Diumenge "Flor de nit", de Dagoll Dagom, a "Estiu de teatre"
Diumenge "Estiu de teatre" ofereix el muntatge de Dagoll Dagom "Flor de nit", un musical sobre la vida nocturna del Paral·lel i la Barcelona d'entre guerres.
"Flor de nit" no és cap espectacle nostàlgic. "Flor de nit" és un musical viu, una proposta dramàtica que fa servir elements significatius de la vida nocturna del Paral·lel, de la Barcelona d'entre guerres. En aquest sentit no és el símbol d'una ciutat laboriosa i noctàmbula, ni la metàfora que ens presenta la protagonista de la comèdia, Rosa, sinó que representa el món del cabaret, on es reuneix la Barcelona dels artistes rics, dels senyorets i de les noies "de vida alegre", com precisament una cruïlla de fronteres.
Davant de l'espectador apareix el doble joc de la vida quotidiana. Hi conviuen el triangle format per en Quimet, anarquista i idealista sense sort; la Rosa, la noia obrera que vol assolir la pròpia identitat, i en Sebastià Reynals, l'intel·lectual que mira de relacionar-se de nit amb les flors prohibides. I és en Reynals, ara un vell i agre cronistra de la ciutat, qui ens rememora allò que va ser "Flor de nit" en aquells anys d'esperança, que anaven del 1929 al 36, a través d'un "flash-back" gairebé ininterromput.
"Flor de nit", de Dagoll Dagom, és la temptativa de recrear l'atmosfera de l'espectacle sota una mirada diferent, una mirada que acosta l'espectador al més mínim detall de la història. La realització televisiva dóna a l'obra una nova aparença, més cinematogràfica, on la imatge, seduïda per la música, aconsegueix moments de gran bellesa.
Repartiment: Carme Cuesta (Rosa), Carlos Granaje (Reynals), Òscar Mas (Quimet), Pep Cruz (Gran Thonet), Isabel Soriano (Mimí), Xavier Ribera (Arrufat), Pep Martínez (Patrick), M. Josep Besson (Coloma), Núria Mampel (Isadora) i Roser Batalla (Remei, periodista).
Realització: Eduard Cortès
Producció: Eugeni Margalló
Il·luminació: Martí Cabra
Dramatúrgia: Manuel Vázquez Montalbán, Joan Lluís Bozzo, Miquel Periel i Anna Rosa Cisquella
Davant de l'espectador apareix el doble joc de la vida quotidiana. Hi conviuen el triangle format per en Quimet, anarquista i idealista sense sort; la Rosa, la noia obrera que vol assolir la pròpia identitat, i en Sebastià Reynals, l'intel·lectual que mira de relacionar-se de nit amb les flors prohibides. I és en Reynals, ara un vell i agre cronistra de la ciutat, qui ens rememora allò que va ser "Flor de nit" en aquells anys d'esperança, que anaven del 1929 al 36, a través d'un "flash-back" gairebé ininterromput.
"Flor de nit", de Dagoll Dagom, és la temptativa de recrear l'atmosfera de l'espectacle sota una mirada diferent, una mirada que acosta l'espectador al més mínim detall de la història. La realització televisiva dóna a l'obra una nova aparença, més cinematogràfica, on la imatge, seduïda per la música, aconsegueix moments de gran bellesa.
Repartiment: Carme Cuesta (Rosa), Carlos Granaje (Reynals), Òscar Mas (Quimet), Pep Cruz (Gran Thonet), Isabel Soriano (Mimí), Xavier Ribera (Arrufat), Pep Martínez (Patrick), M. Josep Besson (Coloma), Núria Mampel (Isadora) i Roser Batalla (Remei, periodista).
Realització: Eduard Cortès
Producció: Eugeni Margalló
Il·luminació: Martí Cabra
Dramatúrgia: Manuel Vázquez Montalbán, Joan Lluís Bozzo, Miquel Periel i Anna Rosa Cisquella
