"El documental" presenta divendres "Els pintors catalans a Sardenya"
Divendres, "El documental" del 33 emet un reportatge sobre la influència cultural catalana i valenciana a l'illa de Sardenya, en concret de la pintura i de pintors com Joan Figuera.
L'espai del 33 "El documental" presenta una coproducció de TV3 i Diagonal TV, "Els pintors catalans a Sardenya".
Mai com durant l'any 1400 la influència cultural espanyola, i sobretot catalana, ha marcat tant en tota expressió de la vida a l'illa de Sardenya. Però va ser sobretot en la pintura on aquesta influència va ser determinant, perquè va donar pas, al cap de poc temps, a veritables escoles pictòriques locals, totes influïdes per l'art dels pintors arribats de Catalunya i València.
Utilitzant tots els recursos que han deixat els vestigis d'aquell període històric (documents autèntics dels arxius d'Estat i eclesiàstics, arquitectures que s'han conservat fins avui a Catalunya i a Sardenya, i, sobretot, els retaules), aquest documental porta l'espectador fins a aquell passat on aquestes dues àrees geogràfiques van estar tan estretament connectades.
A través dels retaules, i amb l'anàlisi de les seves detallades reconstruccions de la vida quotidiana, dels oficis de la gent, de la seva manera de vestir, es reconstrueix l'ambient on es va desenvolupar la història de la pintura catalana i, en concret, del pintor Joan Figuera, a Sardenya.
El treball s'acosta a la figura de Figuera i a la seva obra. Va ser un pintor de retaules ja reconegut abans de la seva partida de Barcelona. Es veu el mercant de Cagliari, Francesc Oliver, al costat del guardià del convent dels Germans Menors del barri de Stampaix encarregant-li un retaule de Sant Bernardí a Figuera i a Rafel Tomàs. Es llegeix el contracte que descriu les característiques del pis dels pintors a la ciutat illenca i de tots els mobles, estris i eines que hi havia.
Es descobreix els joves aprenents sards treballant inicialment sota les ordres dels mestres catalans i aprenent l'ofici, i com es traslladen després a Catalunya per completar la seva formació artística. Fins i tot es poden llegir en el contracte d'un pintor amb el pare d'un aprenent totes les condicions, favorables i desfavorables, a les quals el jove s'hauria de sotmetre.
Gràcies als suggeriments científics, i a través del narrador, es revelen els continguts simbòlics i estètics, així com les tècniques pictòriques emprades en la realització dels retaules. També es veu com, després de la mort de Joan Figuera, els seus deixebles, juntament amb pintors catalans i valencians, van desenvolupar una autèntica escola de pintura a Sardenya, amb característiques pròpies.
El pintor Joan Figuera, de Barcelona, arribat a Sardenya per executar un retaule de Sant Bernardí per a l'església de Sant Francesc de Stampaix, acabarà passant a l'illa la resta de la seva vida. S'hi va casar, hi va adquirir casa i hort i, després d'una successió alternativa de ventures i desventures, va acabar en una absoluta misèria, si bé va llegar una inestimable riquesa artística a la pintura italiana.
La coherència d'una complexa narració audiovisual que conté imatges actuals, reconstruccions del passat, imatges de documents antics i pintures, l'aporta la presència d'un personatge sense temps ni edat; un narrador que és a cada lloc i en cada època; que parla tant des de sota de les muralles del castell de Cagliari com des de l'escala de la Catedral de Barcelona, des de l'interior de les sales de l'arxiu d'Estat, o des del taller de Joan Figuera, movent-se sense ser vist entre els aprenents enfeinats per acontentar el mestre. El narrador, un fantasma o un "àngel de la guarda", potser un vell aprenent que explica en el temps actual la història del "seu" temps, acompanya l'espectador en el passeig pels "llocs de la història" amb confiança i ironia.
Mai com durant l'any 1400 la influència cultural espanyola, i sobretot catalana, ha marcat tant en tota expressió de la vida a l'illa de Sardenya. Però va ser sobretot en la pintura on aquesta influència va ser determinant, perquè va donar pas, al cap de poc temps, a veritables escoles pictòriques locals, totes influïdes per l'art dels pintors arribats de Catalunya i València.
Utilitzant tots els recursos que han deixat els vestigis d'aquell període històric (documents autèntics dels arxius d'Estat i eclesiàstics, arquitectures que s'han conservat fins avui a Catalunya i a Sardenya, i, sobretot, els retaules), aquest documental porta l'espectador fins a aquell passat on aquestes dues àrees geogràfiques van estar tan estretament connectades.
A través dels retaules, i amb l'anàlisi de les seves detallades reconstruccions de la vida quotidiana, dels oficis de la gent, de la seva manera de vestir, es reconstrueix l'ambient on es va desenvolupar la història de la pintura catalana i, en concret, del pintor Joan Figuera, a Sardenya.
El treball s'acosta a la figura de Figuera i a la seva obra. Va ser un pintor de retaules ja reconegut abans de la seva partida de Barcelona. Es veu el mercant de Cagliari, Francesc Oliver, al costat del guardià del convent dels Germans Menors del barri de Stampaix encarregant-li un retaule de Sant Bernardí a Figuera i a Rafel Tomàs. Es llegeix el contracte que descriu les característiques del pis dels pintors a la ciutat illenca i de tots els mobles, estris i eines que hi havia.
Es descobreix els joves aprenents sards treballant inicialment sota les ordres dels mestres catalans i aprenent l'ofici, i com es traslladen després a Catalunya per completar la seva formació artística. Fins i tot es poden llegir en el contracte d'un pintor amb el pare d'un aprenent totes les condicions, favorables i desfavorables, a les quals el jove s'hauria de sotmetre.
Gràcies als suggeriments científics, i a través del narrador, es revelen els continguts simbòlics i estètics, així com les tècniques pictòriques emprades en la realització dels retaules. També es veu com, després de la mort de Joan Figuera, els seus deixebles, juntament amb pintors catalans i valencians, van desenvolupar una autèntica escola de pintura a Sardenya, amb característiques pròpies.
El pintor Joan Figuera, de Barcelona, arribat a Sardenya per executar un retaule de Sant Bernardí per a l'església de Sant Francesc de Stampaix, acabarà passant a l'illa la resta de la seva vida. S'hi va casar, hi va adquirir casa i hort i, després d'una successió alternativa de ventures i desventures, va acabar en una absoluta misèria, si bé va llegar una inestimable riquesa artística a la pintura italiana.
La coherència d'una complexa narració audiovisual que conté imatges actuals, reconstruccions del passat, imatges de documents antics i pintures, l'aporta la presència d'un personatge sense temps ni edat; un narrador que és a cada lloc i en cada època; que parla tant des de sota de les muralles del castell de Cagliari com des de l'escala de la Catedral de Barcelona, des de l'interior de les sales de l'arxiu d'Estat, o des del taller de Joan Figuera, movent-se sense ser vist entre els aprenents enfeinats per acontentar el mestre. El narrador, un fantasma o un "àngel de la guarda", potser un vell aprenent que explica en el temps actual la història del "seu" temps, acompanya l'espectador en el passeig pels "llocs de la història" amb confiança i ironia.
