Els castellers, a "Quèquicom"
El segon programa de "Quèquicom" de la temporada parla de castells, unes construccions humanes que apliquen una tècnica que combina física, arquitectura, biomecànica... I, a continuació, es reemet el capítol "Colesterol, omega 3 i contaminants".
"Castellers, pinya, força i manilles"
Els castellers fan servir la força amb saviesa per aixecar construccions humanes que poden arribar a ser de 800 participants i de 10 metres d'alçada. Han passat de guiar-se intuïtivament a aplicar una tècnica depurada que inclou coneixements de física, arquitectura, biomecànica, fisiologia i psicologia, que ara s'apliquen per millorar el rendiment i la seguretat del món casteller. "Quèquicom" analitza molts d'aquests principis ajudat per Jaume Rosset, director mèdic de la coordinadora de colles castelleres i membre dels Minyons de Terrassa. A més, el reporter Pere Renom s'estrena com a casteller amb els Micacos de Badalona per poder entendre els castells també des de dins.
Durant dos mesos d'assajos als Micacos de Badalona, Pere Renom aprèn que és importantíssim saber analitzar la postura i les tensions del cos, que l'esforç és molt puntual i agut, i que es fonamenta en la força d'abdominals, cames i en l'equilibri.
Finalment, el reporter debuta a la diada de la Candela de Valls, una diada que se celebra cada 10 anys i que aplega més de 50 colles castelleres d'arreu dels Països Catalans. La colla dels Micacos aixeca un 4d6 amb agulla i Pere Renom hi participa de segon.
Al plató, el presentador Jaume Vilalta explica que, gràcies a la faixa, el tronc del casteller es converteix en una columna hidropneumàtica que reforça la columna vertebral i contribueix a fer més suportable el pes.
Posteriorment, al plató es demostra per què és fonamental mantenir els pesos equilibrats, tant per fer castells com per carregar pesos a casa.
Els músculs dorsals estan separats de la columna de tal manera que fan palanca. Allunyar un pes de la columna pot multiplicar l'esforç a fer per 10, de manera que els 25 quilos d'una bombona de gas, per posar un exemple, poden convertir-se, per a la nostra columna, en 250 kg.
Arquitectura del castell
Un castell es pot comparar amb una catedral gòtica. El pes de l'estructura genera importants forces laterals que han de ser absorbides per mitjà de contraforts i arcbotants. De manera semblant, les forces laterals del tronc d'un castell s'absorbeixen amb la pinya, el folre i les manilles.
El pilar, que és la construcció essencial dels castells, s'envolta amb la pinya, que al seu torn pot tenir al damunt el folre i les manilles, que actuen com a contraforts. Amb aquest suport lateral s'aixeca el tronc, que és culminat pel pom de dalt.
A plató es demostra que la pinya alleugereix gairebé un 20 per cent el pes que recau a les espatlles dels castellers situats al damunt. Amb una plataforma de forces s'enregistren les variacions de pressió d'un pilar fet als estudis pels Micacos de Badalona, amb i sense pinya, i es veu com varia el pes que suporta el baix.
Cada persona, una posició
Es coneix com a "baix" la persona que aguanta una de les columnes o rengles del castell. Sota les seves aixelles el reforcen dues crosses. La figura del contrafort es col·loca al darrere i evita que el castell s'obri. Al davant del baix hi trobem l'agulla, amb els braços amunt per falcar els genolls del segon. Darrera el baix i el contrafort se situen el primeres i el segones mans, que subjecten el segon i absorbeixen part del moviment del castell. A banda i banda, els laterals fixen el segon i impedeixen el balanceig. Entre baix i baix es col·loca el mà i mà, que manté les rengles separades. Aquesta estructura és la base de les pinyes, tot i que cada castell té alguna particularitat.
Un castell es classifica en funció del nombre de persones que hi ha a cada pis del tronc i del nombre de pisos que té. Per exemple, un 4d8 té 4 persones a cada pis del tronc i 8 pisos d'alçada. I un 3d9 té tres persones a cada pis del tronc i nou pisos d'alçada. Una nomenclatura ben científica.
Els límits musculars del castell
A la Diada dels Minyons de Terrassa, aquesta colla aixeca un dels castells més difícils que hi ha: el 3d10. En aquest castell hi participen unes 800 persones.
Per aconseguir organitzar tanta gent en estructures tan complexes cal molt assaig i disciplina. Durant els 9 mesos que dura la temporada castellera les colles assagen intensament. L'assaig serveix per aconseguir velocitat. De mitjana, una colla carrega i descarrega un castell en menys de 3 minuts. Per què cal córrer tant? La major part del treball muscular d'un casteller és isomètric, és a dir, el múscul no s'allarga, però en canvi comprimeix els vasos que passen pel seu interior i impedeix l'arribada d'oxigen i glucosa. En conseqüència es pateix molt i és fàcil arribar a la fatiga muscular. Per evitar-la només hi ha una solució: escurçar el temps d'esforç.
Lesions i energia potencial
Quan un castell s'ensorra, rarament es produeixen lesions serioses. Si s'observen detingudament les caigudes, es veu que no acostumen a ser netes. Molts castellers continuen agafats durant la caiguda i es frenen els uns als altres. A més, es van produint petits xocs de tal manera que l'energia s'allibera de mica en mica i no d'un sol cop. Però en darrer terme la possibilitat de lesió deriva de l'energia cinètica que s'allibera en l'impacte. I aquesta energia es pot calcular a partir de l'energia potencial acumulada en cada pis del castell. L'energia potencial és igual a la massa per l'alçada, per l'acceleració de la gravetat, i s'expressa en Julis. Per mitjà de quatre càlculs es demostra que l'enxaneta, tot i estar situat molt més amunt que els quints, acumula molta menys energia potencial perquè pesa molt menys, i, per tant, té un risc menor de lesions. La distribució dels pesos en un castell és decreixent en relació amb l'alçada. Per sentit comú, els més grossos aguanten als més lleugers, però té l'avantatge afegit que així s'acumula menys energia potencial.
Però, per sobre de tot, els castells són unes construccions humanes pràcticament úniques al món que combinen tècnica, força, sacrifici, superació, autocontrol, treball en equip i solidaritat, valors genuïnament humans que cal compartir i preservar. Per aquest motiu la Unesco els ha reconegut com a Patrimoni de la Humanitat.
Un reportatge de Pere Renom, Cari Pardo i Dani Vallvé
Reemissió:
"Colesterol, omega 3 i contaminants"
El peix blau conté Omega 3 que modera el colesterol i evita malalties cardiovasculars. Però el peix també du contaminants. Compensa menjar-ne?
Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona demostra que els peixos més consumits a Catalunya presenten petites quantitats de contaminants perjudicials per a la salut. Miquel Piris va al mercat a comprar peix perquè l'analitzi el professor Domingo, del laboratori de toxicologia i salut ambiental de la URL. Tot i que els resultats indiquen que el nivell de contaminants és relativament alt en algunes espècies, els experts en continuen recomanant el consum, especialment a persones que tenen alt el colesterol: contenen omega 3.
L'Antoni Balaguer ha rebut aquest consell a la consulta del metge. Però en el seu cas ha estat després de tenir un atac de cor. La seva, com moltes altres malalties cardiovasculars, l'havia provocat una mala alimentació carregada de greixos animals.
Cada cop hi ha més ciutadans conscients de la importància de l'alimentació per a la seva salut. Aquesta presa de consciència ha anat acompanyada de l'arribada al mercat dels denominats aliments funcionals. Un dels elements que més fortuna ha fet és, precisament, l'omega 3. El nutricionista Abel Mariné aclareix què és millor per aportar omega 3: el peix blau o la llet enriquida tecnològicament.
Des de plató, el presentador Toni Mestres aclareix què és el colesterol i què volen dir les expressions "colesterol bo" i "colesterol dolent" i explica com saber quins greixos són bons i quins són dolents per a la salut.
Els castellers fan servir la força amb saviesa per aixecar construccions humanes que poden arribar a ser de 800 participants i de 10 metres d'alçada. Han passat de guiar-se intuïtivament a aplicar una tècnica depurada que inclou coneixements de física, arquitectura, biomecànica, fisiologia i psicologia, que ara s'apliquen per millorar el rendiment i la seguretat del món casteller. "Quèquicom" analitza molts d'aquests principis ajudat per Jaume Rosset, director mèdic de la coordinadora de colles castelleres i membre dels Minyons de Terrassa. A més, el reporter Pere Renom s'estrena com a casteller amb els Micacos de Badalona per poder entendre els castells també des de dins.
Durant dos mesos d'assajos als Micacos de Badalona, Pere Renom aprèn que és importantíssim saber analitzar la postura i les tensions del cos, que l'esforç és molt puntual i agut, i que es fonamenta en la força d'abdominals, cames i en l'equilibri.
Finalment, el reporter debuta a la diada de la Candela de Valls, una diada que se celebra cada 10 anys i que aplega més de 50 colles castelleres d'arreu dels Països Catalans. La colla dels Micacos aixeca un 4d6 amb agulla i Pere Renom hi participa de segon.
Al plató, el presentador Jaume Vilalta explica que, gràcies a la faixa, el tronc del casteller es converteix en una columna hidropneumàtica que reforça la columna vertebral i contribueix a fer més suportable el pes.
Posteriorment, al plató es demostra per què és fonamental mantenir els pesos equilibrats, tant per fer castells com per carregar pesos a casa.
Els músculs dorsals estan separats de la columna de tal manera que fan palanca. Allunyar un pes de la columna pot multiplicar l'esforç a fer per 10, de manera que els 25 quilos d'una bombona de gas, per posar un exemple, poden convertir-se, per a la nostra columna, en 250 kg.
Arquitectura del castell
Un castell es pot comparar amb una catedral gòtica. El pes de l'estructura genera importants forces laterals que han de ser absorbides per mitjà de contraforts i arcbotants. De manera semblant, les forces laterals del tronc d'un castell s'absorbeixen amb la pinya, el folre i les manilles.
El pilar, que és la construcció essencial dels castells, s'envolta amb la pinya, que al seu torn pot tenir al damunt el folre i les manilles, que actuen com a contraforts. Amb aquest suport lateral s'aixeca el tronc, que és culminat pel pom de dalt.
A plató es demostra que la pinya alleugereix gairebé un 20 per cent el pes que recau a les espatlles dels castellers situats al damunt. Amb una plataforma de forces s'enregistren les variacions de pressió d'un pilar fet als estudis pels Micacos de Badalona, amb i sense pinya, i es veu com varia el pes que suporta el baix.
Cada persona, una posició
Es coneix com a "baix" la persona que aguanta una de les columnes o rengles del castell. Sota les seves aixelles el reforcen dues crosses. La figura del contrafort es col·loca al darrere i evita que el castell s'obri. Al davant del baix hi trobem l'agulla, amb els braços amunt per falcar els genolls del segon. Darrera el baix i el contrafort se situen el primeres i el segones mans, que subjecten el segon i absorbeixen part del moviment del castell. A banda i banda, els laterals fixen el segon i impedeixen el balanceig. Entre baix i baix es col·loca el mà i mà, que manté les rengles separades. Aquesta estructura és la base de les pinyes, tot i que cada castell té alguna particularitat.
Un castell es classifica en funció del nombre de persones que hi ha a cada pis del tronc i del nombre de pisos que té. Per exemple, un 4d8 té 4 persones a cada pis del tronc i 8 pisos d'alçada. I un 3d9 té tres persones a cada pis del tronc i nou pisos d'alçada. Una nomenclatura ben científica.
Els límits musculars del castell
A la Diada dels Minyons de Terrassa, aquesta colla aixeca un dels castells més difícils que hi ha: el 3d10. En aquest castell hi participen unes 800 persones.
Per aconseguir organitzar tanta gent en estructures tan complexes cal molt assaig i disciplina. Durant els 9 mesos que dura la temporada castellera les colles assagen intensament. L'assaig serveix per aconseguir velocitat. De mitjana, una colla carrega i descarrega un castell en menys de 3 minuts. Per què cal córrer tant? La major part del treball muscular d'un casteller és isomètric, és a dir, el múscul no s'allarga, però en canvi comprimeix els vasos que passen pel seu interior i impedeix l'arribada d'oxigen i glucosa. En conseqüència es pateix molt i és fàcil arribar a la fatiga muscular. Per evitar-la només hi ha una solució: escurçar el temps d'esforç.
Lesions i energia potencial
Quan un castell s'ensorra, rarament es produeixen lesions serioses. Si s'observen detingudament les caigudes, es veu que no acostumen a ser netes. Molts castellers continuen agafats durant la caiguda i es frenen els uns als altres. A més, es van produint petits xocs de tal manera que l'energia s'allibera de mica en mica i no d'un sol cop. Però en darrer terme la possibilitat de lesió deriva de l'energia cinètica que s'allibera en l'impacte. I aquesta energia es pot calcular a partir de l'energia potencial acumulada en cada pis del castell. L'energia potencial és igual a la massa per l'alçada, per l'acceleració de la gravetat, i s'expressa en Julis. Per mitjà de quatre càlculs es demostra que l'enxaneta, tot i estar situat molt més amunt que els quints, acumula molta menys energia potencial perquè pesa molt menys, i, per tant, té un risc menor de lesions. La distribució dels pesos en un castell és decreixent en relació amb l'alçada. Per sentit comú, els més grossos aguanten als més lleugers, però té l'avantatge afegit que així s'acumula menys energia potencial.
Però, per sobre de tot, els castells són unes construccions humanes pràcticament úniques al món que combinen tècnica, força, sacrifici, superació, autocontrol, treball en equip i solidaritat, valors genuïnament humans que cal compartir i preservar. Per aquest motiu la Unesco els ha reconegut com a Patrimoni de la Humanitat.
Un reportatge de Pere Renom, Cari Pardo i Dani Vallvé
Reemissió:
"Colesterol, omega 3 i contaminants"
El peix blau conté Omega 3 que modera el colesterol i evita malalties cardiovasculars. Però el peix també du contaminants. Compensa menjar-ne?
Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona demostra que els peixos més consumits a Catalunya presenten petites quantitats de contaminants perjudicials per a la salut. Miquel Piris va al mercat a comprar peix perquè l'analitzi el professor Domingo, del laboratori de toxicologia i salut ambiental de la URL. Tot i que els resultats indiquen que el nivell de contaminants és relativament alt en algunes espècies, els experts en continuen recomanant el consum, especialment a persones que tenen alt el colesterol: contenen omega 3.
L'Antoni Balaguer ha rebut aquest consell a la consulta del metge. Però en el seu cas ha estat després de tenir un atac de cor. La seva, com moltes altres malalties cardiovasculars, l'havia provocat una mala alimentació carregada de greixos animals.
Cada cop hi ha més ciutadans conscients de la importància de l'alimentació per a la seva salut. Aquesta presa de consciència ha anat acompanyada de l'arribada al mercat dels denominats aliments funcionals. Un dels elements que més fortuna ha fet és, precisament, l'omega 3. El nutricionista Abel Mariné aclareix què és millor per aportar omega 3: el peix blau o la llet enriquida tecnològicament.
Des de plató, el presentador Toni Mestres aclareix què és el colesterol i què volen dir les expressions "colesterol bo" i "colesterol dolent" i explica com saber quins greixos són bons i quins són dolents per a la salut.
