Diumenge, a "30 minuts", "Franco visita Catalunya"
Diumenge a la nit, quan fa 30 anys de la mort de Franco, "30 minuts" emet un reportatge sobre els fets més destacats de les visites del dictador a Catalunya.
"España llega gozosamente a vosotros para liberaros de la tiranía. Las tropas nacionales adelantaron sus líneas hasta dejaros dentro de la patria, incorporados a ella noblemente. De la España que os han robado día tras día con el engaño y el error." Aquesta és la narració que acompanyava les imatges del noticiari franquista que anunciava l'entrada de Franco a Barcelona per primer cop, després de tres anys de guerra civil. Franco va desfilar per la Diagonal al febrer del 1939, quan la guerra encara no s'havia acabat. Una de les primeres mesures va ser canviar el nom d'aquest carrer: a partir d'aleshores i durant 36 anys es va dir Avenida del Generalísimo Franco.
Per molta gent, allò significava el final de la guerra. I el final de la guerra era el que tothom desitjava. La gent que hi estava més en contra, és clar, se n'havia anat. I eren prop de mig milió de persones, que aviat és dit. En aquell moment no hi ha ni una repressió, ni una cosa en contra, i la gent pensa: "fantàstic". No, no tan fantàstic, perquè ja comença a funcionar de seguida la Model... Però de moment, allò és el final.
El general Franco va passar de militar colpista a dictador. El seu règim, basat en la repressió política, només va acabar amb la seva mort. En els seus 36 anys al poder va visitar Catalunya en 14 ocasions. El programa "30 minuts" fa un repàs d'alguns dels fets més destacats ocorreguts en aquestes visites i mostra, a través del testimoni de persones que van viure aquells fets en primera línia, la part més desconeguda d'aquests periples de l'anterior cap d'estat.
El reportatge contrasta amb la versió oficial que donava el NO-DO, el noticiari oficial de projecció obligatòria a tots els cinemes, amb els seus textos farcits de recargolada retòrica, amb el que succeïa entre bambolines. Així, en el viatge que va fer Eva Perón a Barcelona, que va donar el nom popular de "la Perona" a un dels barris marginals de la ciutat, Franco es va posar molt nerviós davant el retard de la dona del president argentí a arribar al sopar oficial. Com que l'Argentina havia subministrat blat a una Espanya ofegada per l'aïllament internacional, Franco, resignat, va comentar als seus íntims: "¡Lo que hay que hacer para tener trigo!".
Les visites de Franco als embassaments de les comarques de Lleida -el general era un gran aficionat als pantans- també es destaquen en el reportatge. Precisament la creació del Parc Nacional d'Aigüestortes va sorgir d'una excursió curosament preparada per Victoriano Muñoz, el creador d'ENHER. En un mes, centenars de treballadors van enllestir una pista forestal que permetés al "generalísimo" accedir amb el seu cotxe fins al punt més alt de l'actual parc. El dia de l'excursió, nombrosos guàrdies civils estaven destacats als revolts més tancats de la pista per si s'havia de moure el cotxe de Franco a pols. Victoriano Muñoz havia fet instal·lar sanitaris perfumats a diferents indrets de la muntanya destinats a les senyores del seguici. Fins i tot s'havia omplert una zona del riu amb truites perquè el dictador pogués pescar a plaer. Franco va quedar tan content que va ordenar la creació del parc.
Per molta gent, allò significava el final de la guerra. I el final de la guerra era el que tothom desitjava. La gent que hi estava més en contra, és clar, se n'havia anat. I eren prop de mig milió de persones, que aviat és dit. En aquell moment no hi ha ni una repressió, ni una cosa en contra, i la gent pensa: "fantàstic". No, no tan fantàstic, perquè ja comença a funcionar de seguida la Model... Però de moment, allò és el final.
El general Franco va passar de militar colpista a dictador. El seu règim, basat en la repressió política, només va acabar amb la seva mort. En els seus 36 anys al poder va visitar Catalunya en 14 ocasions. El programa "30 minuts" fa un repàs d'alguns dels fets més destacats ocorreguts en aquestes visites i mostra, a través del testimoni de persones que van viure aquells fets en primera línia, la part més desconeguda d'aquests periples de l'anterior cap d'estat.
El reportatge contrasta amb la versió oficial que donava el NO-DO, el noticiari oficial de projecció obligatòria a tots els cinemes, amb els seus textos farcits de recargolada retòrica, amb el que succeïa entre bambolines. Així, en el viatge que va fer Eva Perón a Barcelona, que va donar el nom popular de "la Perona" a un dels barris marginals de la ciutat, Franco es va posar molt nerviós davant el retard de la dona del president argentí a arribar al sopar oficial. Com que l'Argentina havia subministrat blat a una Espanya ofegada per l'aïllament internacional, Franco, resignat, va comentar als seus íntims: "¡Lo que hay que hacer para tener trigo!".
Les visites de Franco als embassaments de les comarques de Lleida -el general era un gran aficionat als pantans- també es destaquen en el reportatge. Precisament la creació del Parc Nacional d'Aigüestortes va sorgir d'una excursió curosament preparada per Victoriano Muñoz, el creador d'ENHER. En un mes, centenars de treballadors van enllestir una pista forestal que permetés al "generalísimo" accedir amb el seu cotxe fins al punt més alt de l'actual parc. El dia de l'excursió, nombrosos guàrdies civils estaven destacats als revolts més tancats de la pista per si s'havia de moure el cotxe de Franco a pols. Victoriano Muñoz havia fet instal·lar sanitaris perfumats a diferents indrets de la muntanya destinats a les senyores del seguici. Fins i tot s'havia omplert una zona del riu amb truites perquè el dictador pogués pescar a plaer. Franco va quedar tan content que va ordenar la creació del parc.
