del Llobregat i els seus afluents i examinant en cada tram els problemes que l'afecten. Aquest n'és un resum telegràfic:
En el primer capítol ens fixarem en tres assumptes:
- MINICENTRALS
Al llarg del riu hi ha més de 50 minicentrals elèctriques que desvien tota o la major part del cabal. Això asseca llargs trams del riu amb el consegüent impacte en la fauna i tot l'ecosistema. Però les minicentrals produeixen molta energia neta. Què cal fer? Hi ha pescadors que les voldrien enderrocar, els propietaris apel·len als seus drets i a la funció econòmica i social de l'electricitat que produeixen. Hi ha solucions intermèdies?
- LA PESCA
Diversos grups de pescadors estan enfrontats per si s'han de fer repoblacions de peixos per poder pescar. Uns opinen que com que el riu està en mal estat s'ha de repoblar i acusen la Generalitat de no vetllar per la qualitat del medi, no deixar repoblar i voler apartar-los del riu. D'altres diuen que les repoblacions alteren l'equilibri i introdueixen espècies que són de fora i que això no permet la regeneració de la fauna autòctona.
- LA SAL
Al costat del Llobregat i el Cardener creixen enormes muntanyes de sal que provenen de les mines de potassa de Sallent i Súria. Són milions de tones amuntegades sense gaire protecció que van deixant anar salmorra que s'infiltra en l'aqüífer o va a parar al riu. El mal gust de l'aigua del Llobregat és a causa d'aquesta sal. Molts pous, fonts i rieres del Bages estan contaminades.
D'altra banda, la feina de milers de persones depenen d'aquestes mines. La situació legal és confusa i les possibles solucions són cares i difícils.
Aquest és un reportatge de Carles Guàrdia i Mireia Pigrau, amb la producció de Sílvia Pairó i el muntatge d'Agustí Poch.
Aquests dies, l'extrema sequera està posant a prova tot el que passa a dins i al voltant del riu. Tots els problemes s'hi aguditzen: la contaminació es concentra, el subministrament a la població es fa més difícil, la fauna ho passa malament, la polèmica sobre les concessions hidràuliques augmenta... Però des que va quedar clar que l'aigua de l'Ebre no vindria a la zona metropolitana de Barcelona, la importància del Llobregat s'ha multiplicat: és el recurs hidrològic més estratègic del país. Aquest riu és un dels més aprofitats i explotats i també maltractat.
L'aigua que es consumeix a Barcelona abans ha estat utilitzada per moltes poblacions i indústries, ha estat depurada moltes vegades, ha mogut desenes de turbines elèctriques i s'hi ha abocat tota mena de productes, com tones i tones de sal.
Al seu costat hi ha múltiples polígons industrials i hi passen tota mena d'infraestructures -carreteres, vies de tren, oleoductes, col·lectors..., sovint envaint i ofegant la llera. També hi ha racons insòlits i poc coneguts, sorprenentment conservats, que mostren les possibilitats d'un riu regenerat.
Aquest "30 minuts" s'estructura com un recorregut seguint el curs de l'aigua del Llobregat i els seus afluents i examinant en cada tram els problemes que l'afecten. Aquest n'és un resum telegràfic:
En el primer capítol ens fixarem en tres assumptes:
- MINICENTRALS
Al llarg del riu hi ha més de 50 minicentrals elèctriques que desvien tota o la major part del cabal. Això asseca llargs trams del riu amb el consegüent impacte en la fauna i tot l'ecosistema. Però les minicentrals produeixen molta energia neta. Què cal fer? Hi ha pescadors que les voldrien enderrocar, els propietaris apel·len als seus drets i a la funció econòmica i social de l'electricitat que produeixen. Hi ha solucions intermèdies?
- LA PESCA
Diversos grups de pescadors estan enfrontats per si s'han de fer repoblacions de peixos per poder pescar. Uns opinen que com que el riu està en mal estat s'ha de repoblar i acusen la Generalitat de no vetllar per la qualitat del medi, no deixar repoblar i voler apartar-los del riu. D'altres diuen que les repoblacions alteren l'equilibri i introdueixen espècies que són de fora i que això no permet la regeneració de la fauna autòctona.
- LA SAL
Al costat del Llobregat i el Cardener creixen enormes muntanyes de sal que provenen de les mines de potassa de Sallent i Súria. Són milions de tones amuntegades sense gaire protecció que van deixant anar salmorra que s'infiltra en l'aqüífer o va a parar al riu. El mal gust de l'aigua del Llobregat és a causa d'aquesta sal. Molts pous, fonts i rieres del Bages estan contaminades.
D'altra banda, la feina de milers de persones depenen d'aquestes mines. La situació legal és confusa i les possibles solucions són cares i difícils.
Aquest és un reportatge de Carles Guàrdia i Mireia Pigrau, amb la producció de Sílvia Pairó i el muntatge d'Agustí Poch.
