"60 minuts" emet dimecres el reportatge "Carrero Blanco: el sumari secret"
Dimecres, "60 minuts" emet aquest reportatge que explica com va succeir l'atemptat d'ETA que va matar el president del govern que succeïa Franco al poder.
"Carrero Blanco: el sumari secret" és un document excepcional que es va realitzar l'any 2003 quan el programa "30 minuts" va tenir accés al sumari de l'assassinat de Carrero Blanco. Ara, i amb motiu dels 30 anys de la mort de Franco, "60 minuts" torna a emetre aquest reportatge.
El 20 de desembre de 1973, ara fa trenta anys, la dictadura de Franco va rebre el cop més dur de tota la seva història: el president del govern, l'almirall Carrero Blanco, la mà dreta del dictador, la persona en qui Franco confiava per mantenir el país "lligat i ben lligat" quan ell faltés, volava enlaire, víctima d'un atemptat.
Els autors del magnicidi eren membres d'ETA, una organització terrorista que havia iniciat les seves accions armades pocs anys abans i que no havia actuat mai fora del País Basc. Fins en aquell moment, l'única mort premeditada que havia comès ETA havia estat la del comissari de Sant Sebastià Melitón Manzanas, un destacat agent de la brigada politicosocial, la temuda policia política del franquisme.
Ara, al cap de trenta anys, el sumari del "cas Carrero" ha deixat de ser secret. A través d'aquest document judicial -al qual ha tingut accés el programa "30 minuts"- és possible comprovar que la dictadura tenia els peus de fang: la seva policia no només va ser incapaç de protegir el president del govern, sinó que ni tan sols va detectar la presència de comandos d'ETA a Madrid durant tot un any. Al llarg dels dos anys següents, les poques detencions relacionades amb el cas només van ser fruit de casualitats, malgrat que, des del mateix moment de l'atemptat, diferents testimonis havien identificat nombrosos membres d'ETA.
Els errors en la investigació van ser considerables: des de la mort d'un jove cambrer que no tenia res a veure amb l'assassinat de Carrero fins a la detenció d'una jove finlandesa que va anar a parar a la presó per una denúncia anònima, passant pel fet que la policia es va haver d'assabentar a través de la premsa, deu dies després de l'explosió, que un altre cotxe, que havia estat retirat del lloc de l'atemptat i traslladat a un dipòsit municipal, estava carregat d'explosius. El sumari va anar arrossegant-se per les jurisdiccions civils i militars fins que el 1977, amb la Transició cap a la democràcia, els implicats van ser amnistiats i l'assassinat de Carrero considerat un delicte polític.
L'aparent facilitat del magnicidi i el fet que l'atemptat es produís l'endemà de la visita a Madrid del secretari d'estat nord-americà Henry Kissinger i molt a prop de l'ambaixada nord-americana va fer córrer tota una sèrie de teories conspiratòries que encara duren.
El programa "30 minuts" ha tingut accés als informes elaborats per Henry Kissinger i el Departament d'Estat sobre les conseqüències de l'atemptat, destinats al president dels Estats Units Richard Nixon, i a altres documents de la CIA que analitzen la situació creada per la mort de l'almirall Carrero Blanco. Però cap dels agents de la central d'espionatge nord-americana destinats aquells anys a Madrid no ha accedit a ser entrevistat. L'Agència tampoc no ha volgut expressar la seva opinió sobre el cas.
El reportatge dóna també una visió del context històric en què es va fer l'atemptat, amb el testimoni de persones que van viure de primera mà aquell fet que va sacsejar profundament les arrels de la dictadura franquista.
Un reportatge de Santiago Torres i Lluís Montserrat. Imatge de Ferran Prat. Producció Muntsa Tarrés. Documentalista: Teresa Ibars, Muntatge: Agustí Poch.
El 20 de desembre de 1973, ara fa trenta anys, la dictadura de Franco va rebre el cop més dur de tota la seva història: el president del govern, l'almirall Carrero Blanco, la mà dreta del dictador, la persona en qui Franco confiava per mantenir el país "lligat i ben lligat" quan ell faltés, volava enlaire, víctima d'un atemptat.
Els autors del magnicidi eren membres d'ETA, una organització terrorista que havia iniciat les seves accions armades pocs anys abans i que no havia actuat mai fora del País Basc. Fins en aquell moment, l'única mort premeditada que havia comès ETA havia estat la del comissari de Sant Sebastià Melitón Manzanas, un destacat agent de la brigada politicosocial, la temuda policia política del franquisme.
Ara, al cap de trenta anys, el sumari del "cas Carrero" ha deixat de ser secret. A través d'aquest document judicial -al qual ha tingut accés el programa "30 minuts"- és possible comprovar que la dictadura tenia els peus de fang: la seva policia no només va ser incapaç de protegir el president del govern, sinó que ni tan sols va detectar la presència de comandos d'ETA a Madrid durant tot un any. Al llarg dels dos anys següents, les poques detencions relacionades amb el cas només van ser fruit de casualitats, malgrat que, des del mateix moment de l'atemptat, diferents testimonis havien identificat nombrosos membres d'ETA.
Els errors en la investigació van ser considerables: des de la mort d'un jove cambrer que no tenia res a veure amb l'assassinat de Carrero fins a la detenció d'una jove finlandesa que va anar a parar a la presó per una denúncia anònima, passant pel fet que la policia es va haver d'assabentar a través de la premsa, deu dies després de l'explosió, que un altre cotxe, que havia estat retirat del lloc de l'atemptat i traslladat a un dipòsit municipal, estava carregat d'explosius. El sumari va anar arrossegant-se per les jurisdiccions civils i militars fins que el 1977, amb la Transició cap a la democràcia, els implicats van ser amnistiats i l'assassinat de Carrero considerat un delicte polític.
L'aparent facilitat del magnicidi i el fet que l'atemptat es produís l'endemà de la visita a Madrid del secretari d'estat nord-americà Henry Kissinger i molt a prop de l'ambaixada nord-americana va fer córrer tota una sèrie de teories conspiratòries que encara duren.
El programa "30 minuts" ha tingut accés als informes elaborats per Henry Kissinger i el Departament d'Estat sobre les conseqüències de l'atemptat, destinats al president dels Estats Units Richard Nixon, i a altres documents de la CIA que analitzen la situació creada per la mort de l'almirall Carrero Blanco. Però cap dels agents de la central d'espionatge nord-americana destinats aquells anys a Madrid no ha accedit a ser entrevistat. L'Agència tampoc no ha volgut expressar la seva opinió sobre el cas.
El reportatge dóna també una visió del context històric en què es va fer l'atemptat, amb el testimoni de persones que van viure de primera mà aquell fet que va sacsejar profundament les arrels de la dictadura franquista.
Un reportatge de Santiago Torres i Lluís Montserrat. Imatge de Ferran Prat. Producció Muntsa Tarrés. Documentalista: Teresa Ibars, Muntatge: Agustí Poch.
