"Isabel la Catòlica, tan lluny i tan a prop", dissabte a "Millennium"
Dissabte, "Millennium" abordarà aquest personatge amb motiu del V Centenari de la seva mort. A més, emetrà el documental "L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una conspiració d'estat?".
El 26 de novembre se celebra el V centenari de la mort d'Isabel la Catòlica, i el "Millennium" vol dedicar el programa a aquesta reina que va marcar el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna als regnes de Castella i Aragó, tot i el caràcter controvertit de moltes de les seves decisions de govern.
Demà, a les 23.50, aquest programa del 33 abordarà aquest tema amb els convidats: José Enrique Ruiz-Domènech, catedràtic d'Història Medieval, UAB; Ernest Belenguer, catedràtic d'Història, UB; Gemma Aguilera, periodista; Carlos José Hernando, professor d'Història, UV.
A continuació, a la 01.05, s'estrenarà el documental "L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una conspiració d'estat?", una producció del 2003 de Pilar Montoliu PC ("Ciutadà K"), dirigit per David Grau Abadal i amb la participació de Carme Sansa.
Sinopsi
Una dona inicia el seguiment de les pistes que un jove historiador li va marcant sobre la falsificació històrica que envolta tots els fets relacionats amb el descobriment d'Amèrica i posa de manifest un engany acceptat per la ciència històrica i que fa alguns segles que dura. Amb l'ajuda de les múltiples converses i entrevistes amb Armand de Fluvià, Ferran Juste, Julio Izquierdo i Jordi Bilbeny, la protagonista anirà desemmascarant punt per punt totes les tergiversacions històriques i polítiques que s'amaguen darrere del descobriment d'Amèrica. L'adulteració de la personalitat i de la naturalesa política de Cristòfor Colom és obra de la Corona de Castella, i, després, de l'estat espanyol. Així s'han manipulat els seus orígens, l'edat, la família, l'esposa, els fills, el propòsit del viatge, els seus coneixements científics... amb la fi de fer-lo convergir amb un personatge de la mateixa època, però que no va tenir res a veure amb els fets històrics, i que només comparteix el nom amb l'Almirall.
Com es demostra en el documental, la gènesi de tot el problema neix de la profunda desconfiança que existia entre Colom i el rei de la Corona d'Aragó, Ferran el Catòlic. Colom, noble i militar barceloní, va veure complertes les seves ambicions polítiques quan va firmar, l'any 1492, un contracte legal (les Capitulacions de Santa Fe), que obligava els Reis Catòlics a convertir-lo en un home d'estat tan o més important que els mateixos monarques, perquè li atorgaven els càrrecs hereditaris d'almirall, virrei i governador general. I això significava que Colom va crear en el Nou Món una dinastia paral·lela a la dels estats catalans.
Però Ferran el Catòlic, polític habilíssim i gran estratega, desconfiava enormement de Colom, donat que aquest va ser un dels militars més bel·ligerants a la revolta catalana que la Generalitat va dur a terme, trenta anys abans, contra el seu pare, Joan II. Els dos monarques no pertanyien a l'estricta dinastia reial catalana, sinó a la dels Tràstamara castellans, i no van acabar d'encaixar mai del tot amb la tradició política de Catalunya, en la qual la voluntat del rei no es podia imposar unidireccionalment, com passava a Castella o França, sinó que estava sotmesa a pactes.
A partir dels primers descobriments, Ferran el Catòlic comença a incomplir els acords firmats amb Colom i anirà afavorint el seu control personal directe a les noves terres americanes. Amb el pas del temps i la incorporació, fruit de la conquesta militar de 1714, de tots els estats de la monarquia catalana al regne de Castella, s'ha anat oblidant el protagonisme de Catalunya en aquest fet d'importància universal. Hi ha jugat, a més a més, un paper cabdal el treball constant de la censura duta a terme per funcionaris espanyols, que ha consistit a "arreglar" totes les fonts històriques originals, i a deformar realitat per poder, així, crear una llegenda nacional unitària i de destí universal.
Demà, a les 23.50, aquest programa del 33 abordarà aquest tema amb els convidats: José Enrique Ruiz-Domènech, catedràtic d'Història Medieval, UAB; Ernest Belenguer, catedràtic d'Història, UB; Gemma Aguilera, periodista; Carlos José Hernando, professor d'Història, UV.
A continuació, a la 01.05, s'estrenarà el documental "L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una conspiració d'estat?", una producció del 2003 de Pilar Montoliu PC ("Ciutadà K"), dirigit per David Grau Abadal i amb la participació de Carme Sansa.
Sinopsi
Una dona inicia el seguiment de les pistes que un jove historiador li va marcant sobre la falsificació històrica que envolta tots els fets relacionats amb el descobriment d'Amèrica i posa de manifest un engany acceptat per la ciència històrica i que fa alguns segles que dura. Amb l'ajuda de les múltiples converses i entrevistes amb Armand de Fluvià, Ferran Juste, Julio Izquierdo i Jordi Bilbeny, la protagonista anirà desemmascarant punt per punt totes les tergiversacions històriques i polítiques que s'amaguen darrere del descobriment d'Amèrica. L'adulteració de la personalitat i de la naturalesa política de Cristòfor Colom és obra de la Corona de Castella, i, després, de l'estat espanyol. Així s'han manipulat els seus orígens, l'edat, la família, l'esposa, els fills, el propòsit del viatge, els seus coneixements científics... amb la fi de fer-lo convergir amb un personatge de la mateixa època, però que no va tenir res a veure amb els fets històrics, i que només comparteix el nom amb l'Almirall.
Com es demostra en el documental, la gènesi de tot el problema neix de la profunda desconfiança que existia entre Colom i el rei de la Corona d'Aragó, Ferran el Catòlic. Colom, noble i militar barceloní, va veure complertes les seves ambicions polítiques quan va firmar, l'any 1492, un contracte legal (les Capitulacions de Santa Fe), que obligava els Reis Catòlics a convertir-lo en un home d'estat tan o més important que els mateixos monarques, perquè li atorgaven els càrrecs hereditaris d'almirall, virrei i governador general. I això significava que Colom va crear en el Nou Món una dinastia paral·lela a la dels estats catalans.
Però Ferran el Catòlic, polític habilíssim i gran estratega, desconfiava enormement de Colom, donat que aquest va ser un dels militars més bel·ligerants a la revolta catalana que la Generalitat va dur a terme, trenta anys abans, contra el seu pare, Joan II. Els dos monarques no pertanyien a l'estricta dinastia reial catalana, sinó a la dels Tràstamara castellans, i no van acabar d'encaixar mai del tot amb la tradició política de Catalunya, en la qual la voluntat del rei no es podia imposar unidireccionalment, com passava a Castella o França, sinó que estava sotmesa a pactes.
A partir dels primers descobriments, Ferran el Catòlic comença a incomplir els acords firmats amb Colom i anirà afavorint el seu control personal directe a les noves terres americanes. Amb el pas del temps i la incorporació, fruit de la conquesta militar de 1714, de tots els estats de la monarquia catalana al regne de Castella, s'ha anat oblidant el protagonisme de Catalunya en aquest fet d'importància universal. Hi ha jugat, a més a més, un paper cabdal el treball constant de la censura duta a terme per funcionaris espanyols, que ha consistit a "arreglar" totes les fonts històriques originals, i a deformar realitat per poder, així, crear una llegenda nacional unitària i de destí universal.
