Àlex Monner: "Em sento encara més a gust interpretant el Lleó de la segona temporada"
Coincidint amb l'estrena de la segona temporada de "Polseres vermelles", hem volgut conversar amb els joves protagonistes de la sèrie. Això és el que ens han dit!
Com et sents, ara que després de dos anys s'estrena la segona temporada? Què et passa pel cap?
Em passen moltes coses: nervis, però també moltes ganes i il·lusió perquè la gent vegi aquesta feina. Perquè hi ha molta feina en aquesta sèrie. Va ser un estiu molt dur de rodatge, passant molta calor. Per això tinc ganes que la gent ho pugui veure i valorin per ells mateixos.
Si la primera temporada ens va robar el cor, la segona...
La segona és "Polseres vermelles", però tractada d'una manera diferent. Hi ha una part més fosca, sempre amb el positivisme per sobre de tot, però amb més punts de vista. Hi ha coses que sembla que se superen, però et deixen dintre coses que no superes, o que almenys no superes en dos anys... Així trobarem els personatges en aquesta segona temporada.
El Lleó és l'únic dels "polseres" que, passats aquests dos anys, continua ingressat a l'hospital... En quin punt està el teu personatge?
Jo personalment estic molt content del que ha passat amb el Lleó, de la nova dimensió que ha adquirit el personatge. Estic encara més a gust i em sento millor defensant el Lleó de la segona temporada.
Què sents davant les recents nominacions com a millor actor revelació als premis Goya i millor actor als premis Gaudí, amb només 17 anys?
Estic molt content. Bé, és que pràcticament no m'ho crec. També em fa certa por... però estic molt il·lusionat de poder emocionar la gent.
Em passen moltes coses: nervis, però també moltes ganes i il·lusió perquè la gent vegi aquesta feina. Perquè hi ha molta feina en aquesta sèrie. Va ser un estiu molt dur de rodatge, passant molta calor. Per això tinc ganes que la gent ho pugui veure i valorin per ells mateixos.
Si la primera temporada ens va robar el cor, la segona...
La segona és "Polseres vermelles", però tractada d'una manera diferent. Hi ha una part més fosca, sempre amb el positivisme per sobre de tot, però amb més punts de vista. Hi ha coses que sembla que se superen, però et deixen dintre coses que no superes, o que almenys no superes en dos anys... Així trobarem els personatges en aquesta segona temporada.
El Lleó és l'únic dels "polseres" que, passats aquests dos anys, continua ingressat a l'hospital... En quin punt està el teu personatge?
Jo personalment estic molt content del que ha passat amb el Lleó, de la nova dimensió que ha adquirit el personatge. Estic encara més a gust i em sento millor defensant el Lleó de la segona temporada.
Què sents davant les recents nominacions com a millor actor revelació als premis Goya i millor actor als premis Gaudí, amb només 17 anys?
Estic molt content. Bé, és que pràcticament no m'ho crec. També em fa certa por... però estic molt il·lusionat de poder emocionar la gent.
