"El documental" emet "Els rastres fosforescents dels caragols"
El programa emet el documental "Els rastres fosforescents dels caragols", un homenatge a Joan Miró amb motiu del 25è aniversari de la seva mort.
Aquest dimecres, "El documental" estrena "Els rastres fosforescents dels caragols", una producció de La Perifèrica Produccions i TV Mallorca amb Successió Miró i la Fundació Pilar i Joan Miró, amb la col·laboració d'IB3, Televisió de les Illes Balears i Televisió de Catalunya.
Aquest documental homenatja Joan Miró quan es compleixen 25 anys de la seva mort (desembre de 1983). També recorda els 50 anys d'un moment molt especial de la seva trajectòria artística: l'obtenció, l'any 1958, del Premi Guggenheim arran de dos murals ceràmics gegants per a la seu de la Unesco a París, "El sol i la lluna", que li va permetre comprar el mas Son Boter.
El títol procedeix de la reproducció de l'obra de Joan Miró "Personnages dans la nuit suivant les traces phosphorescents des escargots", l'única il·lustració de l'article "Miró: Je travaille comme un jardinier", escrit per un jove crític d'art francès, Yvon Taillandier, i que es va publicar a la revista "XXe siècle", el febrer de 1959, a París. Aquest proper mes de febrer farà 50 anys d'aquesta publicació.
Taillandier, nascut el 1926 i que ara té 82 anys, va deixar l'escriptura per entrar de ple al camp de l'art, com a pintor, muralista i escultor. El documental conté una entrevista en profunditat rodada al seu estudi de París. També recorre llocs emblemàtics de la trajectòria de l'artista. A Palma, el taller Sert, Son Boter i la Fundació Pilar i Joan Miró; a Barcelona, la Fundació Joan Miró; a Mont-roig, el Mas Miró; a Gallifa, la Fundació Artigas, i a Nova York, el Moma (Museu d'Art Modern).
El documental compagina les paraules de Taillandier amb traces biogràfiques de Joan Miró durant els anys 1956-1961. L'any 1956 Miró va veure complert un bell somni en disposar, als 63 anys, d'un gran taller a Mallorca: el taller Sert. La narració segueix l'ordre embolcallant els capítols dels textos "Je travaille comme une jardinier" "Tensió d'esperit", "La música muda de les coses", "Un punt de partida", "El taller", "Dos i dos no són quatre", "Per a ser un home" i "Arribar a l'universal".
"Que la meva obra sia com un poema musicat per un pintor". Joan Miró.
Fitxa tècnica:
Direcció: Cesc Mulet
Guió: Cesc Mulet, Arnau Ruiz
Fotografia: Ángel García (Mallorca), Jaume Caldentey (París), Fèlix Bonnín (Catalunya), Bartomeu Amengual (Nova York)
Edició i grafisme: Roberto Rodríguez
Música: Kiko Barrenengoa i Fameliars
"Els rastres fosforescents dels caragols" sorgeix del text d'Yvon Taillandier "Miró: Je travaille comme un jardinier", text publicat a la revista "XXe siècle", núm 1, París (15 de febrer de 1959).
Documental rodat a Palma, Barcelona, Gallifa, Mont-roig, Nova York i París.
Aquest documental homenatja Joan Miró quan es compleixen 25 anys de la seva mort (desembre de 1983). També recorda els 50 anys d'un moment molt especial de la seva trajectòria artística: l'obtenció, l'any 1958, del Premi Guggenheim arran de dos murals ceràmics gegants per a la seu de la Unesco a París, "El sol i la lluna", que li va permetre comprar el mas Son Boter.
El títol procedeix de la reproducció de l'obra de Joan Miró "Personnages dans la nuit suivant les traces phosphorescents des escargots", l'única il·lustració de l'article "Miró: Je travaille comme un jardinier", escrit per un jove crític d'art francès, Yvon Taillandier, i que es va publicar a la revista "XXe siècle", el febrer de 1959, a París. Aquest proper mes de febrer farà 50 anys d'aquesta publicació.
Taillandier, nascut el 1926 i que ara té 82 anys, va deixar l'escriptura per entrar de ple al camp de l'art, com a pintor, muralista i escultor. El documental conté una entrevista en profunditat rodada al seu estudi de París. També recorre llocs emblemàtics de la trajectòria de l'artista. A Palma, el taller Sert, Son Boter i la Fundació Pilar i Joan Miró; a Barcelona, la Fundació Joan Miró; a Mont-roig, el Mas Miró; a Gallifa, la Fundació Artigas, i a Nova York, el Moma (Museu d'Art Modern).
El documental compagina les paraules de Taillandier amb traces biogràfiques de Joan Miró durant els anys 1956-1961. L'any 1956 Miró va veure complert un bell somni en disposar, als 63 anys, d'un gran taller a Mallorca: el taller Sert. La narració segueix l'ordre embolcallant els capítols dels textos "Je travaille comme une jardinier" "Tensió d'esperit", "La música muda de les coses", "Un punt de partida", "El taller", "Dos i dos no són quatre", "Per a ser un home" i "Arribar a l'universal".
"Que la meva obra sia com un poema musicat per un pintor". Joan Miró.
Fitxa tècnica:
Direcció: Cesc Mulet
Guió: Cesc Mulet, Arnau Ruiz
Fotografia: Ángel García (Mallorca), Jaume Caldentey (París), Fèlix Bonnín (Catalunya), Bartomeu Amengual (Nova York)
Edició i grafisme: Roberto Rodríguez
Música: Kiko Barrenengoa i Fameliars
"Els rastres fosforescents dels caragols" sorgeix del text d'Yvon Taillandier "Miró: Je travaille comme un jardinier", text publicat a la revista "XXe siècle", núm 1, París (15 de febrer de 1959).
Documental rodat a Palma, Barcelona, Gallifa, Mont-roig, Nova York i París.
