Els bebès perfectes i a la carta, dilluns a "30 minuts"
"30 minuts" emet dilluns un reportatge sobre el mercat de donants d'ovòcits que hi ha als Estats Units, on no existeix cap tipus de legislació sobre la matèria.
"Es busca donant d'ovòcits jove, intel·ligent, amb estudis superiors, els ulls verds, rossa i amb un coeficient d'intel·ligència elevat. Compensació: 100.000 dòlars." A la prestigiosa universitat de Harvard, d'anuncis d'aquesta mena, se'n veuen gairebé cada dia. I per a les estudiants que passen estretors econòmiques, són molt temptadors. Es tracta d'ofertes que fan parelles infèrtils que busquen una donant de somni que, segons creuen, els permetrà tenir un fill "perfecte". El "30 minuts" de diumenge tractarà aquest tema amb "Bebès per catàleg", un reportatge d'Olivier Pighetti produït per Piments Fourpress.
L'oferta i demanda d'ovòcits constitueix un mercat immens als Estats Units, on, al contrari d'Espanya, no hi ha legislació sobre la matèria.
Es busca la donant perfecta: bonica, intel·ligent i plena de salut, perquè es creu que d'una dona així en sortiran criatures físicament atractives. I si, a més, la dona és intel·ligent... Els preus han esclatat: 5.000 dòlars per una donant sense cap al·licient particular, deu o vint vegades més per una llicenciada a les universitats més prestigioses. Centenars d'advocats, d'intermediaris i d'instituts miren d'atraure aquestes dones amb anuncis als diaris, a internet i a les universitats. És un bon negoci, i les donants, al contrari d'aquí, mantenen la relació amb les mares fecundades artificialment.
De moment no hi ha cap llei que reguli el mercat de les donacions, només la llei de l'oferta i la demanda, un veritable mercat del "bebè perfecte". A Espanya, la llei només permet una gratificació econòmica que compensi les molèsties derivades del tractament, i la identitat de la donant és secreta. Als Estats Units, com podrem comprovar, és completament diferent.
L'oferta i demanda d'ovòcits constitueix un mercat immens als Estats Units, on, al contrari d'Espanya, no hi ha legislació sobre la matèria.
Es busca la donant perfecta: bonica, intel·ligent i plena de salut, perquè es creu que d'una dona així en sortiran criatures físicament atractives. I si, a més, la dona és intel·ligent... Els preus han esclatat: 5.000 dòlars per una donant sense cap al·licient particular, deu o vint vegades més per una llicenciada a les universitats més prestigioses. Centenars d'advocats, d'intermediaris i d'instituts miren d'atraure aquestes dones amb anuncis als diaris, a internet i a les universitats. És un bon negoci, i les donants, al contrari d'aquí, mantenen la relació amb les mares fecundades artificialment.
De moment no hi ha cap llei que reguli el mercat de les donacions, només la llei de l'oferta i la demanda, un veritable mercat del "bebè perfecte". A Espanya, la llei només permet una gratificació econòmica que compensi les molèsties derivades del tractament, i la identitat de la donant és secreta. Als Estats Units, com podrem comprovar, és completament diferent.
