Etiòpia 1936: la conquesta de l'imperi, a "Segle XX"
Unes imatges excel·lents del formidable fons cinematogràfic de l'Instituto Luce il·lustren les aventures colonials del feixisme italià.
Dilluns a la nit, a "Segle XX", el documental "Etiòpia 1936: la conquesta de l'imperi":
Havent culminat la seva unificació política tot just el 1870, Itàlia es va incorporar de manera molt tardana i modesta a l'expansió colonial d'Europa sobre el continent africà. A partir del 1887, els italians van arribar a Eritrea i a la costa de Somàlia, però l'intent de conquerir Abissínia va descarrilar el 1896 amb el desastre d'Adua, una humiliació traumàtica que bloquejaria els somnis imperialistes de Roma durant una dècada i mitja.
Només la victoriosa guerra contra Turquia, el 1911, va permetre superar el complex d'inferioritat i obtenir la possessió de Líbia. En canvi, la bel·ligerància en la Primera Guerra Mundial no va reportar cap guany colonial a Itàlia, i aquesta frustració va ser un dels trampolins de la pujada al poder del feixisme, el 1922. El règim de Mussolini va donar a les ambicions colonials del país una nova dimensió ideològica (la voluntat de gran potència, l'anhel de reconstruir l'Imperi Romà...), reforçada amb l'argument demogràfic: en lloc d'anar-se'n cap als Estats Units o l'Argentina, els emigrants italians havien de poblar i desenvolupar grans colònies africanes a l'estil de l'Algèria francesa.
El colonialisme feixista va dedicar els primers deu anys a enfortir el seu control sobre Líbia, però des del 1932, Mussolini va apostar per un conflicte bèl·lic amb Abissínia que permetés netejar la humiliació d'Adua, conquerir aquell país i aconseguir un gran domini a l'Àfrica Oriental. La guerra va començar el 3 d'octubre de 1935 i, en set mesos de campanya, l'enorme superioritat tecnològica (incloent-hi l'ús d'armes químiques) de les forces italianes que dirigien el mariscal Badoglio i el general Graziani va escombrar la resistència dels guerrers etíops fidels al negus Haile Selassie. El 5 de maig de 1936, els conqueridors entraven a Addis Abeba, i quatre dies després era proclamat a Roma el nou Impero Italiano.
Enormement popular, fins i tot entre molts antifeixistes, la conquesta d'Etiòpia va portar el règim de Mussolini fins al zenit del seu prestigi, però també va infondre al Duce i a l'opinió pública un excés de confiança, un miratge de potència que els resultaria fatal, i va empènyer Itàlia cap a l'òrbita del Tercer Reich. Una òrbita que arrossegaria el país a la Segona Guerra Mundial i provocaria la fulminant pèrdua d'un imperi africà que, comptat i debatut, només havia de durar cinc anys.
Havent culminat la seva unificació política tot just el 1870, Itàlia es va incorporar de manera molt tardana i modesta a l'expansió colonial d'Europa sobre el continent africà. A partir del 1887, els italians van arribar a Eritrea i a la costa de Somàlia, però l'intent de conquerir Abissínia va descarrilar el 1896 amb el desastre d'Adua, una humiliació traumàtica que bloquejaria els somnis imperialistes de Roma durant una dècada i mitja.
Només la victoriosa guerra contra Turquia, el 1911, va permetre superar el complex d'inferioritat i obtenir la possessió de Líbia. En canvi, la bel·ligerància en la Primera Guerra Mundial no va reportar cap guany colonial a Itàlia, i aquesta frustració va ser un dels trampolins de la pujada al poder del feixisme, el 1922. El règim de Mussolini va donar a les ambicions colonials del país una nova dimensió ideològica (la voluntat de gran potència, l'anhel de reconstruir l'Imperi Romà...), reforçada amb l'argument demogràfic: en lloc d'anar-se'n cap als Estats Units o l'Argentina, els emigrants italians havien de poblar i desenvolupar grans colònies africanes a l'estil de l'Algèria francesa.
El colonialisme feixista va dedicar els primers deu anys a enfortir el seu control sobre Líbia, però des del 1932, Mussolini va apostar per un conflicte bèl·lic amb Abissínia que permetés netejar la humiliació d'Adua, conquerir aquell país i aconseguir un gran domini a l'Àfrica Oriental. La guerra va començar el 3 d'octubre de 1935 i, en set mesos de campanya, l'enorme superioritat tecnològica (incloent-hi l'ús d'armes químiques) de les forces italianes que dirigien el mariscal Badoglio i el general Graziani va escombrar la resistència dels guerrers etíops fidels al negus Haile Selassie. El 5 de maig de 1936, els conqueridors entraven a Addis Abeba, i quatre dies després era proclamat a Roma el nou Impero Italiano.
Enormement popular, fins i tot entre molts antifeixistes, la conquesta d'Etiòpia va portar el règim de Mussolini fins al zenit del seu prestigi, però també va infondre al Duce i a l'opinió pública un excés de confiança, un miratge de potència que els resultaria fatal, i va empènyer Itàlia cap a l'òrbita del Tercer Reich. Una òrbita que arrossegaria el país a la Segona Guerra Mundial i provocaria la fulminant pèrdua d'un imperi africà que, comptat i debatut, només havia de durar cinc anys.
