Abdallah II de Jordània, a cara descoberta, a "Segle XX"
Coneixerem el perfil d'un dels dirigents àrabs més joves i interessants del moment, a través de les declaracions d'ell mateix i dels testimonis que l'han tractat en diverses etapes de la seva vida.
Membre de la quaranta-tresena generació de la dinastia haiximita -una il·lustre nissaga àrab que afirma descendir del profeta Mahoma-, Abdallah va néixer a Amman el 30 de gener del 1962, fill del rei Hussein de Jordània i de la seva segona esposa, l'anglesa Antoinette Avril Gardner, que s'havia convertit a l'islam amb el nom de Muna al-Hussein. Si, pels seus progenitors, ja era una barreja entre Orient i Occident, l'educació secundària i superior que va rebre a la Gran Bretanya i als Estats Units, culminada a la Reial Acadèmia Militar de Sandhurst, va accentuar la seva familiaritat amb els valors i els costums occidentals.
Durant els anys formatius i després, el príncep Abdallah no estava destinat a heretar la corona del seu pare, sinó més aviat a seguir la carrera militar dins l'exèrcit jordà; l'hereu designat del rei Hussein era el germà d'aquest, el príncep Hassan bin Talal. El juny del 1993, doncs, Abdallah es va casar amb Rània, una noia de la burgesia jordano-palestina amb la qual ha tingut quatre fills: Hussein, Iman, Salma i Hashem.
El destí, però, va fer un gir inesperat el gener del 1999, quan el rei Hussein, agonitzant, va modificar les disposicions successòries i el va investir hereu de la corona. Poques setmanes després, el 7 de febrer, la mort del pare convertia Abdallah II en el quart rei de Jordània des que, el 1922, el seu besavi i homònim Abdallah I s'havia inventat aquell país fràgil i estratègic alhora.
Si considerem que el regnat de Hussein havia durat 47 anys i havia donat a Jordània una enorme projecció internacional, omplir aquest buit no era una tasca senzilla. Avui, una dècada després de la pujada al tron d'Abdallah II, podem constatar que el nou monarca ha continuat sent un factor d'estabilitat en la regió més volàtil del món, i que Jordània s'ha consolidat com un laboratori de la síntesi possible entre islam i modernitat, com l'aparador d'un islam tolerant i moderat. Això, malgrat els cops terroristes que el país ha rebut de mans d'Al-Qaeda, i malgrat la pressió interna dels partits islamistes locals.
Durant els anys formatius i després, el príncep Abdallah no estava destinat a heretar la corona del seu pare, sinó més aviat a seguir la carrera militar dins l'exèrcit jordà; l'hereu designat del rei Hussein era el germà d'aquest, el príncep Hassan bin Talal. El juny del 1993, doncs, Abdallah es va casar amb Rània, una noia de la burgesia jordano-palestina amb la qual ha tingut quatre fills: Hussein, Iman, Salma i Hashem.
El destí, però, va fer un gir inesperat el gener del 1999, quan el rei Hussein, agonitzant, va modificar les disposicions successòries i el va investir hereu de la corona. Poques setmanes després, el 7 de febrer, la mort del pare convertia Abdallah II en el quart rei de Jordània des que, el 1922, el seu besavi i homònim Abdallah I s'havia inventat aquell país fràgil i estratègic alhora.
Si considerem que el regnat de Hussein havia durat 47 anys i havia donat a Jordània una enorme projecció internacional, omplir aquest buit no era una tasca senzilla. Avui, una dècada després de la pujada al tron d'Abdallah II, podem constatar que el nou monarca ha continuat sent un factor d'estabilitat en la regió més volàtil del món, i que Jordània s'ha consolidat com un laboratori de la síntesi possible entre islam i modernitat, com l'aparador d'un islam tolerant i moderat. Això, malgrat els cops terroristes que el país ha rebut de mans d'Al-Qaeda, i malgrat la pressió interna dels partits islamistes locals.
