"Armadillo", a "El documental"
Un viatge que explora la ment dels soldats joves en primera línia de foc en el conflicte de l'Afganistan.
Dimecres, 5 de setembre, el programa del 33 "El documental" torna a emetre "Armadillo", un viatge que explora la ment dels soldats joves en primera línia de foc en el conflicte de l'Afganistan.
"Armadillo" està dirigit pel danès Janus Metz, que va aconseguir èxits de crítica, taquilla i nombrosos premis a festivals de tot el món i va ser considerat un dels tres millors del 2010. El film segueix tres joves soldats danesos que són enviats a la seva primera missió al febrer del 2009: el campament Armadillo, a la província de Helmand, al sud de l'Afganistan, a menys d'un quilòmetre de les posicions dels talibans. Un mes abans, els Estats Units havien fet fora de Kabul els talibans. Les forces internacionals, la ISAF, miraven d'estabilitzar el país.
Durant el procés de recerca del projecte, quan en Janus Metz va conèixer soldats joves, es va sorprendre que, malgrat que les seves experiències eren violentes i sagnants, parlaven amb excitació de la batalla. La vida quotidiana els semblava avorrida en comparació amb la intensitat de la guerra. Era com una addicció. Els protagonistes del documental reprodueixen aquest periple, en què al principi els mou un desig de repte professional i d'aventura, viuen situacions extremes al front però, després que la missió acaba, volen tornar-hi.
Janus Metz i el càmera Lars Skree van filmar durant tres mesos i mig els soldats danesos a la base d'Armadillo. Al principi, els soldats ansiosos d'acció manifesten el seu tedi. "És com anar a la fira i pujar a l'atracció més avorrida", "tinc ganes de veure com reaccionaré" o "no em faria res carregar-me un d'aquells malparits, em sabria més greu carregar-me un dels gossos que corren per aquí", comenten en el documental. En els moments de descans, s'entretenen mirant porno i amb videojocs bèl·lics. Però només és qüestió de temps que entrin en combat amb els talibans. Al llarg del documental l'espectador és testimoni de diversos conflictes com si estigués en la primera línia del front, gràcies a les imatges gravades des dels cascos dels soldats. Són moments de tensió, de caos i de pujades d'adrenalina, on hi ha ferits o morts, de vegades civils. Als agricultors afganesos, que es troben enmig del foc creuat entre els talibans i els soldats occidentals, els trepitgen els sembrats, els maten les vaques amb què s'alimenten, els bombardegen les cases i fereixen o maten la família. Els soldats els demanen col·laboració per localitzar els talibans, però ningú no en vol parlar per por de les represàlies dels talibans.
L'últim enfrontament que apareix en el documental acaba amb la vida de cinc talibans. Després d'aquesta acció, els soldats es mostren força excitats. "Felicitats. Ha sigut increïble. Quatre amb una granada! Ha sigut fabulós. Ha sigut fantàstic", exclama un d'ells. "No ho oblidaré mai. La millor acció militar que he vist mai.", li contesta un altre. Justament va ser aquesta operació la que va provocar molta controvèrsia a Dinamarca en estrenar-se el documental, ja que alguns soldats hi afirmaven haver matat els talibans després de trobar-los ferits. "Hem trobat quatre tios gemegant, estaven molt malament. Els hem liquidat de la manera més humanitària possible.", expliquen a la base militar quan passen l'informe de la missió. "I hem trobat el tirador. S'arrossegava, com els altres, i no parava de tremolar. Li hem disparat trenta o quaranta trets. Els hem liquidat!". El Partit Popular Socialista danès va acusar els soldats de trencar les normes de combat i va demanar-ne una investigació. El Cos Jurídic Militar danès va dur a terme una investigació independent, en la qual els soldats van ser absolts.
"La gent que entén la guerra entén què sentim els que som aquí", sentencia un dels soldats que apareixen a "Armadillo". "Són els de fora, els que es miren la situació i diuen que estem malalts, que hem fet una cosa horrorosa." Pel director, Janus Metz, el documental és un viatge fins a la ment dels soldats i sobre la condició humana. Se situa al conflicte de l'Afganistan però s'extrapolaria a qualsevol guerra. "Sempre m'ha interessat fer pel·lícules sobre persones que viuen experiències que els canvien la vida", explica Metz. "És com un "ritual de pas" en el qual, en última instància, s'enfronten a elles mateixes i a la seva pròpia humanitat. Això és universal. En el context de la guerra i dels joves que hi lluiten, m'interessava descobrir com la percepció de la masculinitat, d'allò que és bo o dolent, civilitzat o bàrbar, es reflectia en l'acció, i com aquests conceptes s'integraven en aquesta història".
Fitxa tècnica
Direcció: Janus Metz
Idea: Kasper Torsting
Producció: Ronnie Fridthjof i Sara Stockmann
Coproducció: Magnus Gertten i Lennart Ström
Fotografia: Lars Skree
Muntatge: Per K. Kirkegaard
So: Rasmus Winther Jensen
Música: Uno Helmersson
Dinamarca, 2010
Una producció de Ronnie Fridthjof i Sara Stockmann per a Fridthjof Film en coproducció amb Auto Images (Suècia) i la televisió danesa VPRO.
Premis
Gran Premi de la Setmana de la Crítica, Festival de Canes, 2010
Premi Grierson al millor documental, BFI, Festival de Cinema de Londres, 2010
Un dels tres millors documentals del 2010, Premis de Cinema Europeu, 2010
Millor fotografia i millor so, Festival Internacional de Cinema 2 en 1, Moscou, Rússia, 2010
Millor llargmetratge, Festival Internacional de Cinema de Calgary, Canadà, 2010
Millor documental, Festival de Cinema de Zuric, Suïssa, 2010
Festivals
IDFA, Festival Internacional de Cinema Documental d'Amsterdam, Països Baixos, 2010
Festival Internacional de Cinema de Toronto, Canadà, 2010
Festival de Cinema de Nova York, Estats Units, 2011
Festival de Cinema Europeu, Sevilla, 2010
Festival Internacional de Cinema de Morelia, Mèxic, 2010
DocsBarcelona, Festival Internacional de Documental, Barcelona, Espanya, 2010
Festival de Cinema i Drets Humans, Sant Sebastià, Espanya, 2011
Festival Internacional Starz, Denver, EUA, 2010
SXSW (South by Southwest) Conferència i Festival de Cinema, Austin, EUA, 2011
Festival Internacional de Cinema Karlovy Vary, República Txeca, 2012
Més informació
Web del documental: Armadillo the movie
Facebook: facebook.com/Armadillomovie
"Armadillo" està dirigit pel danès Janus Metz, que va aconseguir èxits de crítica, taquilla i nombrosos premis a festivals de tot el món i va ser considerat un dels tres millors del 2010. El film segueix tres joves soldats danesos que són enviats a la seva primera missió al febrer del 2009: el campament Armadillo, a la província de Helmand, al sud de l'Afganistan, a menys d'un quilòmetre de les posicions dels talibans. Un mes abans, els Estats Units havien fet fora de Kabul els talibans. Les forces internacionals, la ISAF, miraven d'estabilitzar el país.
Durant el procés de recerca del projecte, quan en Janus Metz va conèixer soldats joves, es va sorprendre que, malgrat que les seves experiències eren violentes i sagnants, parlaven amb excitació de la batalla. La vida quotidiana els semblava avorrida en comparació amb la intensitat de la guerra. Era com una addicció. Els protagonistes del documental reprodueixen aquest periple, en què al principi els mou un desig de repte professional i d'aventura, viuen situacions extremes al front però, després que la missió acaba, volen tornar-hi.
Janus Metz i el càmera Lars Skree van filmar durant tres mesos i mig els soldats danesos a la base d'Armadillo. Al principi, els soldats ansiosos d'acció manifesten el seu tedi. "És com anar a la fira i pujar a l'atracció més avorrida", "tinc ganes de veure com reaccionaré" o "no em faria res carregar-me un d'aquells malparits, em sabria més greu carregar-me un dels gossos que corren per aquí", comenten en el documental. En els moments de descans, s'entretenen mirant porno i amb videojocs bèl·lics. Però només és qüestió de temps que entrin en combat amb els talibans. Al llarg del documental l'espectador és testimoni de diversos conflictes com si estigués en la primera línia del front, gràcies a les imatges gravades des dels cascos dels soldats. Són moments de tensió, de caos i de pujades d'adrenalina, on hi ha ferits o morts, de vegades civils. Als agricultors afganesos, que es troben enmig del foc creuat entre els talibans i els soldats occidentals, els trepitgen els sembrats, els maten les vaques amb què s'alimenten, els bombardegen les cases i fereixen o maten la família. Els soldats els demanen col·laboració per localitzar els talibans, però ningú no en vol parlar per por de les represàlies dels talibans.
L'últim enfrontament que apareix en el documental acaba amb la vida de cinc talibans. Després d'aquesta acció, els soldats es mostren força excitats. "Felicitats. Ha sigut increïble. Quatre amb una granada! Ha sigut fabulós. Ha sigut fantàstic", exclama un d'ells. "No ho oblidaré mai. La millor acció militar que he vist mai.", li contesta un altre. Justament va ser aquesta operació la que va provocar molta controvèrsia a Dinamarca en estrenar-se el documental, ja que alguns soldats hi afirmaven haver matat els talibans després de trobar-los ferits. "Hem trobat quatre tios gemegant, estaven molt malament. Els hem liquidat de la manera més humanitària possible.", expliquen a la base militar quan passen l'informe de la missió. "I hem trobat el tirador. S'arrossegava, com els altres, i no parava de tremolar. Li hem disparat trenta o quaranta trets. Els hem liquidat!". El Partit Popular Socialista danès va acusar els soldats de trencar les normes de combat i va demanar-ne una investigació. El Cos Jurídic Militar danès va dur a terme una investigació independent, en la qual els soldats van ser absolts.
"La gent que entén la guerra entén què sentim els que som aquí", sentencia un dels soldats que apareixen a "Armadillo". "Són els de fora, els que es miren la situació i diuen que estem malalts, que hem fet una cosa horrorosa." Pel director, Janus Metz, el documental és un viatge fins a la ment dels soldats i sobre la condició humana. Se situa al conflicte de l'Afganistan però s'extrapolaria a qualsevol guerra. "Sempre m'ha interessat fer pel·lícules sobre persones que viuen experiències que els canvien la vida", explica Metz. "És com un "ritual de pas" en el qual, en última instància, s'enfronten a elles mateixes i a la seva pròpia humanitat. Això és universal. En el context de la guerra i dels joves que hi lluiten, m'interessava descobrir com la percepció de la masculinitat, d'allò que és bo o dolent, civilitzat o bàrbar, es reflectia en l'acció, i com aquests conceptes s'integraven en aquesta història".
Fitxa tècnica
Direcció: Janus Metz
Idea: Kasper Torsting
Producció: Ronnie Fridthjof i Sara Stockmann
Coproducció: Magnus Gertten i Lennart Ström
Fotografia: Lars Skree
Muntatge: Per K. Kirkegaard
So: Rasmus Winther Jensen
Música: Uno Helmersson
Dinamarca, 2010
Una producció de Ronnie Fridthjof i Sara Stockmann per a Fridthjof Film en coproducció amb Auto Images (Suècia) i la televisió danesa VPRO.
Premis
Gran Premi de la Setmana de la Crítica, Festival de Canes, 2010
Premi Grierson al millor documental, BFI, Festival de Cinema de Londres, 2010
Un dels tres millors documentals del 2010, Premis de Cinema Europeu, 2010
Millor fotografia i millor so, Festival Internacional de Cinema 2 en 1, Moscou, Rússia, 2010
Millor llargmetratge, Festival Internacional de Cinema de Calgary, Canadà, 2010
Millor documental, Festival de Cinema de Zuric, Suïssa, 2010
Festivals
IDFA, Festival Internacional de Cinema Documental d'Amsterdam, Països Baixos, 2010
Festival Internacional de Cinema de Toronto, Canadà, 2010
Festival de Cinema de Nova York, Estats Units, 2011
Festival de Cinema Europeu, Sevilla, 2010
Festival Internacional de Cinema de Morelia, Mèxic, 2010
DocsBarcelona, Festival Internacional de Documental, Barcelona, Espanya, 2010
Festival de Cinema i Drets Humans, Sant Sebastià, Espanya, 2011
Festival Internacional Starz, Denver, EUA, 2010
SXSW (South by Southwest) Conferència i Festival de Cinema, Austin, EUA, 2011
Festival Internacional de Cinema Karlovy Vary, República Txeca, 2012
Més informació
Web del documental: Armadillo the movie
Facebook: facebook.com/Armadillomovie
