"Àgora" es planteja dilluns si ETA ha arribat a la fi
Després de la carta firmada per sis dirigents etarres a la presó per demanar el final de la lluita armada, "Àgora" es planteja dilluns si és cert que l'organització terrorista està acabada.
Sis dirigents etarres condemnats i a la presó han demanat el final de la lluita armada. Tots sis havien estat, en algun moment determinat, en la cúpula dirigent de l'organització terrorista. En una carta publicada fa dues setmanes al diari navarrès "Diario de Noticias", els terroristes manifestaven que ETA no havia estat mai tan malament: la cúpula de l'organització terrorista està desmantellada i el seu braç polític, il·legalitzat. El pacte antiterrorista i l'acció de les forces i els cossos de seguretat n'han aconseguit l'afebliment. Per la seva banda, aquesta setmana, el portaveu de la il·legalitzada Batasuna, Arnaldo Otegi, declarava que està convençut de la total disposició d'ETA a fer que les "armes callin".
És cert que l'organització terrorista ETA està acabada? Els exdirigents etarres empresonats encara tenen prou autoritat per decidir el rumb d'ETA? Negociarà ETA amb el govern sense posar-hi condicions? El reconeixement de la crisi etarra és un fet? I Batasuna pot afegir-se a la proposta dels exdirigents etarres?
Dimarts 2 de novembre, el rotatiu navarrès "Diario de Noticias" publicava una carta datada del mes d'agost on sis dels històrics militants d'ETA, ara empresonats, constataven que l'organització "mai s'havia trobat tan malament" i afirmaven que la lluita armada que van desenvolupar fa quaranta-cinc anys ja no serveix. Els firmants, Iñaki Bilbao Beaskoetxea ("Iñaki de Lemona"), Karlos Almorza Arrieta ("Pedrito de Andoain"), Francisco Múgica Garmendia ("Pakito"), Kepa Solana Arrondo, Iñaki Arakama Mendia ("Makario") i Koldo Aparicio Benito, aposten per la mobilització social i la participació en les institucions polítiques, i deixen tot el protagonisme a Batasuna, ja que l'estratègia política i militar d'ETA "ha estat superada per la repressió de l'enemic i l'organització ha estat derrotada".
El govern central va acollir la carta amb cautela; el govern basc ho va veure com un pas més cap a la solució del conflicte basc; aquest és un pas cap a la fi de la violència? ETA està políticament derrotada? La desaparició de l'organització terrorista és una hipòtesi real? S'ha aconseguit desmantellar definitivament ETA o encara té capacitat per reorganitzar-se? I quin és el paper que està disposada a tenir en aquest moment l'esquerra "abertzale", actualment il·legalitzada? Què pot fer per tornar a les institucions?
Ramon Rovira en parlarà dilluns a l'"Àgora" amb Francisco Llera, director de l'Euskobaròmetro; Carmen Gurruchaga, periodista autora de "Los cómplices de ETA", que viu a Madrid després que va haver d'abandonar el País Basc amenaçada per ETA; Martxelo Otamendi, periodista, exdirector del diari "Egunkaria"; Julen de Madariaga, advocat, un dels principals ideòlegs de l'etapa fundacional d'ETA, i Iñaki González, subdirector del diari "Deia".
És cert que l'organització terrorista ETA està acabada? Els exdirigents etarres empresonats encara tenen prou autoritat per decidir el rumb d'ETA? Negociarà ETA amb el govern sense posar-hi condicions? El reconeixement de la crisi etarra és un fet? I Batasuna pot afegir-se a la proposta dels exdirigents etarres?
Dimarts 2 de novembre, el rotatiu navarrès "Diario de Noticias" publicava una carta datada del mes d'agost on sis dels històrics militants d'ETA, ara empresonats, constataven que l'organització "mai s'havia trobat tan malament" i afirmaven que la lluita armada que van desenvolupar fa quaranta-cinc anys ja no serveix. Els firmants, Iñaki Bilbao Beaskoetxea ("Iñaki de Lemona"), Karlos Almorza Arrieta ("Pedrito de Andoain"), Francisco Múgica Garmendia ("Pakito"), Kepa Solana Arrondo, Iñaki Arakama Mendia ("Makario") i Koldo Aparicio Benito, aposten per la mobilització social i la participació en les institucions polítiques, i deixen tot el protagonisme a Batasuna, ja que l'estratègia política i militar d'ETA "ha estat superada per la repressió de l'enemic i l'organització ha estat derrotada".
El govern central va acollir la carta amb cautela; el govern basc ho va veure com un pas més cap a la solució del conflicte basc; aquest és un pas cap a la fi de la violència? ETA està políticament derrotada? La desaparició de l'organització terrorista és una hipòtesi real? S'ha aconseguit desmantellar definitivament ETA o encara té capacitat per reorganitzar-se? I quin és el paper que està disposada a tenir en aquest moment l'esquerra "abertzale", actualment il·legalitzada? Què pot fer per tornar a les institucions?
Ramon Rovira en parlarà dilluns a l'"Àgora" amb Francisco Llera, director de l'Euskobaròmetro; Carmen Gurruchaga, periodista autora de "Los cómplices de ETA", que viu a Madrid després que va haver d'abandonar el País Basc amenaçada per ETA; Martxelo Otamendi, periodista, exdirector del diari "Egunkaria"; Julen de Madariaga, advocat, un dels principals ideòlegs de l'etapa fundacional d'ETA, i Iñaki González, subdirector del diari "Deia".
