"Els diaris de Pascal", la primera docuficció de TV3

"Els diaris de Pascal" és la nova sèrie de producció pròpia per al prime time de TV3. Pascal Danglà n'és el jove protagonista. Un fotògraf francès que ve a Barcelona per cobrir l'Exposició Universal del 1929 i que ens narrarà, a través dels seus diaris, els principals esdeveniments dels anys més apassionants i violents de la seva vida.

En la roda de premsa de presentació de la sèrie, que s'estrena a TV3 el dilluns 31, a les 21.50, hi han assistit Francesc Escribano, director de TVC; Ferran Mascarell, vicepresident de l'Ateneu Barcelonès; Joan Gallifa, director de la sèrie; Núria Castejón, codirectora, i Borja de Riquer, director històric.

Ha encetat el torn de paraules Ferran Mascarell: "L'època que tracta la sèrie és un temps per descobrir i aquesta casa hi té una gran importància, perquè és història i memòria col·lectiva, però també és present i futur."

Francesc Escribano ha dit que TV3, com a televisió publica, té dues obligacions: "arriscar buscant noves maneres de fer televisió i explicar la nostra història". A més, ha afegit: "El Departament de Nous Formats fa més de dotze anys que va començar a buscar noves maneres de fer televisió i "Els diaris de Pascal" és un pas més, té un caràcter especial i diferent. L'antecedent és "Històries de Catalunya", i aquí es fa un pas més per configurar una sèrie diferent." Pel que fa al director històric, Borja de Riquer, Escribano ha subratllat: "Hi aporta el rigor històric. "Els diaris de Pascal" es pot veure com una novel·la, però té tot el rigor històric".

Borja de Riquer ha comentat que "TV3 fins ara ha fet excel·lents documentals sobre els anys 30 i ara assumeix un repte fent una narració històrica on només hi ha un personatge de ficció, que és l'instrument que ens aproxima al nucli central de la sèrie. Parla d'una època de gran maduració periodística i Josep M. Planes simbolitza el nou periodisme, a qui, amb "El be negre", li van trencar més d'una vegada la cara. Es va interessar pels baixos fons de Barcelona i va ser un dels iniciadors del periodisme d'investigació. A l'Ateneu és on hi havia la redacció d'"El be negre", i hi havia una frase famosa: "Si hi hagués una bomba a l'Ateneu, desapareixerien la meitat dels periodistes i escriptors de l'època. Els periodistes ens porten als moments importants de l'època. Tot allò que es diu a la sèrie ho han trobat en llibres o articles de premsa. Ha estat una enorme tasca de recerca per confegir el guió."

"Ens vam enamorar de l'època", ha començat Joan Gallifa. "Fa un any i mig vam començar a llegir i vam veure que si bé era un temps d'interessos culturals i científics, també hi havia atur i problemes socials. Vam buscar un narrador per a la sèrie, però ho volíem viure en present i els corresponsals d'aleshores no havien estat a tot arreu. Per això ens vam inventar un narrador, en Pascal." Pel que fa a l'estructura, ha declarat: "Hi ha una trama històrica i una trama sentimental. L'ordre és cronològic i en la primera emissió hi ha un capítol doble i l'últim és especial, de 45 minuts, per tancar totes les trames."

Núria Castejón ha afegit: "Pascal és un homenatge als fotoreporters de l'època. A través de les fotos podem anar a tot arreu. Vam anar creant el personatge de mica en mica. És francès perquè necessitàvem una mirada des de fora i perquè la nòvia del Planes era francesa, i és en part per ella que en Pascal torna a Catalunya. Té una mare catalana perquè necessitàvem que el personatge parlés català. En Pascal va a cavall entre el món elitista de l'època, però també és molt sensible al món obrer; es fa molt amic de Joan Peiró i això ens permet jugar a diverses bandes. També hi ha testimonis de primera mà, l'aportació dels quals és molt valuosa i emotiva."

Juntament amb la sèrie de televisió ha nascut una obra literària. El títol és "Els diaris de Pascal. La novel·la", que ha nascut en paral·lel i es distribuirà a partir de la setmana que ve, amb una guia històrica de l'època.

A més, "Els diaris de Pascal" té plataformes interactives perquè els espectadors puguin gaudir de tota la informació que s'ha emprat per fer la sèrie, però que no tenia cabuda a la sèrie televisiva.  D'aquesta manera, a www.elsdiarisdepascal.cat, els diaris del protagonista s'han convertit inevitablement en un blog, on Pascal va anotant les seves vivències i impressions. A través de la web es poden visionar també els capítols sencers, les entrevistes complertes als testimonis, les fotografies de Pascal, els documents i els resums històrics o les biografies dels personatges.

A través de la TDT i del Media Center també es pot accedir a informació ampliada d'"Els diaris de Pascal". I s'ofereixen resums dels episodis a través dels telèfons mòbils.