El documental "Nelson Mandela: l'acusat número 1", dilluns a Segle XX
"Nelson Mandela: l'acusat número 1" és el documental que emet dilluns "Segle XX". Reconstrueix el capítol crucial en la biografia política del líder negre sud-africà i futur Premi Nobel de la Pau, l'anomenat procés de Rivonia.
Dilluns, "Segle XX", emet el reportatge "Nelson Mandela: l'acusat número 1", que compta amb el suport d'excel·lents testimonis de totes les filiacions i sensibilitats, inclòs el mateix Mandela, i de remarcables materials d'arxiu i noticiaris de l'època.
El règim de l'apartheid, existent des del 1948, entra a partir del 1960 en una fase d'enduriment: el març d'aquell any, les seves forces policials cometen la matança de Sharpeville, i tot seguit el govern il·legalitza els partits nacionalistes negres; el maig del 1961, després d'haver trencat els últims lligams amb la corona britànica i amb la Commonwealth, es proclama la República de Sud-àfrica, l'estat de la supremacia blanca. En aquestes condicions el Congrés Nacional Africà -que competeix amb el més extremista Congrés Panafricà pel lideratge de la majoria negra- es veu empès a radicalitzar la seva tàctica, i crea una branca armada, La Llança de la Nació (Umkhonto we Sizwe, en llengua xosa), que comença a practicar sabotatges en principi incruents. El seu líder clandestí és Nelson Mandela, que acaba caient en mans de la policia l'agost de 1962.
La caiguda de tota la cúpula del Congrés Nacional Africà, però, té lloc el juliol del 1963 en una finca de Rivonia, prop de Johannesburg. Aleshores, les autoritats afegeixen Mandela a aquests altres detinguts i organitzen contra tots ells (deu en total, inclosos alguns blancs d'esquerres) un procés espectacular que s'obre l'octubre de 1963 davant el Tribunal Suprem de Pretòria. Encapçala l'equip de defensors l'advocat Bram Fischer, dirigent del clandestí Partit Comunista Sud-africà, encara que l'estrella del llarg judici és sens dubte un Nelson Mandela de 45 anys que tanca la seva darrera intervenció davant dels jutges amb aquestes paraules memorables: "He cultivat l'ideal d'una societat lliure i democràtica, en què totes les persones puguin viure en harmonia i igualtat d'oportunitats. És un ideal que espero assolir i gaudir. Però, si molt convé, és un ideal pel qual estic disposat a morir."
Seguit arreu del món amb gran atenció mediàtica i nombroses mostres de solidaritat, el procés de Rivonia acaba el juny de 1964 amb la condemna de tots els acusats a cadena perpètua per traïció i sabotatge. Pel que fa a Mandela, ha representat la consagració d'un lideratge carismàtic, d'una enorme autoritat moral que, enfortida per 28 anys de presó, li permetrà a partir del 1990 pilotar amb notable èxit la transició de Sud-àfrica cap a la democràcia multiracial i el govern de la majoria.
El règim de l'apartheid, existent des del 1948, entra a partir del 1960 en una fase d'enduriment: el març d'aquell any, les seves forces policials cometen la matança de Sharpeville, i tot seguit el govern il·legalitza els partits nacionalistes negres; el maig del 1961, després d'haver trencat els últims lligams amb la corona britànica i amb la Commonwealth, es proclama la República de Sud-àfrica, l'estat de la supremacia blanca. En aquestes condicions el Congrés Nacional Africà -que competeix amb el més extremista Congrés Panafricà pel lideratge de la majoria negra- es veu empès a radicalitzar la seva tàctica, i crea una branca armada, La Llança de la Nació (Umkhonto we Sizwe, en llengua xosa), que comença a practicar sabotatges en principi incruents. El seu líder clandestí és Nelson Mandela, que acaba caient en mans de la policia l'agost de 1962.
La caiguda de tota la cúpula del Congrés Nacional Africà, però, té lloc el juliol del 1963 en una finca de Rivonia, prop de Johannesburg. Aleshores, les autoritats afegeixen Mandela a aquests altres detinguts i organitzen contra tots ells (deu en total, inclosos alguns blancs d'esquerres) un procés espectacular que s'obre l'octubre de 1963 davant el Tribunal Suprem de Pretòria. Encapçala l'equip de defensors l'advocat Bram Fischer, dirigent del clandestí Partit Comunista Sud-africà, encara que l'estrella del llarg judici és sens dubte un Nelson Mandela de 45 anys que tanca la seva darrera intervenció davant dels jutges amb aquestes paraules memorables: "He cultivat l'ideal d'una societat lliure i democràtica, en què totes les persones puguin viure en harmonia i igualtat d'oportunitats. És un ideal que espero assolir i gaudir. Però, si molt convé, és un ideal pel qual estic disposat a morir."
Seguit arreu del món amb gran atenció mediàtica i nombroses mostres de solidaritat, el procés de Rivonia acaba el juny de 1964 amb la condemna de tots els acusats a cadena perpètua per traïció i sabotatge. Pel que fa a Mandela, ha representat la consagració d'un lideratge carismàtic, d'una enorme autoritat moral que, enfortida per 28 anys de presó, li permetrà a partir del 1990 pilotar amb notable èxit la transició de Sud-àfrica cap a la democràcia multiracial i el govern de la majoria.
