Dilluns, "Segle XX" emet la tercera part de "Comunisme. Història d'una il·lusió"

Dilluns, a "Segle XX", veurem la tercera part de la sèrie "Comunisme: història d'una il·lusió", veurem com, efectivament, durant els anys de Nikita Krusxev l'URSS va conèixer segurament la seva època daurada. Els horrors de l'stalinisme havien quedat enrere, titllats d'aberració aliena a l'esperit del comunisme; i, mentre el nivell de vida intern pujava i Moscou cobrava avantatge en la cursa de l'espai, el marxisme-leninisme i la influència soviètica anaven guanyant terreny en l'aleshores naixent Tercer Món: al món àrab a través de Nasser, a l'Àfrica negra en vies de descolonització, al sud-est asiàtic per obra de Ho Chi Minh, fins i tot al continent americà gràcies a la Cuba castrista.

Aquesta façana brillant, però, presentava esquerdes. La més greu, la insatisfacció de milions d'europeus submergits de ple en l'experiment comunista. Una insatisfacció que, el 1961, va obligar a aixecar el mur de Berlín per impedir que fugissin, i el 1968 a desplegar els tancs pels carrers de Praga, esclafant així la primavera txeca. D'altra banda, i des de la substitució de Krusxev per Leonid Breznev, l'immobilisme i el cinisme ideològic s'havien instal·lat al Kremlin. A Moscou i a Sofia, a Varsòvia i a Budapest, una "nomenklatura" cada cop més envellida es limitava a defensar un "statu quo" que, a còpia de no evolucionar, s'anava degradant. Al mateix temps, les aparents conquestes del comunisme a Nicaragua, a Angola, a Etiòpia, al Iemen del Sud o a l'Afganistan eren en realitat negocis ruïnosos per a la metròpoli soviètica, que hi consumia els seus cada cop més magres recursos econòmics i militars.

Així les coses, l'eclosió democràtica polonesa del 1980-81 va ser l'últim senyal d'alarma d'un model polític, social i econòmic que s'estava ofegant, que subsistia només sota l'amenaça de l'Exèrcit Roig. Mikhaïl Gorbatxov en va ser conscient des de la seva arribada al poder, el 1985, i va provar de salvar el model reformant-lo. Però al llarg de cinc anys va quedar demostrat tant a la Unió Soviètica com a la resta del bloc que un sistema fonamentat des de l'origen en la coacció i la por no podia subsistir si la por i la coacció desapareixien. L'URSS es va extingir el desembre del 1991, la Xina o el Vietnam només són comunistes de nom, el castrisme sobreviu a còpia de trampejar amb la realitat i el comunisme, igual que els falansteris, les icàries i totes les altres grans utopies socials formulades al segle XIX, ha demostrat ser això, una bonica utopia inaplicable a la naturalesa humana.