Història del cafè ("para todos"), a "30 minuts"
En aquests moments que es multipliquen les veus que qüestionen el funcionament de les autonomies, coneixerem com va començar tot. "30 minuts" analitza la política que es coneix com a "café para todos".
La crisi econòmica ha situat les autonomies en el punt de mira. Però com va començar tot? Qui va demanar autonomia després de la mort de Franco? Per què es van crear disset autonomies? Per què es va generalitzar el "café para todos"?
El programa "30 minuts" ha volgut anar més enllà de la polèmica actual i ha volgut tornar als orígens: al naixement de l'estat de les autonomies, ara fa més de trenta anys. L'actual disseny autonòmic es va començar a dibuixar quan va morir el dictador Franco. Però en aquells moments, qui demanava l'autonomia a Espanya? "El tema autonómico estaba planteado en Cataluña y no estaba planteado en otros sitios -diu, en aquest reportatge, Rodolfo Martín Villa, ministre de la Governació en aquells anys i un dels artífexs de la transició espanyola-. Es decir, en Extremadura o en mi tierra, en la Meseta, el tema era libertad y amnistía. La autonomía podía venir luego, pero no estaba en las preferencias."
L'eclosió de reivindicacions autonomistes que hi va haver a imitació de les demandes catalanes va obligar a tornar a dibuixar el mapa d'Espanya: en van desaparèixer regions tradicionals com Castella la Vella o Castella la Nova... algunes províncies van canviar de regió (Albacete va deixar Múrcia per passar a dependre de Castella-la Manxa) i altres províncies es van convertir en autonomia: Logronyo es va convertir en La Rioja i Santander, en Cantàbria. Fins i tot algunes regions van acabar sent autonomies malgrat que no ho volien. "Por ejemplo, Madrid", reconeix Joaquín Leguina, que va ser president d'aquesta comunitat durant dotze anys.
Tot això va ser fruit de la política del que es coneix com a "café para todos", un intent d'aigualir les reivindicacions de les comunitats anomenades històriques –Catalunya, el País Basc i Galícia- ampliant l'accés a l'autonomia a totes les regions que ho demanessin. "En la pre-autonomía, en vez de pararse en el País Vasco, yo dije: ‘No, esto tiene que seguir para todos'", diu Manuel Clavero Arévalo, ministre adjunt de les Regions en aquella època i pare intel·lectual del "café para todos".
El programa "30 minuts" ha volgut anar més enllà de la polèmica actual i ha volgut tornar als orígens: al naixement de l'estat de les autonomies, ara fa més de trenta anys. L'actual disseny autonòmic es va començar a dibuixar quan va morir el dictador Franco. Però en aquells moments, qui demanava l'autonomia a Espanya? "El tema autonómico estaba planteado en Cataluña y no estaba planteado en otros sitios -diu, en aquest reportatge, Rodolfo Martín Villa, ministre de la Governació en aquells anys i un dels artífexs de la transició espanyola-. Es decir, en Extremadura o en mi tierra, en la Meseta, el tema era libertad y amnistía. La autonomía podía venir luego, pero no estaba en las preferencias."
L'eclosió de reivindicacions autonomistes que hi va haver a imitació de les demandes catalanes va obligar a tornar a dibuixar el mapa d'Espanya: en van desaparèixer regions tradicionals com Castella la Vella o Castella la Nova... algunes províncies van canviar de regió (Albacete va deixar Múrcia per passar a dependre de Castella-la Manxa) i altres províncies es van convertir en autonomia: Logronyo es va convertir en La Rioja i Santander, en Cantàbria. Fins i tot algunes regions van acabar sent autonomies malgrat que no ho volien. "Por ejemplo, Madrid", reconeix Joaquín Leguina, que va ser president d'aquesta comunitat durant dotze anys.
Tot això va ser fruit de la política del que es coneix com a "café para todos", un intent d'aigualir les reivindicacions de les comunitats anomenades històriques –Catalunya, el País Basc i Galícia- ampliant l'accés a l'autonomia a totes les regions que ho demanessin. "En la pre-autonomía, en vez de pararse en el País Vasco, yo dije: ‘No, esto tiene que seguir para todos'", diu Manuel Clavero Arévalo, ministre adjunt de les Regions en aquella època i pare intel·lectual del "café para todos".
