El regnat de Stalin, al "Segle XX" de dilluns
Dilluns, "Segle XX" emet el segon capítol d'una sèrie documental alemanya sobre el llarg regnat de Stalin sobre la Unió Soviètica i sobre tot el moviment comunista mundial.
"Segle XX" emet el segon capítol de la sèrie documental alemanya "Comunisme: història d'una il·lusió", que se centra, avui, en el llarg regnat de Stalin no tan sols sobre la Unió Soviètica, sinó sobre tot el moviment comunista mundial.
La pujada al poder de Stalin a partir del 1924 representava la substitució dels ideòlegs amb un concepte internacional de la revolució (Lenin, Trotsky, Zinoviev, Bujarin...) per l'activista a qui la revolució només li servia de coartada per acumular poder, centralitzar i enfortir l'Estat soviètic. Més que de Marx i d'Engels, Stalin va exercir com l'hereu d'altres tirans reformadors russos, d'Ivan el Terrible o Pere el Gran, amos absoluts de vides i hisendes, capaços de fundar ciutats enmig del no-res, de deportar pobles sencers d'una punta a l'altra de l'imperi, de liquidar tot un grup social pretesament hostil, ja fossin els boiars o els kulaks. I tot això, mentre milions de súbdits víctimes del seu caprici creien que el dèspota -es digués tsar o Stalin- era bo, si no fos que estava mal aconsellat.
Fora de Rússia, durant la dècada del 1930, el comunisme va exercir una remarcable fascinació entre els joves treballadors i estudiants d'Europa i de la resta del món, i especialment entre els intel·lectuals. Aquest fenomen té diverses causes de desigual importància: d'una banda, el pretès caràcter científic de la doctrina marxista-leninista, que deia haver desxifrat les lleis de la naturalesa i de la història. D'altra banda, l'impacte de la Gran Depressió, que semblava anunciar el col·lapse del capitalisme, i, sobretot, la coartada antifeixista: només la Unió Soviètica i el moviment comunista internacional serien capaços, tot i les seves imperfeccions, de barrar el pas a l'amenaça desfermada de Hitler.
Saltant per sobre dels dos anys d'aliança entre el Tercer Reich i l'URSS -des de l'agost del 1939 fins al juny del 1941-, aquesta coartada antifeixista culmina amb la guerra nazi-soviètica del 1941 al 1945, que eleva el prestigi de Stalin i del comunisme fins al punt més alt, i els proporciona un enorme botí de conquestes i satèl·lits. L'èxit, però, també planteja problemes: la Xina Roja de Mao és massa gran i poblada per resignar-se gaire temps al paper de satèl·lit, i fins la petita Iugoslàvia de Tito gosa desobeir Moscou.
Quan Stalin mor, el març del 1953, quan el terror es comença a dissipar, i especialment quan el 1956 Krustxev reconeix els crims de l'stalinisme, el dogma monolític s'esquerda, la fe de molts militants comença a trontollar, Polònia i Hongria intenten trencar el dogal que les lliga. S'inicia aleshores per al comunisme una llarga i a estones dolça decadència que durarà més de tres dècades.
