Albert Espinosa: "Encara falten un parell de coses grosses per passar"
L'èxit de la sèrie, la nova temporada, la mort de l'Ignasi i els últims capítols que veurem. De tot això hem parlat amb el creador de la sèrie, que ens avança moltes sorpreses, emocions i la possibilitat de donar idees per la segona entrega!
Albert Espinosa, creador i guionista de "Polseres vermelles", respon les nostres preguntes sobre el fenomen polseres. A més, al blog de la sèrie pots trobar tota l'actualitat i secrets dels capítols on l'Albert ha comentat moltes sorpreses i novetats com l'adreça de correu on pots enviar idees per la nova temporada i la teva disponibilitat per actuar-hi o l'emissió de tota la primera temporada durant la Setmana Santa. I ben aviat podràs llegir l'entrevista exclusivament amb preguntes que heu fet els usuaris!
T'esperaves aquest gran èxit de la sèrie?
No, crec que mai havíem pensat que pogués ser un fenomen tan gran i que agradés tant a tanta gent. Crec que ha sigut inesperat. I la veritat que està resultant molt bonic veure tants seguidors de la sèrie que l'estimen tant. Però quan l'escrius no penses mai que pugui emocionar tant i que la gent pateixi i sigui feliç amb els personatges.
Està agradant tant als més joves com als pares...
Aquesta era la idea, que arribés des de nens de 12 anys i adolescents fins a gent de 24 i de 50. Veiem pels perfils d'audiència que ens arriben que n'hi ha igual de nens, que d'adolescents, d'adults i de gent gran, està igual de repartit. És una sèrie molt familiar, que pot arribar a tothom. La idea era que arribés a cadascú la part que més l'emocioni. Crec que les emocions, la tendresa, són bastant universals i no depenen de l'edat. Ha sigut brutal aquesta sensació de nens dient als pares que vegin la sèrie i alhora, pares dient als nens: "A veure si t'agrada aquesta sèrie."
Els seguidors fan trontollar cada setmana les xarxes socials, i tu mateix vas responent els comentaris. Et porta molta feina?
T'hi passes hores, però està molt bé. Crec que el dia que acceptes ser el creador d'una sèrie i passes un any escrivint la primera temporada, també acceptes la idea de poder interaccionar amb la gent i els seguidors. Hi ha més de 50.000 seguidors a la plana de Facebook i el dia de la presentació del meu llibre hi havia una burrada de gent, va ser brutal.
Què és el que més t'agrada d'aquest "feedback" amb els seguidors?
Està molt bé interactuar amb el Facebook i el Twitter i veure l'opinió de la gent, i sobretot descobrir quin personatge els agrada més i per què. Sobretot el dilluns, que és el dia que més explota la gent escrivint coses!
Una pregunta que es fa molta gent: per què la mort de l'Ignasi?
Crec que era fonamental perquè és un sèrie realista. La història està basada en part de la meva vida i sobretot en el llibre "El món groc", que és com el llibre de la sèrie. Jo vaig viure la mort de molts amics i hi havia aquesta sensació de repartir-nos la seva vida. Sempre dic "Polseres vermelles" no enganya ningú: al capítol 1 li tallen la cama a un dels protagonistes i al 9 mor un d'ells... Des de l'inici no era una sèrie fàcil perquè ser un polsera és lluitar. Forma part del que és la història de la sèrie i tot forma part de la meva història real.
Queda molt poc per l'últim capítol de la sèrie, serà un final amb sorpreses?
Sempre dic que el capítol 13 és el més bonic de tota la temporada. Quan el vaig veure és el que més em va emocionar. Jo crec que té un final feliç però no sé si tothom hi estarà d'acord. Encara falta un parell de coses grosses per passar però a mi m'agrada molt com acaba aquest últim capítol.
Ja estàs pensant en la segona temporada?
Tinc com una minibíblia de quatre temporades perquè la idea era fer-ne quatre. Així que ja he començat a escriure els capítols catorze i quinze.
Com la planteges? Tornaràs a escriure tot sol tota la temporada?
Escriuré tretze capítols i dos capítols més seran especials que escriuran dos guionistes, encara no podem dir quins. M'agrada molt seguir l'estela de sèries americanes on la segona temporada normalment té més capítols i el creador fa la majoria i la resta uns guionistes convidats. Faran una trama que no té res a veure amb la principal, capítols molt especials i concrets, més tancats.
Acabes de publicar el teu nou llibre, "Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine", que també és un èxit.
Està resultant espectacular. Ja és el primer més venut en català i n'han fet quatre edicions. És un llibre que parla de les "perles" que et trobes a la vida. És la història del Dani, que busca nens perduts i al qual un dia el deixa la seva nòvia i acaba buscant les seves "perles", les dotze persones que més l'han marcat a la vida. Jo faig el mateix que ell, busco 12 persones que hagin marcat el meu any.
Què té aquest llibre de les teves altres obres?
Doncs és una novel·la d'aventura, de tendresa... A més, adaptaré aquest llibre per la segona temporada de la sèrie. Ja tenia pensat utilitzar les trames del llibre, ja que m'ajuda molt com a material per aquesta nova etapa.
Sempre mostres personatges emocionalment al límit. Creus que actualment vivim en un món on les emocions queden soterrades?
Crec que tant "Polseres vermelles" com els llibres funcionen perquè son personatges reals, és com un ànima extra a les històries. Vull que, fins i tot, en aquesta nova temporada els seguidors puguin donar idees, coses reals seves. Crec que l'ànima de les històries prové de que sigui real.
Armand Pérez
T'esperaves aquest gran èxit de la sèrie?
No, crec que mai havíem pensat que pogués ser un fenomen tan gran i que agradés tant a tanta gent. Crec que ha sigut inesperat. I la veritat que està resultant molt bonic veure tants seguidors de la sèrie que l'estimen tant. Però quan l'escrius no penses mai que pugui emocionar tant i que la gent pateixi i sigui feliç amb els personatges.
Està agradant tant als més joves com als pares...
Aquesta era la idea, que arribés des de nens de 12 anys i adolescents fins a gent de 24 i de 50. Veiem pels perfils d'audiència que ens arriben que n'hi ha igual de nens, que d'adolescents, d'adults i de gent gran, està igual de repartit. És una sèrie molt familiar, que pot arribar a tothom. La idea era que arribés a cadascú la part que més l'emocioni. Crec que les emocions, la tendresa, són bastant universals i no depenen de l'edat. Ha sigut brutal aquesta sensació de nens dient als pares que vegin la sèrie i alhora, pares dient als nens: "A veure si t'agrada aquesta sèrie."
Els seguidors fan trontollar cada setmana les xarxes socials, i tu mateix vas responent els comentaris. Et porta molta feina?
T'hi passes hores, però està molt bé. Crec que el dia que acceptes ser el creador d'una sèrie i passes un any escrivint la primera temporada, també acceptes la idea de poder interaccionar amb la gent i els seguidors. Hi ha més de 50.000 seguidors a la plana de Facebook i el dia de la presentació del meu llibre hi havia una burrada de gent, va ser brutal.
Què és el que més t'agrada d'aquest "feedback" amb els seguidors?
Està molt bé interactuar amb el Facebook i el Twitter i veure l'opinió de la gent, i sobretot descobrir quin personatge els agrada més i per què. Sobretot el dilluns, que és el dia que més explota la gent escrivint coses!
Una pregunta que es fa molta gent: per què la mort de l'Ignasi?
Crec que era fonamental perquè és un sèrie realista. La història està basada en part de la meva vida i sobretot en el llibre "El món groc", que és com el llibre de la sèrie. Jo vaig viure la mort de molts amics i hi havia aquesta sensació de repartir-nos la seva vida. Sempre dic "Polseres vermelles" no enganya ningú: al capítol 1 li tallen la cama a un dels protagonistes i al 9 mor un d'ells... Des de l'inici no era una sèrie fàcil perquè ser un polsera és lluitar. Forma part del que és la història de la sèrie i tot forma part de la meva història real.
Queda molt poc per l'últim capítol de la sèrie, serà un final amb sorpreses?
Sempre dic que el capítol 13 és el més bonic de tota la temporada. Quan el vaig veure és el que més em va emocionar. Jo crec que té un final feliç però no sé si tothom hi estarà d'acord. Encara falta un parell de coses grosses per passar però a mi m'agrada molt com acaba aquest últim capítol.
Ja estàs pensant en la segona temporada?
Tinc com una minibíblia de quatre temporades perquè la idea era fer-ne quatre. Així que ja he començat a escriure els capítols catorze i quinze.
Com la planteges? Tornaràs a escriure tot sol tota la temporada?
Escriuré tretze capítols i dos capítols més seran especials que escriuran dos guionistes, encara no podem dir quins. M'agrada molt seguir l'estela de sèries americanes on la segona temporada normalment té més capítols i el creador fa la majoria i la resta uns guionistes convidats. Faran una trama que no té res a veure amb la principal, capítols molt especials i concrets, més tancats.
Acabes de publicar el teu nou llibre, "Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine", que també és un èxit.
Està resultant espectacular. Ja és el primer més venut en català i n'han fet quatre edicions. És un llibre que parla de les "perles" que et trobes a la vida. És la història del Dani, que busca nens perduts i al qual un dia el deixa la seva nòvia i acaba buscant les seves "perles", les dotze persones que més l'han marcat a la vida. Jo faig el mateix que ell, busco 12 persones que hagin marcat el meu any.
Què té aquest llibre de les teves altres obres?
Doncs és una novel·la d'aventura, de tendresa... A més, adaptaré aquest llibre per la segona temporada de la sèrie. Ja tenia pensat utilitzar les trames del llibre, ja que m'ajuda molt com a material per aquesta nova etapa.
Sempre mostres personatges emocionalment al límit. Creus que actualment vivim en un món on les emocions queden soterrades?
Crec que tant "Polseres vermelles" com els llibres funcionen perquè son personatges reals, és com un ànima extra a les històries. Vull que, fins i tot, en aquesta nova temporada els seguidors puguin donar idees, coses reals seves. Crec que l'ànima de les històries prové de que sigui real.
Armand Pérez
