El 33 recupera "Barraques. La ciutat oblidada"
El documental reflecteix una realitat dramàtica i oblidada, una part de la història de Barcelona desconeguda per molts: la Barcelona barraquista.
Aquest documental, produït per Televisió de Catalunya, ha estat dirigit per Alonso Carnicer i Sara Grimal i se centra en el testimoni de persones que havien arribat de moltes zones d'Espanya fugint de la misèria i la persecució política de la postguerra. Aquests immigrants van haver de residir un llarg període de la seva vida en barraques, perquè no van trobar un altre lloc per viure. A principis de la dècada dels 60, s'estima que residien a Barcelona fins a cent mil barraquistes ubicats a barris com el Somorrostro, el Camp de la Bota, els turons del Carmel i a Montjuïc.
Amb la cinta vol recordar uns anys, no gaire llunyans, en què milers de persones, treballadors integrats en la vida de la ciutat, van haver de viure en una mena de ciutat al marge, molt temps sense aigua ni llum i sense els serveis més elementals. Un gran nombre de pel·lícules i fotografies permet tornar a fer visible aquella altra ciutat que la Barcelona del disseny i els grans projectes urbanístics ha volgut enterrar.
"Barraques. La ciutat oblidada" va néixer com un reportatge per al programa de TV3 "30 minuts", però després d'una ampliació de la recerca i l'aportació de nous testimonis i materials d'arxiu ha estat possible muntar-ne una versió més extensa en format de documental i reconstruir històries d'una època molt oblidada amb una gran fidelitat.
Amb la cinta vol recordar uns anys, no gaire llunyans, en què milers de persones, treballadors integrats en la vida de la ciutat, van haver de viure en una mena de ciutat al marge, molt temps sense aigua ni llum i sense els serveis més elementals. Un gran nombre de pel·lícules i fotografies permet tornar a fer visible aquella altra ciutat que la Barcelona del disseny i els grans projectes urbanístics ha volgut enterrar.
"Barraques. La ciutat oblidada" va néixer com un reportatge per al programa de TV3 "30 minuts", però després d'una ampliació de la recerca i l'aportació de nous testimonis i materials d'arxiu ha estat possible muntar-ne una versió més extensa en format de documental i reconstruir històries d'una època molt oblidada amb una gran fidelitat.

