Continuem descobrint "Els Pirineus des de l'aire"
Quart i cinquè capítol d'una sèrie documental que recorre els Pirineus des d'una perspectiva que l'espectador té poques possibilitats de veure.
Aquest divendres, 26 de setembre, a les 23.40, el canal 33 ofereix el quart i cinquè capítol de la sèrie documental "Els Pirineus des de l'aire".
Capítol 4: Pirineu I (Migdia-Pirineus i Pirineu aragonès), de Benasc al Vinhamala
Des del Perdiguero al port de Bielsa, a França s'anomenen "nestes" els rius principals. Aquí està el veritable "regne dels tres mil", i és on les glaceres fan que hi hagi contínuament ambient d'alta muntanya. Uns vint pics sobrepassen la cota dels tres mil metres, i més d'una trentena superen els 2.900. Aquí, l'ample panoràmica de les glaceres queda limitada per les arestes de pedra i el cel blau. Al capvespre, la neu deixa de ser blanca per agafar el color del foc i de l'or, i així evocar la llegenda de Pyrene, filla del Foc, que va donar nom a tots els Pirineus.
En aquesta terra de grans circs, la llum i els colors revelen les entranyes de la Terra i els secrets dels Pirineus. Els plecs i els estrats més curiosos de la cadena envolten el Mont Perdut, gran monarca que domina fins ben lluny amb la llum rutilant de la seva glacera. El canyó d'Añisclo, la gran cascada de Gavarnie, el Marboré, las tres Sorores, el circ de Barroude, el canyó d'Ordesa, els barrancs del Mont Perdut, la bretxa de Roland o les grutes del Vinhamala fan d'aquesta zona el millor quadre dels Pirineus.
Els antics muntanyencs de l'Alt Aragó anomenaven las tres Sorores a tres pics nevats que de lluny semblaven tres germanes blanques: avui les coneixem com el Marboré, el Mont Perdut i el Soum de Ramond. Al mateix temps, els francesos pressentien l'existència d'una muntanya més alta, perduda a Espanya darrere del Marboré, i la van batejar, abans de conèixer-la com a Mont Perdut.
El vell refugi de Tucarroya va ser construït fa més de cent anys pels francesos al límit del seu territori i al fons el Vinhamala. Una muntanya plena de llegendes i envoltada d'un autèntic paradís. El Comte Henri Russel estava tan hipnotitzat per la bellesa d'aquesta muntanya que la va comprar a l'Estat francès per cent anys, termini que va vèncer fa ben poc, i hi va fer excavar diverses coves, perquè deia que les grutes són més duradores i naturals que les cabanes. Un lloc on les altes muntanyes i les valls parlen de dos països i d'una història en comú.
Capítol 5. Alt Pirineu II (Migdia-Pirineus, Aquitània i Pirineu aragonès) - Del Vinhamala al Pic d'Anie
Tot i que el Balaitús és l'últim 3.000 dels Pirineus, la travessa fins el Pic d'Anie és impressionant: va cap el Nord, pel Pic Meillon, que culmina la vall d'Ara per seguir cap al Gran Facha i el Cambelés. S'agafa a la roca granítica del Balaitús i del Pallas i deriva cap el Sud, deixant al costat el Midi d'Ossau. Pel Somport i els cims d'Aspe es perllonga en una passejada fins a la brusquedat de les agulles d'Ansebére.
No deixem de veure llacs: des dels d'Arratille fins als d'Arriel es poden comptar a centenars als dos costats de les crestes, i les flors d'edelweis decoren les muntanyes sense prodigar-se massa. Lluny i al Sud estan la Sierra Tendeñera, Peña Telera i Collarada, paral·leles al nostre avanç i separades entre si pel tall de la vall de Tena.
Costerillou i la Cresta del Diablo deixen ben clara la seva importància, i la desigual forca del Midi d'Ossau queda una mica descentrada, amb la seva presència totalment a França, com també passa a l'Est amb el Midi de Bigorre i el Mont Valier.
Per la divisòria, entre Peyrelue i el Somport algunes crestes accentuen el relleu de roques i el converteixen en un excel·lent refugi per als isards.
Les agulles d'Ansebére són l'últim escull pirinenc abans que la regularitat del con del Pic d'Anie i la serenor dels tallats de la Mesa de los Tres Reyes ens anunciï que entrem en territori basc. Es diu que al cim de la Mesa de los Tres Reyes es reunien els reis d'Aragó, de Navarra i de Bearn, sense que cap d'ells sortís del seu regne. Avui s'hi reuneixen muntanyencs d'Aragó, de Navarra, francesos del Bearn i de més enllà, deixant la seva petjada en forma de placa, castell, estàtua o bé d'aquella manera invisible que, sense voler, deixem tots en el camí del cim.
Capítol 4: Pirineu I (Migdia-Pirineus i Pirineu aragonès), de Benasc al Vinhamala
Des del Perdiguero al port de Bielsa, a França s'anomenen "nestes" els rius principals. Aquí està el veritable "regne dels tres mil", i és on les glaceres fan que hi hagi contínuament ambient d'alta muntanya. Uns vint pics sobrepassen la cota dels tres mil metres, i més d'una trentena superen els 2.900. Aquí, l'ample panoràmica de les glaceres queda limitada per les arestes de pedra i el cel blau. Al capvespre, la neu deixa de ser blanca per agafar el color del foc i de l'or, i així evocar la llegenda de Pyrene, filla del Foc, que va donar nom a tots els Pirineus.
En aquesta terra de grans circs, la llum i els colors revelen les entranyes de la Terra i els secrets dels Pirineus. Els plecs i els estrats més curiosos de la cadena envolten el Mont Perdut, gran monarca que domina fins ben lluny amb la llum rutilant de la seva glacera. El canyó d'Añisclo, la gran cascada de Gavarnie, el Marboré, las tres Sorores, el circ de Barroude, el canyó d'Ordesa, els barrancs del Mont Perdut, la bretxa de Roland o les grutes del Vinhamala fan d'aquesta zona el millor quadre dels Pirineus.
Els antics muntanyencs de l'Alt Aragó anomenaven las tres Sorores a tres pics nevats que de lluny semblaven tres germanes blanques: avui les coneixem com el Marboré, el Mont Perdut i el Soum de Ramond. Al mateix temps, els francesos pressentien l'existència d'una muntanya més alta, perduda a Espanya darrere del Marboré, i la van batejar, abans de conèixer-la com a Mont Perdut.
El vell refugi de Tucarroya va ser construït fa més de cent anys pels francesos al límit del seu territori i al fons el Vinhamala. Una muntanya plena de llegendes i envoltada d'un autèntic paradís. El Comte Henri Russel estava tan hipnotitzat per la bellesa d'aquesta muntanya que la va comprar a l'Estat francès per cent anys, termini que va vèncer fa ben poc, i hi va fer excavar diverses coves, perquè deia que les grutes són més duradores i naturals que les cabanes. Un lloc on les altes muntanyes i les valls parlen de dos països i d'una història en comú.
Capítol 5. Alt Pirineu II (Migdia-Pirineus, Aquitània i Pirineu aragonès) - Del Vinhamala al Pic d'Anie
Tot i que el Balaitús és l'últim 3.000 dels Pirineus, la travessa fins el Pic d'Anie és impressionant: va cap el Nord, pel Pic Meillon, que culmina la vall d'Ara per seguir cap al Gran Facha i el Cambelés. S'agafa a la roca granítica del Balaitús i del Pallas i deriva cap el Sud, deixant al costat el Midi d'Ossau. Pel Somport i els cims d'Aspe es perllonga en una passejada fins a la brusquedat de les agulles d'Ansebére.
No deixem de veure llacs: des dels d'Arratille fins als d'Arriel es poden comptar a centenars als dos costats de les crestes, i les flors d'edelweis decoren les muntanyes sense prodigar-se massa. Lluny i al Sud estan la Sierra Tendeñera, Peña Telera i Collarada, paral·leles al nostre avanç i separades entre si pel tall de la vall de Tena.
Costerillou i la Cresta del Diablo deixen ben clara la seva importància, i la desigual forca del Midi d'Ossau queda una mica descentrada, amb la seva presència totalment a França, com també passa a l'Est amb el Midi de Bigorre i el Mont Valier.
Per la divisòria, entre Peyrelue i el Somport algunes crestes accentuen el relleu de roques i el converteixen en un excel·lent refugi per als isards.
Les agulles d'Ansebére són l'últim escull pirinenc abans que la regularitat del con del Pic d'Anie i la serenor dels tallats de la Mesa de los Tres Reyes ens anunciï que entrem en territori basc. Es diu que al cim de la Mesa de los Tres Reyes es reunien els reis d'Aragó, de Navarra i de Bearn, sense que cap d'ells sortís del seu regne. Avui s'hi reuneixen muntanyencs d'Aragó, de Navarra, francesos del Bearn i de més enllà, deixant la seva petjada en forma de placa, castell, estàtua o bé d'aquella manera invisible que, sense voler, deixem tots en el camí del cim.
