"El documental" presenta "Inútil total"
"El documental" presenta divendres aquesta producció que s'aproxima a les múltiples estratègies per no fer el servei militar.
"Inútil total" és una producció de TVC i Medianimacion que aborda tres categories de personatges: desertors, objectors de consciència i inútils. Diferents personatges com Pau Riba, Toni Albà, Enric Casassas, Perejaume... expliquen el seu posicionament davant del sistema que els imposava "fer la mili" i la seva història per defugir-la.
El desembre del 2001 els darrers soldats de lleva de l'Estat acabaven el servei. La mili passava a la història, el servei militar deixava de ser obligatori. Abans dels setanta, la negació a aquest servei a la pàtria era impensable. A partir d'aquest moment mentre la insubmissió no esdevenia un moviment i la prestació substitutòria un dret, defensar una posició contrària a efectuar el servei a les armes volia dir: o desertar, o fer-se objector de consciència o fer veure que paties alguna malaltia per tal que et declaressin "Inútil total".
Parlar de la mili ha estat un domini recurrent de la conversa entre homes. La mili arribava com un fet natural, marcava la naturalesa dels homes, com la menstruació marca la de les dones. Tothom la feia i punt.
En aquella època la mili no es qüestionava a nivell popular. Als 20 anys tocava anar a la mili, els pares s'emocionaven amb la "jura de bandera"... El missatge dels militars havia calat molt fort. "Aleshores explicar l'antimilitarisme o la negativa a fer la mili no era fàcil...", ens diu Pepe Beunza. Pensar que la mili acabaria desapareixent era una utopia.
En aquest documental s'aborda el tema a través d'entrevistes a persones que amb el seu agosarament van buscar una alternativa a l'obligació de convertir-se en soldats... o bé deixar de ser-ho. Un tema que estava pendent i que amb el final del servei obligatori i la despenalització ja se'n pot parlar.
Les estratègies per no fer la mili han estat molt diverses. Els objectors actuaven posant en dubte el sistema, a cara descoberta i assumint-ne les conseqüències. La deserció significava marxar per la porta del darrera, abandonant-ho tot, fent-se invisible. Els simuladors, els inútils, compartien hospital amb malalts de veritat que volien passar per sans per poder fer la mili.
El perquè els protagonistes d'"Inútil total" escullen un camí o altre potser no és el més important, depèn d'un munt de variables que conformen una experiència singular en cada cas. Allò realment valuós és que la seva decisió ha estat una resposta personal que deixa un rastre i arriba fins a la nostra societat global contemporània; una pista que s'obre camí entre perilloses maniobres militars: la possibilitat a la desobediència civil, el dret a la insubmissió.
La producció del documental es va tancar el gener del 2003.
Entrevistats (per ordre d'aparició)
Josep Maria Sans
Metge
Declarat inútil
(Lleva del 72, després de quatre pròrrogues es presenta per fer milícies)
Josep Maria Ibars
Empresari
Desertor
(Lleva del 75, decideix incorporar-se als Cossos Especials de l'Exèrcit)
Toni Albà
Actor
Declarat inútil
(Lleva del 81, per no fer la mili, interpreta el paper de depressiu)
Pepe Beunza
Enginyer Tècnic Agrònom
Objector
(Lleva del 67, el primer objector que argumenta motius pacifistes i no violents)
Gonzalo Arias
Traductor. Activista de la no-violència
Albert Contijoch
Fuster
Objector. Testimoni de Jehovà
(Lleva del 59, es nega a vestir l'uniforme per motius religiosos)
Gabriel Cardona
Professor d'Història (UB). Exmilitar
Pau Riba
Músic i cantant
Declarat inútil
(Lleva del 69, es fa passar per epilèptic)
Enric Casassas
Poeta
Desertor
(Lleva del 72, decideix marxar del país abans que el cridin a files)
Jesús Viñas
Inspector d'educació
Objector
(Lleva del 76, forma part del primer col·lectiu d'objectors)
Arcadi Oliveras
President de Justícia i Pau
El desembre del 2001 els darrers soldats de lleva de l'Estat acabaven el servei. La mili passava a la història, el servei militar deixava de ser obligatori. Abans dels setanta, la negació a aquest servei a la pàtria era impensable. A partir d'aquest moment mentre la insubmissió no esdevenia un moviment i la prestació substitutòria un dret, defensar una posició contrària a efectuar el servei a les armes volia dir: o desertar, o fer-se objector de consciència o fer veure que paties alguna malaltia per tal que et declaressin "Inútil total".
Parlar de la mili ha estat un domini recurrent de la conversa entre homes. La mili arribava com un fet natural, marcava la naturalesa dels homes, com la menstruació marca la de les dones. Tothom la feia i punt.
En aquella època la mili no es qüestionava a nivell popular. Als 20 anys tocava anar a la mili, els pares s'emocionaven amb la "jura de bandera"... El missatge dels militars havia calat molt fort. "Aleshores explicar l'antimilitarisme o la negativa a fer la mili no era fàcil...", ens diu Pepe Beunza. Pensar que la mili acabaria desapareixent era una utopia.
En aquest documental s'aborda el tema a través d'entrevistes a persones que amb el seu agosarament van buscar una alternativa a l'obligació de convertir-se en soldats... o bé deixar de ser-ho. Un tema que estava pendent i que amb el final del servei obligatori i la despenalització ja se'n pot parlar.
Les estratègies per no fer la mili han estat molt diverses. Els objectors actuaven posant en dubte el sistema, a cara descoberta i assumint-ne les conseqüències. La deserció significava marxar per la porta del darrera, abandonant-ho tot, fent-se invisible. Els simuladors, els inútils, compartien hospital amb malalts de veritat que volien passar per sans per poder fer la mili.
El perquè els protagonistes d'"Inútil total" escullen un camí o altre potser no és el més important, depèn d'un munt de variables que conformen una experiència singular en cada cas. Allò realment valuós és que la seva decisió ha estat una resposta personal que deixa un rastre i arriba fins a la nostra societat global contemporània; una pista que s'obre camí entre perilloses maniobres militars: la possibilitat a la desobediència civil, el dret a la insubmissió.
La producció del documental es va tancar el gener del 2003.
Entrevistats (per ordre d'aparició)
Josep Maria Sans
Metge
Declarat inútil
(Lleva del 72, després de quatre pròrrogues es presenta per fer milícies)
Josep Maria Ibars
Empresari
Desertor
(Lleva del 75, decideix incorporar-se als Cossos Especials de l'Exèrcit)
Toni Albà
Actor
Declarat inútil
(Lleva del 81, per no fer la mili, interpreta el paper de depressiu)
Pepe Beunza
Enginyer Tècnic Agrònom
Objector
(Lleva del 67, el primer objector que argumenta motius pacifistes i no violents)
Gonzalo Arias
Traductor. Activista de la no-violència
Albert Contijoch
Fuster
Objector. Testimoni de Jehovà
(Lleva del 59, es nega a vestir l'uniforme per motius religiosos)
Gabriel Cardona
Professor d'Història (UB). Exmilitar
Pau Riba
Músic i cantant
Declarat inútil
(Lleva del 69, es fa passar per epilèptic)
Enric Casassas
Poeta
Desertor
(Lleva del 72, decideix marxar del país abans que el cridin a files)
Jesús Viñas
Inspector d'educació
Objector
(Lleva del 76, forma part del primer col·lectiu d'objectors)
Arcadi Oliveras
President de Justícia i Pau
